BLAU DE NIT A PRAGA de Teresa Costa-Gramunt

portada de teresa costaTítol: Blau de nit a Praga

Autor: Teresa Costa-Gramunt

Editorial: Cossetània

Lloc i any d’edició: Barcelona, 2014

Nombre de pàgines: 56

 

 

La vella i dolça Praga esdevé poema!

 

El blau de nit es vessa com aigua celeste…

El darrer poemari de Teresa Costa parteix d’una estada a la ciutat de Praga. No és la primera vegada que la “polis” amb majúscules es transforma en poesia al llarg de la seva extensa obra literària.

Llegir-lo és descobrir els grans eixos que marquen el seu corpus literari i a la vegada és endinsar-se en la descoberta d’una altra ciutat, més íntima, més àulica, més culta encara, que exigeix al lector furgar en els referents que van sargint els versos com a petits esquinços de saviesa que no s’han de deixar escapar.

Els eixos que marquen els poemes són: les dones, l’espiritualitat en sentit ampli, la música, la literatura, les llegendes, els barris emblemàtics, la pintura, i la literatura.

Llegint sentireu propera la saviesa d’escriptores com Berta Fanta, que va acollir la intel·lectualitat de principis del XX a casa seva, o la renovadora de la prosa txeca Bozena Memcová. També, poetes que omplen de versos la ciutat de Praga com Holan, Seifert, Hbral, son estimats i rellegits a través dels mots de la T. C.

L’obra és un viatge on les religions que han marcat la ciutat sumen les unes amb les altres. La cultura jueva al costat de la cristiana t’endinsen en records d’un passat que voldríem “no existit”, els ressons de les càmeres de gas fereixen la memòria.

La mitologia clàssica al costat del mite de Faust i els petits mites i llegendes de la ciutat -el rellotge de Hanus, la torre dels alquimistes, el cavaller de l’espasa- van obrint camins en l’aprenentatge d’una altra Praga de mirada “costagramuniana”.

Tizià i els músics com Mozart, Dvorak i Smetana ressonen en la cadència de cada vers i en tots el racons de la ciutat.

Blau de nit a Praga ens fa saber que una altra Praga més culta i més íntima és possible, lluny de la fressa dels turistes.

No voldria acabar sense fer esment a la força del blau que va acolorint tots els poemes i que va recuperant la mística i l’espiritualitat del blau des de l’edat mitjana fins el blau de nit que vessa sobre la ciutat i en els versos del llibre.

Sens dubte doncs una lectura íntima, personal, tendra, nova, fresca, diferent per una ciutat eterna que us cal descobrir.

 

Anna Ruiz Mestres

Anuncis

PETONETS PELS PUESTOS O LA RECERCA DE L’AMOR SINCER de Jordi Romeu i Carol

Portada de Petonets pels puestus de Jordi Romeu, juliol 21 2014

Títol: Petonets pels puestus o la recerca de l’amor sincer

Autor: Jordi Romeu i Carol

Editorial: Cossetània Edicions

Lloc i any d’edició: Valls, 2014

Nombre de pàgines: 155

 

L’amor sincer com es troba?

La novel·la guanyadora del XXIIè premi de narrativa de l’Atmella de Mar de Jordi Romeu és un viatge cap a la recerca d’una emoció eterna, l’amor.

L’autor endinsa al lector en una història de dones, de fet, com en el cas de la novel·la medieval Curial e Güelfa, “les dones són el motor de l’acció”, sense elles no hi hauria llibre i encara que el narrador és el protagonista i pugui semblar que porta la veu cantant, penso que no és res més que una mena de Curial, que llençat a l’aventura de conèixer l’amor sincer va fent un repàs a diferents tipologies de personatges femenins, que l’ajudaran a madurar com a persona.

Hi veiem la parella que l’abandona cansada de les seves indecisions i que li falta temps per anar-se’n viure amb un altre; l’amiga d’institut que l’assessora per salvar la relació i que és un exemple de la dona que es casa i gaudeix de tenir fills i feina pròpia; la mare, que viu per la casa i el marit; la prostituta que serà el pretext de la història i que obrirà i tancarà la recerca de l’amor sincer; la companya de feina que l’estima en silenci i que el pressiona perquè demani perdó a la seva parella però com que l’amor d’ella és sincer, sense esperar res a canvi, sense pressions s’endurà el protagonista i serà la mostra de què la sinceritat és una de les claus de volta de les relacions amoroses.

Totes aquestes dones no deixen de ser arquetipus diferents d’una època concreta, segurament ben propera a l’autor, perquè el protagonista sembla sovint un alter ego de l’autor. Des del rol d’un antiheroi avança en la seva maduresa interior i és la pròpia aventura que li marca el camí cap a l’amor sincer en majúscules.

La resta de personatges masculins: el pare, l’amic, el cap de la redacció estan al servei de donar una visió un xic cínica del maldestres que són els homes pel que fa a captar els sentiments femenins en les relacions amoroses.

La narració plena d’ironia fa el relat divertit i entretingut malgrat la transcendència del missatge implícit que porta.

El narrador sovint es dirigeix directament al lector, omplint de frescor la novel·la, i donant al lector l’oportunitat de ser un personatge més que acompanya al protagonista en el seu periple.

Les situacions de vegades divertides, de vegades estrafolàries, fan d’aquesta primera publicació una obra aguda i amena sobre els sentiments humans.

 

Anna Ruiz Mestres