Presentació de M’HE EMPASSAT LA LLUNA de Marta Pérez i Sierra

Presentació de M’HE EMPASSAT LA LLUNA de Marta Pérez i Sierra

Agrícol 2 d’octubre del 2015

20151002_195421_HDR

 Bon vespre a tothom

PICANT L’ULLET DES D’UN CRÀTER LUNAR

És un honor presentar aquest llibre de la Marta que ha estat finalista del premi Miquel Arimany 2013, però sobretot és un plaer gaudir de la vida que transmet la poesia de MPS.

Autora de diversos llibres de poesia com ara DONES D’HEURA- PREMI 2010 DE POESIA JORDI PAMIES-, SEXE MÒBIL SINGULAR. 2002/ Reeditat el 2013 com a Sexe mòbil singular IL·LUSTRAT. Llibres de relats com I DEMÀ L’ATZAR o bé BAVASTELLS…Un seguit de premis avalen la bona obra i la bona trajectòria d’aquesta com ara: Premi de narrativa curta de Castellbisbal l’any 2009, el de Sant Hilari Sacalm el 2012 i el primer premi de poesia en català de Perpinyà 2013 entre d’altres.

M’HE EMPASSAT LA LLUNA

És una obra dedicada a la dona amb majúscules. De manera especial s’atura en una etapa clau i potent de la nostra vida. Us heu preguntat mai dones i també homes de la sala que els nostres anys de vida infèrtil seran si tenim una vida normal, molts més que els de vida infèrtil?

Doncs sí…però tot comença en el dia que ja no tenim la regla, en el dia que ja no degotem papallones de robí.

Fins fa poc en arribar aquesta etapa esdeveníem invisibles, però ara ens empassem la lluna i vivim el cicle lunar dins nostre per sempre més.

Ara tenim vida, alegria, ganes de viure, de compartir, de crear en molts àmbits…ara hi som més que mai!

Dones de la sala sigueu fèrtils o no, hi som !

És des de la força de l’etern femení que ens fem presents, desvergonyides, conscients que ja no parirem més fills, però provocadores, atractives, plenes de llum i de colors perquè hi som i hi serem molt de temps encara…i donarem vida d’altres formes perquè sempre en serem portadores i les papallones de robí seran en les nostres filles, en les nostres joves, en les nostres nebodes, en totes les dones que encara les papallones de robí els roseguen les entranyes. Elles esdevenen el nostre far, la seva llum ens guia…

COM ÉS EL LLIBRE?

Compreu-lo, llegiu-lo i ho sabreu.

Us en faré un tast:

Ras i curt és un periple pels símptomes emprenyadors que tenim les dones a la menopausa amb més o menys grau. Però si els patim o els tenim és que hi som. Fantàstica l’existència, no?

L’itinerari parteix del record d’abans del climateri que transcendeix el de la pròpia autora per esdevenir el record de totes les dones on: ”en cada gest/ és la petjada d’elles./19.

El record la porta al cicle menstrual de cada 28 dies, de nits atabalades27, de nits apassionades de desig per l’ésser estimat, hi ha :la vida/tossuda, irreverent, / que alena el miracle, 45.de la fecunditat i llavors neixen els fills, i llavors en el vers diu que: ha nascut per ser fecunda 37,

La pèrdua és present en tota l’obra, en el rastre de les gotes perdudes ens porta a un plor d’infantesa15, però el cos té vida pròpia i de nou esdevindrà aigua de vida.

L’eix central de tot això no és el record si no el present i ara és diferent, ara ens acompanyen l’ insomni: Un deu pagà / s’aboca al dia/ i vomita hores en blanc/ que he d’omplir de temps./ Les hores solquen/ el meu cos insomne/ simplement al seu ritme.//28

També les sufocacions formen part del periple i l’ansietat: Soc cruïlla i lluita aferrissada per apaivagar el foc al cos…una ansietat aliena em cobreix..ens quedarà però l’aigua que quan va caldre, l’aigua del cos, va esdevenir llet per als fills. Un rajolí de llet / s’escola pit avall/orfe dels seus llavis/de nadó

 

Malgrat tot estem sanes, encara que ens vol perseguir l’osteoporosi: murmuri dels meus ossos/ en el vèrtex de l’osteoporosi…66 dirà la M

 

L’amistat i la sensualitat entre les dones, sempre còmplices, sempre amigues, sempre plenes de confidències, de secrets de joventut i de maduresa, sempre plenes de reafirmació abans i ara, sempre plenes de rialles iròniques,van marcant el recorregut de l’obra:”..de secrets,/ de pell de totes dues/…confidències…I encara riem més/ i ens dictem, / i afirmem convençudes/ que la vida és aigua/

 

I ens acostem el tema clau de l’obra: el títol ja ens el diu : M’he empassat la lluna: diu la MPS: Desert sense lluna me l’empassaré d’aquí dos poemes62.   I arriba al poema més bonic del llibre: CICLES LUNARS…dedicat a mi.-el més bonic del llibre- i aquest poema és l’eix, i la frontissa entre l’abans i l’ara.

Els cicles lunars que orbitaven ara ja no hi són vermell coàgul el noviluni.

