CAUTIVAS de Miguel Pajares

Títol: CAUTIVAS Portada de cautivas 9 de juny del 2014

Autor: Miguel Pajares

Editorial: Plataforma ficción

Lloc i any d’edició: Barcelona, 2014

Nombre de pàgines: 416

 

L’etern esclavatge sexual!

Cautivas, és una novel·la de ficció sobre un fet terrible, que de tant comú, tots ens el mirem amb indiferència.

Coneixerem la història d’una noia búlgara, que té un passat com esclava sexual, i que després de sortir-ne atzarosament i intentar refer la seva vida, s’hi veurà altre cop immersa. El més greu és que també afectarà la seva filla de 14 anys. Però gràcies a les amistats i a la diligència dels mossos d’esquadra podrà refer la seva vida, això sí, amb una nova identitat a Anglaterra, i veurà engarjolats o morts els seus proxenetes que estan immersos en una trama internacional del crim organitzat.

  1. Pajares fa un relat dels fets dur i contundent. Des de la màfia búlgara, passant per la policia búlgara, fins arribar a la Barcelona d’alt standing on es blanqueja diner d’aquest cruel negoci d’esclaves sexuals, i on també hi trobem implicada la banca.

L’autor ens fa viatjar, per diferents escenaris d’Europa i d’Àfrica, en els qu

als aquest negoci es mou amb fluïdesa, per anar a parar a la capital de la corrupció sexual, Barcelona. Mostra la cara més sòrdida d’aquesta ciutat que bull esplèndida amb el turisme però que amaga una realitat social difícil de mirar de cara. Els bons ciutadans, impotents o indiferents, ignorem un món que voldríem inexistent.

El relat atrapa al lector, no només per la temàtica, si no perquè l’autor juga hàbilment amb la tècnica de la retrospecció i barreja passat i present separats, si convé, per un punt i a part, conferint-li un dinamisme i un ritme intens, molt proper a la tensió de la novel·la negra.

La tendresa arriba amb la mirada femenina. El dolor, la impotència de la mare de la Nevena, el pànic de la filla Marina colpeixen l’ànima del lector. Aquest dolor, tan ben descrit, arrossega i corrou tota aquesta saga de dones fortes.

És l’etern silenci femení, que ha acompanyat la dona des de sempre, que esdevé un fil de crua humanitat en les paraules de M. Pajares.

L’agror amb què es narra aquest brutal negoci d’escla

ves, remou les consciències lectores, amarades de l’acurada i minuciosa descripció dels fets que impregnen d’amarga realitat el món de novel·la.

La ficció és l’excusa perfecte per denunciar una realitat social que fa posar la pell del gallina i que com tantes vegades a la història, les dones esdevenen les víctimes més fàcils. Eternament “captives” de la pròpia fragilitat.

Anna Ruiz Mestres

Anuncis