L’AGRICOL TRASPUAVA LA FORÇA DE LA POESIA DE LARKIN
RAN DE LES COSES VA FER ARRIBAR I DESCOBRIR AL PÚBLIC EL MILLOR LARKIN
El passat divendres l’Agrícol s’omplia de màgia musical i poètica. El Grup RAN DE LES COSES format per l’August Garcia, veu i guitarra, el Pep Puig, rapsode, el Josep Martí, saxo, flauta, harmònica, xil·lòfon, i el Pep Garcia, baix, se’ns presentaven i ens presentaven una delícia d’espectacle que caldria repetir arreu.
La càlida veu de l’August Garcia acaronava cadascun dels versos de Larkin juntament amb la força de la seva guitarra, però no podem silenciar la gran qualitat musical de la resta, tant la del Josep Martí com la del Pep Garcia. La poesia, música en ella mateixa, acompanyada de les seves notes ens evocava el millor Larkin, ens acostava al crític de jazz que hi havia en els seus articles i ens endinsava suament i lenta als millors versos del poeta.
Tot això no hagués estat possible sense la força de la interpretació del Pep Puig, que es va transformar a través de les reflexions del propi Larkin i de la recitació dels poemes, en una mena d’alter ego de l’autor. Va saber fer-nos present el poeta i la seva manera de ser, tendra, controvertida, irònica, i el seu esperit respirava amb el públic, dins de la sala de l’Agrícol.
L’Espectacle s’obria i es tancava en anglès amb la veu del propi Larkin recitant dos dels seus poemes: This be the verse i Money, que també apareixien en la versió musicada en català.
Voldria fer-vos notar que tenim la sort de comptar amb traductors excepcionals de l’obra de Larkin al català com Josep M. Jaumà o bé la de Marcel Riera a High Windows,(Finestrals) que tant bé han sabut copsar i, sobretot, transmetre’ns la musicalitat poètica, la força i la senzillesa de l’anglès de Larkin.
Sens dubte els espectadors vàrem poder descobrir o retrobar-nos amb un dels millors poetes anglesos del segle XX, poc conegut a casa nostra, mitjançant una manera alta i plaent com feia temps que no es veia a Vilafranca, de la mà de RAN DE LES COSES, a qui desitgem molts èxits i amb qui esperem retrobar-nos ben aviat.
Anna Ruiz Mestres.
Desig de llegir 