En aquell moment quan ovulàvem- orbitàvem érem desitjables com llàgrimes de xocolata. Però estimades dones retindrem tot això perquè tenim la lluna al ventre, impertinents com som…ens tenyirem de roig de principi a fi. I serem dones noves, com la lluna nova i serem Accessibles. Visibles. Eternes perquè totes un dia ens empassarem la lluna…

 

El llibre es tanca amb la força que ens caracteritza, hem d’avançar amb la energia de tantes llunes en el cos i hem de mirar el sol com si fos el deu RA, des de la llum que ens dóna com si fóssim Isis de la mitologia egípcia…també present en el llibre.

I marxarem felices a viure la vida que ens queda: Sense Princep a cavall/ ni carbasses carrosses. I acceptem el CANVI en majúscules, perquè som portadores de la lluna i el canvi etern del cicle lunar és dins nostre.

I finalment el llibre es tanca en l’acceptació quan diu: SI HO VULL./ VIURE PLENAMENT LES MAREES DEL MEU COS.

 

Acceptació del canvi doncs, des de la força sempiterna que les dones portem dins del ventre…

 

Això seria el primer tast, però hi ha més….

 

LA FORÇA DE LA SIMBOLOGIA EN EL LLENGUATGE POÈTIC de MPS.

 

Cap mot és gratuït dins de cada vers i la poesia és el llenguatge simbòlic per excel·lència i ella la MPS, ho sap i hi juga.

Us proposo endinsar-vos en el món simbòlic del llibre que ens portarà cap a l’eterna simbologia del que ens defineix com a dones de manera sempiterna.

La majoria de símbols que teixeixen els poemes tenen un càrrega marcadament femenina i ajuden a creure en la força d’haver- nos empassat la lluna.

 

L’AIGUA: IMATGE D’AIGUA

 

Si mirem la cultura Índia l’aigua és imatge de la vida que flueix en forma de llet, de sang, de pluja,de sàvia. En la cultura cristiana és vida, a través del bateig arribem a una nova vida. És també fecunditat i part…totes trenquem aigües i s’inicia el procés de néixer

Heràclit deia que l’aigua és el riu de la vida, mai et banyes en la mateixa aigua. L’aigua flueix sempre nit i dia en la pluja i en la rosada.

L’Aigua és símbol de l’inconscient de la part informal i també és la part femenina de l’esperit.

A Babilònia, l’aigua és la casa de la saviesa.

La MPS, que ho sap, la utilitza per retornar al cos la font de vida que li ha robat el climateri: I afirmem convençudes/ que la vida és aigua/ i si cal s’ha de sortir a cercar-la,/ que el secret de la vida/ rau en saber ser humida./ 58

 

EL CERCLE:

La imatgeria al voltant del cercle va teixint alguns poemes, que en alguns moment podem relacionar amb el la IMATGE DEL SOL i tots sabem que és l’element masculí, el trobem en els versos quan parla del deu egipci RA, el sol, i la deessa ISIS, la lluna, l’un i l’altre es necessiten en el joc amorós per la creació de vida.

 

ANELL:

Proper al cercle hi trobem l’anell, com totes les figures rodones simbolitzen la continuïtat i la totalitat. També és símbol del matrimoni o també del temps en etern retorn…és el procés vital de l’univers i de cadascuna de les seves criatures….és la natura que es crea i es destrueix contínuament. I la llum que irradia l’anell és l’eterna saviesa i la il·luminació transcendental.

Aquests dos elements es passegen en l’obra acomplint aquesta simbologia a la perfecció, veiem -ho: la lluna un anell/ mossegat pel fil de sang…Un anell/ gravat en un cel d’abril…/41

 

TEMPS

Abans parlàvem de l’insomni, de les nits en blanc, i la MPS en diu

Renecs de somier/ de nits atabalades/d’angostes hores/arraulides dins el rellotge/del vèncer./ 27 El pas del temps és un leiv motiv etern en qualsevol obra poètica.

 

PEDRA:

Una gran poetessa que juga molt amb aquest símbol és la MONSERRAT ABELLÓ, crec que la MPS seguint el seu mestratge veu en la pedra el símbol de la fortalesa i l’eixorquesa.: Ara soc pedra/i d’aquí no res pols./33 …herba menuda i tendra/entre els còdols/ sota la corba / de la catenària/ de la nit. 45

Però també hi veu en la pedra el símbol del ser i de la cohesió i la conformitat amb un, amb si mateix/.

Ella acabarà el llibre i se sentirà bé amb ella mateixa i recomençarà amb saviesa, amb entusiasme, com si fos una alquimista i participés de la transformació del seu cos vers la nova etapa. Hi ha en ell llibre l’acceptació plena del canvi, com si ella mateixa fos la lluna plena, pletòrica, exultant. Tot es transforma i reneix.

 

MIRALL.

 

El mirall igual que el ventall es relaciona amb la lluna perquè és passiu i reflexa la llum del sol, que té davant.

És el símbol de la imaginació i també de la consciència, com aquest poemari, que és un cant a la imaginació, a la creació literària, però des de la plena consciència del que ens vol transmetre: Una etapa de la vida.

El mirall és un símbol literari per excel·lència, pensem en el món màgic de Lewis Carrol, i la seva Alícia. En el món literari es pot passar a l’altra banda del mirall. En literatura és l’ambivalència,és el poder,és el record..etc.

 

En Rodoreda a Mirall Trencat és el mirall fet bocins que reflecteixen el món desaparegut de Teresa Goday de Valldaura.

