EL PRELUDI de William Wordsworth (Traducció de Jaume C. Pons Alorda)

Títol: EL PRELUDI1984-ElPreludi

Autor: William Wordsworth

Traducció: Jaume C. Pons Alorda

Editorial: Edicions 1984Poesia

Lloc i any d’edició: Barcelona 2020

Nombre de pàgines: 236

 

La natura era la sobirana de la meva ment.

 

Cal agrair a Edicions1984, que ens vagi acostar l’any 2014 Fulles d’herba de  W. Witman, i ara El Preludi de W. Wordsworth, ambdues traduïdes amb la destra mà de JPA, que ens guia i ens fa reflexionar sobre l’acte de la traducció afirmant que traduir no és trair sinó triar. La seva brillant tria ens mostra l’escriptor més gran del romanticisme anglès amb extrema cura lèxica, i amb la cadència de la seva bellíssima traducció.

W.W. ens acosta la seva biografia en un poema riu que crea al llarg dels anys –el meu relat soc jo mateix-, publicat pòstumament per la seva muller.

Els quasi vuit mil versos, estructurats en XIV parts, parlen des de la revel·lia dels anys joves fins la serenor de la maduresa.

L’obra és una llarga conversa amb l’adorat Coleridge, amb qui va iniciar el Romanticisme anglès. El joc del jo i el tu omplen els versos. S’hi respira constantment el sobirà poder de la soledat, sense ella no es pot observar el que t’envolta i fer-ho esdevenir magistral poesia.

El poema, plenament panteista, regalima el goig d’estar amb la natura, la seva força cíclica, els sons que l’envolten, la força del vent, esperit immortal que creix com l’harmonia amb la música…i també, cal dir-ho, és una cartografia de la terra que el va veure néixer, (el riu Derwent,  la regió dels Lakes, el seu poble Cumberland, el cim del Winander…). La natura viu en el vers com una perfecte fotografia i penetra en la ment del lector, que li falten ulls per mirar aquest devessall de bellesa i aquesta realitat virtual que té una força colpidora. D’altres espais com Cambridge, els Alps, la França de l’hercúlia República, Londres, metròpolis fascinant, esdevenen petits mapes de la seva història.

L’esperit  romàntic el trobem en el món oníric, en el món clàssic d’Homer, en la presència de la gent senzilla i de la vida quotidiana, en les fades de la infantesa, en la mitologia celta i la bruixa Yordas, en el món medieval i els bards, i en la literatura de Chaucer…

W.W. escriu pel futur, i vol fer-nos reflexionar sobre l’existència de la poesia i del poeta, com Plató, creu que posseeix una mirada de la vida que només ell pot captar, se sent posseït per l’art de la Lira i la reflexió filosòfica, i dubta sobre el poder del treball analític enfront del creatiu. Es compromet amb el seu temps i opina sobre el govern, les nacions, les lleis, l’Estat, Jo era un actiu partisà diu.

Influït per d’Southey, Coleridge, Milton, Calvert, Gray, entre d’altres, omple les més de 200 pàgines de preguntes retòriques que de ben cert dirigeix al seu amic, però també d’al·legories sobre virtuts i defectes, o de belles antítesis  que mostren els estats de l’ànima i també clouen l’obra. Tot és al servei d’expressar l’inefable i aquesta poesia bé que s’hi acosta.

Anna Ruiz Mestres

ELS CAMINS DE LA RUT de Lluís-Anton Baulenas

Títol: ELS CAMINS DE LA RUT
Autor: Lluís-Anton Baulenas
Editorial: Edicions Proa
Lloc i any d’edició: Barcelona 2019
Nombre de pàgines: 399

 

CAL QUE FEM VALDRE ELS SENTIMENTS

La nova novel·la de LLAB ens obre un univers femení, on exposa amb la veu de la filla de la protagonista, la Rutona, un mar de sentiments i de vivències.

Amb la Rut, personatge principal, que té una grua, viurem una aventura des de la perspectiva d’una dona gruera. Apassionant no?

La narradora, la filla, parla en primera o tercera persona i això dóna un joc al relat de distància i proximitat que atrapa de seguida el lector.

LLAB homenatja Cortazar i de manera especial Rayuela, i juga molt bé amb l’intertextualitat , amb aquella literatura hipertextual que trenca la linealitat clàssica i que fa que el lector pugui jugar a la xarranca, com volia Cortazar, o ser més lineal, el cas és que es diverteixi llegint.

