EL PRELUDI de William Wordsworth (Traducció de Jaume C. Pons Alorda)

Títol: EL PRELUDI1984-ElPreludi

Autor: William Wordsworth

Traducció: Jaume C. Pons Alorda

Editorial: Edicions 1984Poesia

Lloc i any d’edició: Barcelona 2020

Nombre de pàgines: 236

 

La natura era la sobirana de la meva ment.

 

Cal agrair a Edicions1984, que ens vagi acostar l’any 2014 Fulles d’herba de  W. Witman, i ara El Preludi de W. Wordsworth, ambdues traduïdes amb la destra mà de JPA, que ens guia i ens fa reflexionar sobre l’acte de la traducció afirmant que traduir no és trair sinó triar. La seva brillant tria ens mostra l’escriptor més gran del romanticisme anglès amb extrema cura lèxica, i amb la cadència de la seva bellíssima traducció.

W.W. ens acosta la seva biografia en un poema riu que crea al llarg dels anys –el meu relat soc jo mateix-, publicat pòstumament per la seva muller.

Els quasi vuit mil versos, estructurats en XIV parts, parlen des de la revel·lia dels anys joves fins la serenor de la maduresa.

L’obra és una llarga conversa amb l’adorat Coleridge, amb qui va iniciar el Romanticisme anglès. El joc del jo i el tu omplen els versos. S’hi respira constantment el sobirà poder de la soledat, sense ella no es pot observar el que t’envolta i fer-ho esdevenir magistral poesia.

El poema, plenament panteista, regalima el goig d’estar amb la natura, la seva força cíclica, els sons que l’envolten, la força del vent, esperit immortal que creix com l’harmonia amb la música…i també, cal dir-ho, és una cartografia de la terra que el va veure néixer, (el riu Derwent,  la regió dels Lakes, el seu poble Cumberland, el cim del Winander…). La natura viu en el vers com una perfecte fotografia i penetra en la ment del lector, que li falten ulls per mirar aquest devessall de bellesa i aquesta realitat virtual que té una força colpidora. D’altres espais com Cambridge, els Alps, la França de l’hercúlia República, Londres, metròpolis fascinant, esdevenen petits mapes de la seva història.

L’esperit  romàntic el trobem en el món oníric, en el món clàssic d’Homer, en la presència de la gent senzilla i de la vida quotidiana, en les fades de la infantesa, en la mitologia celta i la bruixa Yordas, en el món medieval i els bards, i en la literatura de Chaucer…

W.W. escriu pel futur, i vol fer-nos reflexionar sobre l’existència de la poesia i del poeta, com Plató, creu que posseeix una mirada de la vida que només ell pot captar, se sent posseït per l’art de la Lira i la reflexió filosòfica, i dubta sobre el poder del treball analític enfront del creatiu. Es compromet amb el seu temps i opina sobre el govern, les nacions, les lleis, l’Estat, Jo era un actiu partisà diu.

Influït per d’Southey, Coleridge, Milton, Calvert, Gray, entre d’altres, omple les més de 200 pàgines de preguntes retòriques que de ben cert dirigeix al seu amic, però també d’al·legories sobre virtuts i defectes, o de belles antítesis  que mostren els estats de l’ànima i també clouen l’obra. Tot és al servei d’expressar l’inefable i aquesta poesia bé que s’hi acosta.

Anna Ruiz Mestres

ELS CAMINS DE LA RUT de Lluís-Anton Baulenas

Títol: ELS CAMINS DE LA RUT
Autor: Lluís-Anton Baulenas
Editorial: Edicions Proa
Lloc i any d’edició: Barcelona 2019
Nombre de pàgines: 399

 

CAL QUE FEM VALDRE ELS SENTIMENTS

La nova novel·la de LLAB ens obre un univers femení, on exposa amb la veu de la filla de la protagonista, la Rutona, un mar de sentiments i de vivències.

Amb la Rut, personatge principal, que té una grua, viurem una aventura des de la perspectiva d’una dona gruera. Apassionant no?

La narradora, la filla, parla en primera o tercera persona i això dóna un joc al relat de distància i proximitat que atrapa de seguida el lector.

LLAB homenatja Cortazar i de manera especial Rayuela, i juga molt bé amb l’intertextualitat , amb aquella literatura hipertextual que trenca la linealitat clàssica i que fa que el lector pugui jugar a la xarranca, com volia Cortazar, o ser més lineal, el cas és que es diverteixi llegint.

Estructurada en 14 capítols, força tancats, ens delecta amb el lèxic per apropar-nos a l’època (camises de terlenka, pantalons de tergal…), i amb les repeticions que et van repescant al llarg de la novel·la a partir de frases ( o m’agafes o em llences, ets un pixaboja,…o de paràgrafs. Un luxe el domini de la tècnica de l’autor.

La trama avança a través d’objectes emblemàtics com la grua, (en allà s’hi menja, s’hi dorm, s’hi fa l’amor…),  al costat d’altres que salpebren el relat d’intriga com una maleta, una pipa, un anell,…etc.

Les protagonistes femenines  estan molt treballades i de manera especial la Rut, a qui l’autor estima i mima, i li regala una vida peculiar, rica, junt amb un físic especial, pèl-roja, però que té dificultat per estimar, por d’estar bé, amb tocs àcrates que la fan entranyable, i que difereix de la filla que vol tenir només una sola parella. L’altra dona amb qui fa contrast la Rut és la Sra Cubelles, que no és jove ni atractiva, és gran, menopàusica, vídua, però interessantíssima.

La galeria d’amants, amb encerts i febleses, ens explica l’educació sentimental d’una dona única i diferent: El Ramon, indecís, que ajuda a madurar la Rut; En Miquel i el Peter, pare i avi de la Rutona, propers a l’esperit hippy, i personatges amb regust decadentista com la Júlia, la dona amb barba, en Gunther, un gegant…d’aquells lletjos tan i tan guapos, junt amb d’altres amants molt ben perfilats.

Viatgem per tot  Catalunya, passant per la  Barcelona grisa del franquisme, i escoltem la música de l’època molt ben escollida. Tot plegat fa dels Camins de la Rut, un viatge iniciàtic, que va construint la vida d’ella, i va omplint el relat de feminisme, política, història, il·lusió per la llibertat, per la droga, pel fes l’amor i no la guerra, etc. i que us obrirà una finestra que tancarà un temps, el dels joves dels anys setanta. Llegiu-la, gaudiu-la, us encantarà.

Anna Ruiz Mestres