 

A les dones ens encanta contemplar-nos al mirall i la MPS se’l menja com la lluna: Miralls menuts/dins meu/ a bocins.29 i així en ell i en els seus bocins la força de la creació literària fa de MPS aquesta poetessa única que tant ens agrada.

 

 

SAL IMATGE

Propera a la M. M. Marçal, que fa de la sal un dels eixos de la seva obra, en aquí la M. també juga amb aquest element.

Recordeu que la sal és un regal dels deus en la mitologia síria i que ens la van entregar perquè tinguéssim millor qualitat de vida.

Per algunes tribus de l’Himàlaia els deus van entregar la sal només als humans que eren purs per això s’associa a la puresa espiritual i per això és un goig tenir aquest present en abundància i la sal esdevé un aliment que purifica allibera l’ànima i condueix pel bon camí el nostre esperit..Penseu en el bateig desinfecta dels pecats anteriors per obrir-nos a una nova vida. Però també tenen la sal com a ritual moltes altres cultures: els grecs, els hebreus, etc.

Tots sabeu que la paraula salari ve de la paga amb sal que es donava a la legió romana, els romans no feien una colònia si no tenien a prop la possibilitat d’aconseguir aigua i sal..

Els continents surten del mar salat i retornen al mar.

La M. la relaciona amb la passió amorosa:El mar entre les cuixes/ la sal sota les ungles33…m’esmicolava en sal/ i em creia, per uns segons, mar./ Propera al mar i a l’aigua salada no renuncia a la sexualitat en cap etapa de la vida i el climateri també es tenyeix de sexe i de sensualitat…característiques omnipresents en la seva obra….Penseu en Fulles d’heura o Sexe Mòbil Singular que li han donat tantes alegries. I la Poesia de la MPS reclama que la dona per ser feliç ha de ser humida:

Humida en el tacte/ d’un polsim de sal/ que la memòria em regala/ Humida de la teva mà /buscant la meva.57

 

 

FOC, IMATGE

Era evident que aquest element l’hauríem de relacionar amb la sufocació: Per si de cas aigua…Que per dins infern./ Que per dins foc./ Que per dins 365 graus./- Picada d’ullet al temps.-RES ÉS GRATUÏT en aquests poemes- Que per dins fogar/49

En el cas de la simbologia del foc, és fàcil suposar que és una de les primeres coses que van adorar els humans. Bàsicament, se li rendia culte per la fascinació que aquest provocava i pel seu origen desconegut, cosa que va impactar a gairebé tots els pobles primitius.

El seu origen ocupa el lloc central de molts mites, entre els quals destaca el de Prometeu, que el va robar als déus per donar-lo als homes (cosa per la qual va ser severament castigat).

A la mitologia celta, la deessa del foc era coneguda com a Brigit, que també era la deessa de l’art, la poesia i la terra. També era l’encarregada de protegir els ramats i les dones joves, encarregant-se sobretot de protegir els nens més petits. Un altre déu celta del foc reconegut com a tal és Belenos, déu del sol, del foc i la medicina.

El foc en si mateix era considerat sagrat pels celtes, i si aquest s’apagava en una llar, era símbol de malastrugança.

A Egipte era considerat vida i salut, era la calor al cos.

Heràclit deia que tot neix del foc i es torna al foc.

També l’associació del foc a la libido i la fecunditat ha existit des de sempre, però també des de sempre ha estat associat a la purificació, pensem en les nostres fogueres de St Joan.

La dicotomia: Foc-terra: suposa erotisme, energia física…/ la de foc –aire: suposa l’element purificador, sublimador,l’ energia espiritual. El foc doncs vol transcendir la vida humana, com ho vol fer la poesia.

ELS COLORS – projectar una gota de sang o groselles, nabius i gerds…

Ella és la poetessa dels colors, hi juga constantment en tota la seva obra, no en va jo li dic la Princesa del País dels blaus, però aquí el color estrella és el roig…en versos com: menstruu groselles, nabius i gerds. Antioxidants, la força per poder continuar..fruits rodons petits com gotes de sang , i ella se sent

Desesperada per recuperar /les seves fases i tenyir-me/ de roig principi i fi.

 

VENTALL aquí imatge del ventall per tancar l’acte….

Vaig acabant la simbologia però no ho podem fer sense parlar de la simbologia del ventall:…és plegable i s’obre i es tanca com les fases de la lluna i es relaciona amb la imaginació, amb el canvi, amb el ser plenament.

No podem oblidar l’esplèndida riquesa del ventall en el món de l’erotisme…Penseu en Auques i ventalls del Carner, les dones seductores passant pel Passeig de Gràcia i atrapades per sempre en el versos del Princep dels poetes, o penseu en Rodoreda a Mirall Trencat: La Teresa, com sedueix el seu segon marit elegantment vestida juga amb el galanteig del ventall

 

LA LLUNA: IMATGE DE LA PORTADA DEL LLIBRE, repetir-la o la primera imatge del power

 

Les dones ens empassem tantes coses a la vida…M’he empassat/ un manyoc d’incerteses/ i de llàgrimes gelades./

 

Però la conclusió és que ella s’ha empassat la lluna i dins seu té l’energia per transformar-se en aquesta nova dona: Plena, visible, turgent i desitjable. Perquè la Lluna és fecundació, és menstruació, és Renaixença….i la MPS es veu obligada amb la lluna al ventre a AVANÇAR i creuar el portal iniciàtic…amb Ra, el sol, l’altre, també en la relació amorosa, que encara hi és, que ens estima i acompanya en Nous temps de rou en el temple d’Isis, la lluna, nosaltres, totes les dones…Sense ràbia, sense ràbia.