Estructurada en 14 capítols, força tancats, ens delecta amb el lèxic per apropar-nos a l’època (camises de terlenka, pantalons de tergal…), i amb les repeticions que et van repescant al llarg de la novel·la a partir de frases ( o m’agafes o em llences, ets un pixaboja,…o de paràgrafs. Un luxe el domini de la tècnica de l’autor.

La trama avança a través d’objectes emblemàtics com la grua, (en allà s’hi menja, s’hi dorm, s’hi fa l’amor…),  al costat d’altres que salpebren el relat d’intriga com una maleta, una pipa, un anell,…etc.

Les protagonistes femenines  estan molt treballades i de manera especial la Rut, a qui l’autor estima i mima, i li regala una vida peculiar, rica, junt amb un físic especial, pèl-roja, però que té dificultat per estimar, por d’estar bé, amb tocs àcrates que la fan entranyable, i que difereix de la filla que vol tenir només una sola parella. L’altra dona amb qui fa contrast la Rut és la Sra Cubelles, que no és jove ni atractiva, és gran, menopàusica, vídua, però interessantíssima.

La galeria d’amants, amb encerts i febleses, ens explica l’educació sentimental d’una dona única i diferent: El Ramon, indecís, que ajuda a madurar la Rut; En Miquel i el Peter, pare i avi de la Rutona, propers a l’esperit hippy, i personatges amb regust decadentista com la Júlia, la dona amb barba, en Gunther, un gegant…d’aquells lletjos tan i tan guapos, junt amb d’altres amants molt ben perfilats.

Viatgem per tot  Catalunya, passant per la  Barcelona grisa del franquisme, i escoltem la música de l’època molt ben escollida. Tot plegat fa dels Camins de la Rut, un viatge iniciàtic, que va construint la vida d’ella, i va omplint el relat de feminisme, política, història, il·lusió per la llibertat, per la droga, pel fes l’amor i no la guerra, etc. i que us obrirà una finestra que tancarà un temps, el dels joves dels anys setanta. Llegiu-la, gaudiu-la, us encantarà.

Anna Ruiz Mestres

LA PELL SOBRE EL SETÍ de Miquel Cartró

Títol: La pell sobre el setí                   
Autor: Miquel Cartró
Editorial: Neopàtria.
Lloc i any d’edició: (Alzira) València 2019.
Nombre de pàgines: 72

 

El setí que oculta mostrant.

 

La pell sobre el setí, és el llibre que tanca la trilogia eròtica de M. Cartró, centrada en l’orgia, tema imaginat i fantasiat manta vegades, i també tema ancestral de les relacions sexuals des dels orígens de la humanitat.

El llibre consta d’un pròleg, de qui signa aquesta ressenya, i un interessant epíleg del Dani Borrell, sexòleg de professió, que d’una banda entra en un seguit de suggerents preguntes retòriques que es pot fer el lector davant d’aquesta experiència desitjada, i també perseguida per la moral de tots els temps, i de l’altra reflexiona sobre la llibertat sexual i el poder de la ment en el sexe, que ens acompanya des de l’inici fins al final de la vida.

Parlem però del poemari: En M.Cartró ens endinsa vers un itinerari eròtic nou, on a diferència dels anteriors el nosaltres de la parella s’obre vers als altres i condueix al lector vers un passeig fotogràfic o si voleu pictòric, com una mena d’exposició, on través dels seus versos s’escenifica la dissolució de la parella en el grup. Aquesta vinculació amb l’art, en majúscules, també es troba quan descriu, a la manera d’un bodegó de Chardin, els objectes fetitxe que decoren aquesta experiència i que estimulen la libido dels que hi participen o bé la dels qui el llegeixen. Una altra novetat respecte d’obres anteriors és el serpentejar de la música en tots els versos. La força de diferents cançons i estils, des del chill-out, passant per Queen, Ramazzoti, Paolo Conte, George Michael, etc. fan del poemari una sensual partitura.

També voldria remarcar la força del títol en aquest poemari. Partint d’elements que contenen una alta sensibilitat eròtica. M’agradaria destacar la força del setí, que imposa, per la seva antiguitat –a qui no li ve al cap la ruta de la seda?-, i pel caient de la roba sobre el cos, que oculta mostrant, com deia Heràclit, junt amb la força i la bellesa de la pell nua, que ens separa del món que ens envolta i ens reserva i protegeix el més íntim de nosaltres mateixos.