Gràcies

Anna Ruiz Mestres

Anuncis

Presentació de AMB LA MARINA ALS ULLS de Miquel Cartró

De la literatura eròtica i de l’erotisme d’ Amb la marina als ulls.

Bon vespre a tothom, un honor i un plaer poder participar en la presentació del primer poemari de l’amic i company d’alegries literàries, el M. Cartró.

El Miquel se’ns dóna a conèixer com a poeta amb un poemari eròtic,sensual, sexual, sensible i sincer. Podríem parlar del poemari de les 4 esses, SSSS.

_DOM9540

Deixeu-me fer una reflexió a tall d’introducció.

La literatura catalana compta amb una llarga tradició de sexualitat i erotisme: Des del més elegant i sofisticat amb ressons de la literatura àrab, el lligat a l’amor cortès, passant pel segle XV, amb el divertit Col·loqui de dames, de l’escola satírica valenciana, o bé la censura de costums de Jaume Roig amb l’Espill, o A. March, amb una sexualitat de l’ intel·lecte, més reflexiva i en algun moment més lírica, o en Roís de Corella on la sexualitat és més teòrica i més retòrica, però que fascinava a les dames nobles de l’època.

El que parla però de sexualitat sense embuts és Martorell, en el seu Tirant hi trobem sexe en estat pur, parlem de voyeurisme, de lesbianisme, d’homosexualitat amb un llenguatge fresc i provocador: Pensa vostra altesa que siam en lo temps antich, que quan la donzella tenia algun enamorat e lo amava en strem grau, dava-li un ramellet de flors ben perfumat, o un cabell o dos del seu cap, e aquell se tenia per molt benaventurat. No, senyora, no, que aquex temps ja és passat. Lo que mon senyor Tirant desitja bé u sé yo: que us pogués tenir en hun lit nua o en camissa.

Ah! … l’erotisme i la sensualitat de la camisa blanca i mig descordada també la trobarem a Amb la Marina als ulls del Miquel Cartró. Però si seguim aquest periple llampec per la literatura eròtica sembla que després del Tirant la foscor? Nooo, la literatura eròtica es manté en les cançons del poble, i el XVIII amb el Rector de Vallfogona, llavors era temps de bruixes i de bandolers, i ell encapçala una nova moda eclesiàstica, la literatura eròtica dels entreteniments de sagristia, dedicada a homes que no podien tenir una activitat sexual regular .

I el XIX l’erotisme va més lligat a la revistes i a la premsa i es barreja una mica amb l’anticlericalisme, però tots tenim present el teatre de Pitarra amb dom Jaume I i el s.XX , el sexe ja no és pecat, ara tenen la feina de construir una llengua que doni gust…. Cèsar August Jordana escriu l’any 1932 “Una mena d’amor”, on descriu, en català noucentista i per primer cop -que sapiguem- en la nostra literatura, un orgasme.
La poesia eròtica passa també per Palau i Fabre, Vicent Andrés Estellés i Gabriel Ferrater, Salvat Papasseït, sense oblidar Pedrolo, amb Els quaderns d’en Marc, i les editorials i els premis eròtics, com La Marrana, o La piga de la viuda reposada, o El somriure vertical…i no ens oblidem de les dones com la Carme Riera amb Epitelis Tendríssims o Te deix amor la mar com a penyora, o el grup d’Ofèlia Drac amb Deu pometes té el pomer…etc.

En fi que n’hi ha hagut i n’hi ha de literatura eròtica malgrat la foscor política de les diverses èpoques els homes i les dones de 1000 maneres diferents hem practicat sexe..i n’hem fet literatura.

_DOM9559

Dit això, crec, que no és senzill de fer literatura de relacions personals, i d’intimitats sensuals i sexuals. L’escriptor/a que vol fer literatura eròtica vol provocar el lector. Crec que un poeta eròtic se sentiria frustrat sinó dispara la libido del lector… dic jo.

Si mirem la portada d’Amb la marina els ulls sabem que entrem en univers eròtic però no sabem com ho trobarem, si serem ran de la tendresa o de la grolleria, o de la passió més acervada. Ah? sorpresa? Cal llegir-lo.

El sexe forma part de nosaltres però també forma part d’un dels aspectes més íntims de les persones…encara hi ha molts prejudicis i tabús en el sexe.., per sort sembla que abans i ara s’ha escrit i s’escriu de sexualitat amb franquesa, amb grolleria,amb respecte, amb ironia, amb picardia , amb passió i amb lirisme…i 1000 adjectius més, perquè el sexe és vida i com la vida mateixa té 1000 mirades possibles o més, tantes com persones.

A Amb la marina als ulls trobareu una relació sexual fresca i tendra, arrelada a la terra, rica en la delicadesa pels detalls, rica en exquisidesa, i rica en la manera com ens revela la consciència sensible de les coses eròtiques. Sovint el sexe o els preludis del sexe beuen en el vi i en el cava tan nostrats en el Penedès…Però no només això, el paisatge és el del gran Penedès: La força de la platja del far, gran simbologia fàl·lica per cert, la sorra és el preludi de l’acte sexual, el paisatge urbà del port ple de quotidianitat- en els cafès, en les taules-…tot és guspira que encén la flama del desig en el poeta. I senyorejant bona part de l’obra la força de l’aigua, l’erotisme del bany… pensem en Carmesina i la picaresca dels seu bany amb Plaerdemavida …o en l’embat de les ones com l’embat del mascle, amb ressons de The Waves de W.Woolf i més aigua encara en la dutxa, l’aigua que regala en els cos de l’amant, la tovallola, tots els elements respiren desig sexual per a l’enamoradíssim amant.

No només és això l’univers poètic de Amb la marina als ulls, també el sol, astre rei, símbol masculí per excel·lència acarona la pell de l’estimada i la lluna, ella, serà la llum de la relació oculta de mirades furtives. I ja que dic mirada,la mirada es farà present en el joc de seducció dels amants, en aquí el voyeurisme estarà al servei de la incitació a l’acte sexual. La importància dels ulls com en els trobadors i la importància del gest com en A. March, seran pel poeta brins de passió vers la possessió de l’estimada. I dins d’aquest univers les diferents llums del dia al servei de l’amor i de la tendresa: l’horabaixa, la nit, la llum de la finestra, l’alba…totes submises al plaer dels amants.

La música sovint acompanya les relacions amoroses, tot el llibre és un joc musical que es palesa en els versos, que juguen amb una mètrica curta, tetrasíl·labs, pentasíl·labs com a molt heptasíl·labs, com Jaume Roig el Miquel juga amb el vers breu i com ell ha de treballar en la sintaxi, en la precisió dels mots, ha de dominar la intensitat de dir poc en poc espai,ha de tenir la destresa de buscar la força del mot precís……Aquesta mètrica l’acosta a la música popular i fa més dolç i planer el llibre. La repetició dels mots com: desig, maridatge, cadència, preludi de l’acte sexual, la dansa amorosa…donen un joc semàntic ple de ressons musicals que van conduint la libido del lector. Els paral·lelismes en els versos i les polisíndetons, també omplen de música el joc del vers…i no ens oblidem de les paradoxes tan ben trobades… Tot, absolutament tot al servei de la música i la dansa sexual.

L’olfacte és imprescindible en una bona relació sexual, diuen, el trobem en el perfum de l’estimada junt amb l’erotisme de la roba i els llençols que insinuen el cos desitjat…

Portada_amb la marina

Acabem el periple sexual amb el plaer immens del poeta que es fa present en el record, com Salvat, en el tren de retorn a la ciutat, recorda sense recança la relació feliç de El poema de la rosa als llavis i el Miquel el troba en el record del plaer de cada instant viscut des de la més autèntica sinceritat i això és la guspira on s’encén la flama que el portarà de nou a l’amor, a la passió ,a la sexualitat i això li permet fer de la seva història amorosa i sexual poema i poesia.

Josep Pla deia que : “La literatura catalana és pobra de tendresa, de voluptuositat, d’erotisme i de pornografia distingida” S’equivocava, el Miquel ha superat l’escull Amb la Marina als ulls.

Que per molts anys gaudim d’aquesta tendresa, erotisme i pornografia distingida dels teus versos Miquel. Gràcies.

 

Anna Ruiz Mestres

 

 

 

 

 

 

 

 

Presentació de BLAU DE NIT A PRAGA de Teresa Costa-Gramunt

PRESENTACIÓ DE BLAU DE NIT A PRAGA de Teresa Costa-Gramunt

21 DE MARÇ DEL 2014

fotos mòbila mama juliol2014 SENSE ORDENAR 212

Bona nit, benvinguts, gràcies per ser aquí, ens retrobem per presentar un nou llibre de la Teresa Costa , BLAU DE NIT A PRAGA, però abans de dir-vos res us vull demanar que penseu, que evoqueu en el vostre interior aquesta ciutat que molts heu visitat, que molts la voldríem visitar….aquesta ciutat que té pintura, poesia, filosofia, història…aquesta Praga que és la ciutat on la realitat i els somnis es fonen. Diuen els que hi ha anat que visitar la ciutat de Praga és com visitar un conte de fades, com viatjar en el temps i aturar-se en èpoques passades, amb castells, palaus, ponts, i que també és visitar la història més recent, el passat fosc de la bella Europa i mil coses més …

Praga va ser estimada per molts artistes i de manera especial per a grans músics…la música dels violins i dels violoncels omplen els versos de la Teresa i els carrers de PRAGA. Per això avui ens introduirem en aquesta presentació de BLAU DE NIT A PRAGA amb la música dolça i suau del violoncel amb fragments de …… més llunyà i amb fragments de Pau Casals més proper que ens interpretarà la Maria Cuyàs de l’escola de Música

Gràcies….encara no presento el llibre…ara voldria reflexionar sobre la simbologia del blau: el color que ha tenyit els versos de TC evocant PRAGA.

EL BLAU,

És un dels colors més apreciats, quasi tota la simbologia associada al blau és positiva, i ella ho sap, i ho sap perquè ho ha estudiat, en el pròleg ens diu que l’estudiós Haas en el llibre Visió del blau p 15 parla “d’una mística i d’una espiritualitat europea que l’art i la literatura medieval representaven a través del blau” per això hi juga en els seus versos i perquè crec que l’autora no deixa res per lligar, per relacionar, i sobretot perquè és una dona cultíssima.