L’estructura del llibre en cinc parts és un itinerari on el lector pot veure i gaudir dels plaers i de les incerteses de la parella inexperta en aquesta aventura del sexe grupal. Tot, acompanyat de metàfores que llisquen pel vers lliure curt i intens al costat del llarg més narratiu. La figura retòrica més potent serà però l’onomatopeia, que omple de so les sensacions dels amants i del lector, que de ben segur ja no seran el mateixos després d’aquesta apassionant lectura.

Anna Ruiz Mestres

LA PELL IMAGINADA de Josep-Ramon Bach

Títol: La pell imaginadalapellimaginada

Autor: Josep-Ramon Bach

Editorial: Tanit

Lloc i any d’edició: Barcelona 2019

Nombre de pàgines: 53

 

La picardia obre / el diàleg dels llavis.

Avui us proposo una lectura corprenedora de la darrera i sòlida obra del poeta JRB. Són moltes les mirades que cal canalitzar al tenir aquest bell petit tresor a les mans. D’una banda és un llibre escrit i pintat a dues mans; el text és de JRB però hi trobareu dissenys de moda del consolidat artista J. Aragall. Dues obres d’art bella i líricament prologades per la poetessa M. Pérez; i una edició exquisida en la textura de la coberta d’E.Salgado, que emociona i commou, al costat del discret joc de tintes amb ressons d’avantguarda.

Dit això, endinsem-nos en la lectura confluent d’aquestes propostes, impregnades d’art, i lucidesa.

Els poemes s’obren sota una imatge de la literatura popular: He nascut sota una col; el text però, ens endinsa immediatament vers una profunda reflexió sobre l’existència i l’aprenentatge de la vida, sota el mantell de la natura que va cobrint els poemes. Una natura colorista, plena de flors i d’olors junt amb una natura ordenada, noucentista, amb imatges d’un hort on les menges i els seus tons ens apropen als fruits saborosos carnerians.

Al costat dels dissenys de moda d’Aragall, Bach, hi entrecreua amb entremaliadura el gest de la dama, acostant-se juganer a  A. March, però també es diverteix amb la nuesa del cos en front de la bellesa del vestit i de les teles que picardiosament deixen entreveure el nu, l’essència del cos, el perfum, l’amor, la sensualitat, que s’impregnen a la pell del vers.

La profunditat de l’ART, en majúscules, es passeja per tots els poemes: la bellesa com integrant de l’existència sempre s’hi manifesta, reclamant-ne la universalitat. La presència i l’encant de la música, la música callada/ que m’il·lumina l’obscur; en molts poemes, la força plàstica dels seus versos: Un llamp esgrafia les parets de l’univers, talment un quadre o una fotografia que et punyeix,  acompanyen, commouen, entendreixen o sacsegen, el lector

El seu extens corpus poètic respira en aquesta delicada obra. Temes com: l’instint, l’essència de l’ésser, la voluntat de viure sempre aprenent, el bell cromatisme, la rebel·lia dels mots, el compromís amb la llengua i la dignitat del seu poble, la vida efímera, en el corrent imparable de l’aigua. etc. donen profunditat filosòfica a les paraules ordides hàbilment en cada vers.

Tot des de la força del vers curt, heptasíl·labs I octosíl·labs bellament guarnits amb dolces imatges: els cabells atzabeja cerquen…la paraula amorosa, recorden el bell poema barroc de Fonatella; les impressionats metàfores i la força intel·lectual de la paradoxa omplen el llibre d’una agudesa enginyosa: Subvertir la foscor/amb lluernes fugitives.

No us perdeu aquesta obra d’art coral de la qual després no en podreu prescindir.

 

Anna Ruiz Mestres

MATAR L’ÀNGEL de Virginia Woolf

Títol: Matar l’ÀngelPORTADA DE MATAR L'ÀNGEL de Virginia Wolf 20 de setembre del 2019

Autor: Virginia Woolf

Traducció: Maria Vidal-Conte.