El Blau, deia, és un color que transmet confiança i sinceritat, tranquil·litat, que anima a la conversa amable. És símbol de fidelitat, d’esperança, de fe.

El blau marí, el de la nit, el fosc,suggereix lleialtat però també autoritat, sovint relacionat amb la reialesa, com més fosc més s’associa a la riquesa,… pedres com els sàfir o el lapislàtzuli en són un testimoni. Suggereix també bona educació, rang social elevat, estabilitat, dignitat, poder, èxit.

Per altra banda es considera un color protector, a les cultures orientals pintar les portes de les entrades de color blau protegeix dels esperits malignes.

Deixem-nos relaxar doncs per la màgia del blau….

 

BLAU DE NIT A PRAGA,

Tots sabeu que la Teresa té un llarg currículum literari que va des de l’assaig, la pintura, la novel·la, el relat breu, els ex-libris… l’avalen la publicació de més d’una quarantena d’obres en tots els àmbits, però per mi la Teresa és una de les millors veus poètiques d’aquest primer quart de segle XXI.

Cada cop que llegeixo un nou llibre d’ella, la gaudeixo més i més l’admiro…els que no sabem escriure sempre ens marfonem d’enveja davant uns versos com els seus.

Blau de nit a Praga, és un llibre de 34 poemes que giren al voltant de PRAGA, evidentment, però són per a mi una mirada profunda, espiritual, mística,literària, artística… que supera abastament la del turista que corre fent fotografies d’una banda a l’altra a la recerca d’un record personal. Legítim eh!

Tot i que el llibre no té parts, per mi sí que té els eixos que recorren els grans temes de l’obra literària de la Teresa: les dones, l’art especialment la pintura, l’escriptura , la música i l’espiritualitat en el sentit més ampli de la paraula.

Ella escriu sobre la ciutat, ho domina, ja ho sabem…en té una bona mostra de llibres, diu ella que ho fa ,perquè la ciutat la provoca, perquè el poema sempre provoca. Però el que vol, penso jo és provocar el lector, des de les pàgines del seu llibre sacsejar el nostre món interior.

Comencem la nostra presentació per les dones:

Les dones que ara us citaré totes són reescrites, retrobades, readmirades… en el llibre de la TC

A LA CASA DE L’UNICORN de Praga, hi vivia Berta Fanta i allà hi va acollir la intel·lectualitat del moment, físics com EINSTEIN i Francis, escriptors com Kafka, músics…tots participaven en debats sobre Hegel, Fichte, Kant..debats que el mateix Einstein omplia amb la música del seu violí…Berta Fanta va ser una dona que va omplir de llum blava aquesta Praga de principis de s.XX poetessa ella mateixa, va donar un alt impuls alegre i digne a la cultura de la Praga del moment.

 

L’escriptora Bozena Memcová, de qui la seva obra mestra l’ÀVIA compta amb més de 350 edicions, és una de les novel·listes del país més llegides, els seus relats són molt preuats i en els versos de la TC es transformen en llegendes antigues recitades a la falda de l’àvia , àmplia i càlida com la vall…

 

La dona del quadre de Tizià, anomenada la dona davant de l’espill que es troba a la dolça ciutat de Praga, és inspiradora de tot un poema sencer: “No t’equivoquis: no és coqueteria/que s’aparta els cabells/ amb gest airós i la cara neta.

 

I el femení de les imatges d’Alfons MUCHA, aquest artista que va marcar pautes en l’Art Nouveau a París. Especialment cèlebres són els cartells que va fer per l’actriu Sara Bernard mentre va viure a la ciutat de la llum, però també va dissenyar joies, catifes, decorats teatrals, va pintar parets de teatres i de palaus…ara sempre amb la imatge de l’etern femení, on les dames ricament vestides tenien un alè del món clàssic embolcallades de color, de gases, de transparències… per totes elles la TC diu “ella és com un temple amb cel blau, / que s’obre al miracle, / al goig de viure que es desplega/ pels carrers de Praga/ p46

 

L’espiritualitat

portada de teresa costaEl famós pont de Carles conté l’estàtua de Santa Lutgarda, una de les grans místiques belgues del sXII, als 25 anys ja era priora, cosa que abandona per dedicar-se a la meditació,… no se li escapa a la Teresa, la dona medieval que sanava amb les mans…entenia diferents llengües sense conèixer-les, entre elles el llatí…quantes dones van ser acusades de bruixeria pels seus coneixements i per la seva saviesa innata, diuen que levitava quan meditava i que si es centrava en Jesucrist sagnava pensant en el seu martiri. Mireu com tot això esdevé el vers en la Teresa; Lutgarda esdevé un res en carn i ànima:/ dolça pregària que acaricia el trau immens.25

 

És ampli el ventall de l’espiritualitat i TC, se serveix de Kafka per dir-nos que l’autor ha begut d’un calze que unifica totes les fes…un dia insuflà el Gòlem d’una alè vital. Voldria dir-vos que El Gòlem, aquesta figura típica ,que ara compren tots els turistes quan visiten el barri jueu ,diu la llegenda que la va construir al sXVI el Rabí Low, místic, talmudista i filòsof , amb la intenció de protegir els jueus que vivien al gueto de Praga, diuen també que amb una combinació de lletres de la càbala s’escrivia la paraula Déu i llavors el Gòlem. cobrava vida i feia el que el Rabí li deia.

 

Quan visita la Galeria de les dones a la sinagoga de Maisel, la reflexió agafa tocs de reivindicació feminista, el fet que les dones hagin d’estar lluny dels homes li fa dir: “Sempre són aquí dalt, apartades, em dol “diu ella. Sensible però a la PRESÈNCIA, entesa en la cultura jueva com LA SHEKINÂ, la divina presència, considerat l’aspecte femení de déu ens servirà per reflexionar que l’home sense la dóna no és un ésser complet i a l’inrevés.

 

Les religions doncs esdevenen properes , sumen, les unes més les altres, no les veiem mai enfrontades en el món espiritual de l’autora. En l’obra conviu el judaisme i el cristianisme, fixeu-vos en els fragments de l’evangeli que reorren els poemes,escolteu: “ La taula parada com en el Sant Sopar”….o bé ” com vulguis anomenar la flama de la Pentecosta/ que desbrossa camins/ i no es fa estrangera a cap llavi…/ les pomes dels paradís…etcp34

La seva Praga conviu amb el coneixement i respecte de tota espiritualitat compresa a banda i banda de les aigües prússia del riu Moldava

 

La música:

Que la música hi té un pes important en el llibre no cal dir-ho… he intentat fer-vos-ho arribar a través de les cordes del cello que ens ha ofert la Maria… Comencem amb Mozart, que impregna els carrers de Praga i també els versos de la Teresa “No sents com la música esculpeix l’univers i orienta el desig de ser l’harmonia pressentida?22 Tots sabem de la vinculació d’aquest Músic amb Praga, hi va viure, hi podem visitar la casa museu i molts altres llocs que s’hi vinculen. Hi va escriure les noces de Figaro, malgrat les va estrenar a Viena, sí que hi va estrenar el Dom Juan i també va compondre la Simfonia de Praga. Més popular però ha estat la Simfonia del nou món (1893) que va compondre Dvorak,i que hem sentit en el power, en la seva estada als EEUU: “les tensades cordes d’un violí fan vibrar les il·lusions del meu cor jove” i potser menys conegut però més reivindicat recentment com a músic nacional hi ha Bedrich Smetana que TC evoca en un poema que es diu MA VLAST, la meva pàtria, “I a l’empar de la reina de la nit/el músic esdevé cançó/ que besa els solcs de Bohèmia.

fotos mòbila mama juliol2014 SENSE ORDENAR 210La història de la vella Europa:

No oblida la revolució del vellut, nosaltres també la voldríem una revolució sereníssima com la seva i potser la tindrem o en tindrem una de millor, diferent, que serà la nostra.22 La primavera de Praga en el record, avortada pels soviètics…quanta història en les pedres de la vella ciutat i els camps d’extermini on TC diu : A les parets per ordre alfabètic,/els noms dels tancats a Terezin.

 

L’escriptura/La literatura

No cal que us digui que Kafka, traspua per tot el llibre, que es passeja per   l’hotel Europa, dins la sala dels miralls on diuen que hi va llegir fragments de la metamorfosi, que: “ els convidats van aplaudir tímidament un text ple d’estranyesa.” Però també hi ha altres escriptors menys coneguts com ara el gran poeta Holan, que comença la seva obra influït pel simbolisme de Mallarmé, per les avantguardes més endavant però arran de la circumstàncies històriques, amb l’amenaça de Hitler, fa una poesia més compromesa, després amb la invasió soviètica es trasllada a viure al barri de Kampa i es dedica de ple a la seva obra poètica. L’illa de Kampa, mereix una digressió, en la seva època va acollir el famós actor JAN WERICH, el compositor Bohuslav Martinu, el filòleg Josef Dovrosky…devia ser un petit paradís arran de terra amb tanta gent culta i sensible a tocar..de paret a paret.

TC se sent atreta per la seva poesia i li ha dedicat més d’un article en el seu vessant més periodístic. Aaquí ens fa descobrir el secret d’una catalana lligada a Holan que ella reflecteix en el seu poema quan diu: “En veure-la a la porta, tan somrient,/ li va obrir el seu cap d’angúnies.32 Però vull que sigui ella qui us en parli i us desvetlli qui era.

JAROSLAV SEIFERT, un dels poetes més grans del sXX, que guanya el premi Nobel de literatura l’any 1984, amb una poesia plena de sensualitat. Va ser però maleït al seu país per no seguir el cànons de l’ortodòxia política que imperava, la seva poètica és plena de ressons avantguardistes…però la seva obra més preuada són les seves memòries,”Tota la bellesa del món”, ell és per mi un testimoni més d’aquesta gran cultura de centreeuropea que massa sovint ens queda llunyana, sempre ens hem deixat arrossegar per les avantguardes, per la força de la literatura francesa, anglesa…en canvi la TC la recull i la fa seva, i fa cantar els versos del Seifert en els seus quan diu: Ella és el temple de Déu/ les seves cames, la seva porta.