Editorial: Angle Editorial

Lloc i any d’edició: Valls  2019

Nombre de pàgines: 110

“ Killing the angel in the house”

 

La traductora d’aquest recull d’articles i conferències, escrits per W. Woolf al voltant de les dones escriptores i del fet d’escriure, ens acosta una petita “delicatessen” de l’escriptora anglesa, traduïda acuradament. Se’ns presenta el text a través d’una introducció i un epíleg, que guien el lector amb saviesa vers la ideologia i la persona que era  W.W.

La primera, i més coneguda i emblemàtica conferència, reflexiona sobre les professions de la dona en aquella escanyada, rància i conservadora societat. Quan W.W. cita la famosa frase: matar l’àngel de la llar, es refereix a un poema de C. Patmore que té aquest títol on elogia una dona submisa, virtuosa, humil… i W.W. demana matar tot el que aquest text conservador explicita.

També insisteix en què l’espai “sotmet”, tema central d’una obra clau de W.W.: Una cambra pròpia. A l’alta societat anglesa hi havia espais per cada cosa i alguns eren vetats a les dones. Diu ella: Jo havia de matar la casa i aconseguir un espai, a poder ser, sense cuina. Clarament demanava una evolució de la societat, però havia de ser una revolució o un canvi sense els homes, es pregunta? ( Avui en dia encara no tenim una resposta clara respecte d’això).

Reflexiona sobre els personatges literaris femenins creats pels homes i les heroïnes que hi veiem són les que ells desitgen però no el que les dones són en realitat. Reclama que la dona té dret a pensar amb plena consciència el món en què viu. I constata que la dona escriptora sovint es troba que: “Tinc els sentiments d’una dona, però només tinc el llenguatge dels homes”.

Conscient que la critica de qualsevol sexe suposa tenir prejudicis, afirma que no hi ha d’haver escriptura femenina, tots són escriptors i prou. Creu que homes i dones són iguals com a éssers humans i per tant també ho són com artistes.

D’altres conferències, algunes inèdites en català, ens acosten als prejudicis respecte la dona d’aquella societat: Les dones dels diversos estaments no tenen educació, només se’ls ha explicat el que NO han de fer. Ella volia que les dones deixessin de ser símbols i passessin a ser individus. Calia escapar d’aquesta esclavitud. Calia llegir, perquè la lectura provoca debat i això permet imaginar i la imaginació ha estat el motor de la humanitat.

Lamenta que les dones no tinguin res a dir en política, i defensa les dones que no volen tenir fills. Mostra també un pacifisme inusual a l’època quan diu que calia lluitar per la llibertat sense armes. Es pot lluitar amb la ment, i s’ha de pensar a contracorrent, no a favor.

Un intel·ligent i molt actual recull doncs, que no podeu deixar de llegir.

 

Anna Ruiz Mestres

LA DONA QUE MIRA ELS HOMES QUE MIREN LES DONES de Siri Hustvedt

Títol: LA DONA QUE MIRA ELS HOMES QUE MIREN LES DONES

Autora: Siri Hustvedt

Editorial: Edicions 62

Lloc i any d’edició: Barcelona  2017

Nombre de pàgines: 407

 

 

No som màquines de raonar. Raonem i jutgem amb l’emoció.

S. Hustvedt ofereix un recull d’articles i conferències sobre els interessos que la motiven: la literatura, l’art, la filosofia, la neurociència… des d’una mirada feminista i renovadora.

La intel·lectualitat  renaixentista volia superar la diferència ciències i lletres, i ella malda per fer-ho realitat al segle XXI.  Recupera amb enginy la utopia d’una ciutat de dones de Ch. de Pizan en el Livre de la citè des dames i també a  M. de Cavendish, científica, filosofa i escriptora, intel·lectual total, com li agrada a Hustvedt,  que en el llibre The blazing world,  a partir de la ciència ficció i la utopia analitza el pensament  de la societat del s.XVII. Totes dues reflecteixen aquest esperit de no especialització i d’obertura a tota saviesa que impregna el llibre.

Estructurat en dues parts, la primera és una reflexió sobre el món de l’art, des de l’escriptura, la dansa, la música i la pintura. Hi defensa que cal anar feminitzant el predomini arreu de la mirada masculina, i superar que el tou és femení i el dur masculí.

De l’apassionant i extens conjunt d’artistes que cita, vull destacar a P. Bausch perquè el poder de la música i la dansa rau en què reflecteixen sentiments que difícilment el llenguatge pot expressar. Apassionant és l’estudi que dedica a creadores com L. Bourgeois,  o a pintors com Jeff Koons, Mapplethorpe, Picasso… que impressiona i impacta.