Bohumil Hrabal, un altre poeta imprescindible d’aquesta literatura,un xic excèntric potser, diuen que de jove li agradava anar molt ben vestit però anava sempre cap cot, mirant-se els peus que portava descalços. La seva obra s’interessa per la gent humil, pel seu dolor, per l’alegria del dia a dia. La prosa ens acosta a oficis poc coneguts amb una tendresa peculiar, que l’acosten a l’absurd, sovint en els relats no hi havia ni punts ni comes com l’escriptura automàtica de Dalí o de Breton a qui admirava. Criticat per cedir a la situació política del seu país, únicament per poder publicar, defensa que el que ens fa iguals no és el fet de ser homes polítics sinó el patiment humà. Famós també per la seva immensa capacitat de parlar i d’explicar històries i llegendes va passar la darrera part de la seva vida retirat lamentant-se de què li agradaria escriure a l’enyorat cafè el LLEO D’OR a PRAGA, ens deia” Es possible suposar que en el món existeixen tantes llegendes com persones”.

Per tancar els escriptors

La casa de Faust:

Que el mite de Faust impregna tota la nostra vella literatura romàntica, no cal dir-ho, però que la vella Praga en tingui una casa…no deixa d’atreure la mirada de l’autora…de fet si furgueu en la història de la casa molts han estat el propietaris documentats abans del segle XV, però la relació amb el nom potser es deu a un tal Kelly, un famós alquimista i una persona poc legal que va acabar suïcidant-se,… però potser va ser Mladota un home extravagant que feia experiments de física i química, que feia figuretes que es movien… això va fer que es digués que es relacionava amb el diable. .. qui lo sa? També diuen que hi vivia un capellà anomenat JAENIG, que estava obsessionat per la mort, que tenia la casa plena d’objectes macabres, dormia amb un taüt…en fi tot plegat junt amb les llegendes romàntiques del XIX la van relacionar amb el doctor Faust, personatge que va existir el s.XV i que es relaciona amb la màgia negra…en fi no sé, si es veu el forat ara on diuen que el va estirar el diable..com que jo no hi he estat.., caldrà que la TC ens ho expliqui….És evident que per ella la llegenda descansa en Goethe i abans en l’escriptor anglès Marlow…que potser era Shakespeare?? Bé, ara no hi entrem…

 

Tanca la referència als homes escriptors un versos de Rilke, que crec que juguem amb l’homofonia de la paraula bell,vell quan diu “El món és del valents/ -diu el meu pare. /Ésser bell és això.

 

La mitologia a petites dosis també va esquitxant com la paleta d’un pintor el llibre, el jardí de les acàcies, les 3 gràcies als jardins de Belvedere, el sol amb la llum blanca que en molts versos contrasta amb el color blau, etc.

I també

L’itinerari de TC no oblida les llegendes que conformen la ciutat i ens parla de.

el rellotge de HANUS, tan famós… diu la llegenda que els edils de la ciutat el van deixar cec perquè no en pogués fer-ne una còpia igual, el seu ajudant anomenat Jacob Cec, va venjar el seu mestre introduint una mà dins els mecanismes i llavors a ell li van tallar el braç. ¨Qui sap si és cert?”

La torre dels alquimistes, Amb les ulleres arran de nas, els alquimistes fan bullir els atanors,…Tot ho aprofiten: al món no hi ha cosa, ni l’ànima en pena, que no pugui ser transfigurada en la llum. Sembla que també la torre va servir per guardar-hi la pólvora i s’hi investigava per treure-n’hi més profit.

El cavaller de l’espasa. L’estàtua de Bruncvík, un llegendari cavaller medieval que va recórrer el món per trobar un lleó viu per al seu escut (origen de l’escut txec). Durant el viatge, va rebre una espasa màgica que tenia el do de tallar per si sola els caps dels enemics….

L’ossari de Sedlec, amb els ossos dels morts esdevinguts làmpades i objectes de decoració…una altra manera de passar a l’eternitat.

Altres aspectes com la ciutat que bull de turistes: la terrassa és plena de contempladors que aquí i allà s’orienten amb la llum blava de l’aigua o la visita a l’extraradi, o els orfebres del carrer de l’or amb les seves titelles, o el barri de Malá Strana p37 on: “ les roses s’eleven sobre tiges orgulloses..”.Un barri que es crea cap al 1200 als peus del castell i que no va ser tocat per la guerra, ple de cases majestuoses, de flors, de residències nobles tot això junt p47 amb els amants que es besen a l’autobús: “ Ell li besa les galtes de préssec./ Ella no té l’edat…” Tot, espais i gent vessen un to de quotidianitat immensa ,que esdevindrà sense saber-ho poesia, en BLAU DE NIT A PRAGA.

Emily Dickinson, traduïda de manera excelsa per Agustí Bartra , diu en un poema

Emily Dickinson

TANT COM EL CEL LA MENT ÉS AMPLA…

Tant com el cel la ment és ampla.
Posa’ls, si n’has dubtat,
junts, i veuràs que un cap dins l’altra,
i encara tu al costat.

Més que la mar la ment és fonda.
Ajunta’ls, blau i blau:
s’absorbiran talment l’esponja
que dins el cubell cau.

La ment i Déu pesen igual.
Si alçar-los de debò
tractes, sabràs que s’agermanen
com els mots i llur so.
Teresa, penso que ets propera a aquesta reflexió de la poetessa Nord Americana, des de la teva poètica, des dels teus blaus de Praga, agermanes en la saviesa profunda una mirada altament culta d’una Praga única i diferent que els humils lectors només retrobem llegint la teva poesia. Gràcies Teresa per acostar-nos una vegada més la màgia de les polis que visites.

 

Anna Ruiz Mestres.