La segona part, més densa, se centra en la neurociència on relaciona la memòria amb la imaginació, i la condició humana amb la filosofia. Les reflexions s’acosten a Skinner, Darwin, Freud… però no desapareix ni la ideologia que vol transmetre, ni la sempiterna presència de la literatura amb autors com Chaucer, o amb valoracions sobre la importància del lector, Cavendish altre cop.

També toca temes més escabrosos com el suïcidi, amb consideracions sobre Woolf i Pavesse.  Aprofundeix en la transcendència de la filosofia per explorar  les qüestions del cervell a través d’una impressionant galeria de filòsofs, especialment els del s. XVII. I sempre retorna a la pintura amb genis com Caravaggio , A. Gentileschi, o els bodegons de Chardin i acaba amb l’existencialisme de Kierkegaard, Camus i Sartre…

Se’m fa difícil de fer-vos arribar la quantitat de dades que domina SH i que transmet com si fos una història, suau i dolça,  amb gran domini de la tècnica. Al lector li queda clar que no ens hem d’especialitzar en res, que hem de tenir una mirada àmplia i veure la realitat des de moltes disciplines per tenir flexibilitat ideològica .

Anna Ruiz Mestres

LLUM A LES GOLFES -Antologia del haiku- a cura de D. Sam Abrams.

PORTADA LLUM A LES GOLFES 26 abril 2019Títol: LLUM A LES GOLFES -Antologia del haiku-

A cura de: D. Sam Abrams.

Editorial: Editorial Viena

Lloc i any d’edició: Barcelona 2018

Nombre de pàgines: 383

 

…També existeix per la literatura / el perill groc.

J.Alcover.

 

Que la literatura japonesa apassiona la poesia catalana és un fet. El perill groc ens arriba en un recull d’haikus al llarg de112 anys, i inclou quasi un centenar de poetes. Només això ja n’és una prova fefaent.

La tasca ingent de furgar en un gènere tan concret honora la feina del D.Sam Abrams, que emociona i mai decep.

El buit en aquest camp feia que el lector anés espigolant d’on podia. Ara pot gaudir en abundor i amb delectança d’una important obra poètica sovint desconeguda.

El cromatisme d’autors ressegueix la paleta de tots els PPCC en sentit ampli i amb la grata presència de l’Alguer. S’hi constata però la poca presència de dones . El s.XX no va ser senzill per elles i la seva poètica crec que pot aflorar a la llum encara. Val a dir però, que com més ens acostem a l’actualitat, i -potser gràcies al premi olotí haikús en línia, malauradament desaparegut, i ben present en la base del llibre-, la seva presència és cada cop més ferma.

Els corrents estètics del s.XX també espurnegen en els versos de l’antologia fent retrobar el lector amb un ampli ventall de tendències.

Pel que fa a la forma és d’àmplia diversitat en el recull, tot i que el referent cal buscar-lo en les mores japoneses que hem catalanitzat en la forma de 3 versos de 5+7+5 síl·labes, però hem de tenir clar que les mores no són síl·labes, sinó que és la unitat rítmica bàsica d’aquesta llengua.

Llegint haikus gaudim de la intensitat en la brevetat, es diu tant en tan pocs mots! I no oblidem que la brevetat omple de ritme i de musicalitat els haikus, però també sovint d’una gran força plàstica: Retrata els instants, o bé l’instant fet art el que esta passant ara i aquí.

Cal fixar-nos bé en la breu biografia de cada autor que il·lustra la gran varietat d’oficis que complementen el poeta que conrea el haiku: enginyers, bibliotecaris, assagistes, professors, i traductors, que ens fan arribar la saviesa d’orient versus occident, juntament amb els autors més rellevants del cultiu d’aquesta potent estrofa. I tanmateix, perquè no dir-ho, traductors de poesia nord-americana que encara ens passa massa desapercebuda, com JM Garcia, o J. Creus.

La temàtica del haiku japonès parteix de les estacions de l’any que anomenen kigo, cosa que també trobem en els potes de l’antologia, però no és l’únic. D’altres temes com la vida: Com una fulla/ que l’oratge s’emporta/ la vida vola. de R. Bach. O bé el pas del temps: la vida sols/ -recorda que ets mortal- es viu vivint-la. de P.Pons, la guerra,..i l’abril omnipresent : temps de calèndules/ que són com randes d’or/ a l’entorn del destí. de V. Alonso, etc., fan d’aquesta antologia un llibre imprescindible per al mes d’abril i sempre clar.

 

Anna Ruiz Mestres

COMPTE AMB EL BUIT de Marta Pérez Sierra.

Títol: COMPTE AMB EL BUITcab_WEB

Autora: Marta Pérez Sierra.

Editorial: Editorial Tèmenos

Lloc i any d’edició: Barcelona 2018

Nombre de pàgines: 155

 

MIND THE GAP

Tendresa, enginy, ironia i tècnica.

El nou llibre de MPS, ens porta vers un viatge interior- exterior, on el fil conductor no serà el viatge estrictament, sinó el ferrocarril, i el món que l’envolta (vies, agulles, contracarril, vagó llit,consigna…) i d’aquí el títol:“cal vigilar de no posar el peu en el forat, en el buit, entre la plataforma i el tren”.

Som dins un llibre de microrelats, estructurat en set parts i un epíleg del poeta J.R.BACH, junt amb evocadores il·lustracions del potencial de les dones, de M. Sánchez, però sobretot som dins d’un llibre on la realitat social i el compromís colpeixen el lector, i la tendresa dels relats fa que anem destrenant sentiments dolços i amargs junt amb espurnes de realitat.

En l’obra hi respiren els recursos literaris de MPS, perquè, no oblidem, que per sobre de tot és una gran poetessa. En aquí per la prosa es passegen:(els colors blaus, les engrunes de pa, les butxaques, el bes, el vermell de la sang,…) en fi, el seu imaginari poètic.

Però en els microrelats hi ha molt més que tot això. Sorprèn la dolça cruesa amb què denuncia el món que l’envolta quan parla de l’amor i el desamor, la sexualitat, amb una mirada àmplia, -lesbianisme, cos atrapat en un altre sexe, minyones sotmeses als capricis sexuals dels amos-, la duresa i l’estimació en l’opressió amorosa al servei de descriure l’horror, la malaltia, la mort, l’empatia amb els qui pateixen maltractaments i amb aquells qui la vida maltracta, … tots formen el gresol d’una temàtica àmplia i sòlida.

La implicació va més enllà quan descriu la maternitat adolescent en un relat d’una bellesa, cruesa, dolor, versemblança extraordinàries i això junt amb els records de la dictadura, la FAI, la guerra civil, passant per la humiliació dels migrants.

I al costat el paisatge urbà, amb el backgraound de l’especulació descarnada, reflectida en edificis enderrocats. Cada pedra una família sense casa. Les botigues de tota la vida formen el quadre de la seva ciutat i mai oblida el fil ferroviari, ara és el metro, el tramvia blau, el cremallera…

La seva manera de construir el text quan diu: el gest delicat i displicent capta l’essència de March quan parlava del gest de la dama. O bé es val de Saint Exupéry per introduir les servituds socials al voltant de tenir un cos prim, i ho fa a través de l’enginy, el riure i la ironia, omnipresents en els relats i on s’hi veu latent però clar el realisme màgic de Pere Calders i en d’altres més agosarats l’escriptura automàtica de Dalí.

Intel·ligència, imaginació, domini de la tècnica són constants del llibre, integrant-se en la frase final, com ho demana el gènere. Un nou llibre que el lector sensible i compromès no pot deixar de descobrir.

 

Anna Ruiz Mestres

EL FUGITIU QUE NO SE’N VA de Raül Garrigasait

el fugitiuTítol: EL FUGITIU QUE NO SE’N VA
Autor: Raül Garrigasait
Editorial: Edicions de 1984
Lloc i any d’edició: Barcelona 2018
Nombre de pàgines: 123

L’ART, UN REFERENT I UN ESTÍMUL

Rusiñol és una reserva d’art i literatura que espera apagada, ens diu R. Garrigasait en aquest assaig, i té raó, perquè ens queda molt de camí per fer en l’estudi i la recuperació del personatge i del seu art. De fet RG ens apropa amb molt d’encert l’home i l’obra, però potser el que millor ens ofereix és la força actual d’aquest nostrat clàssic.

La lectura és una guia lúcida pels trets emblemàtics de l’obra amb el rerefons d’una Europa viva i desperta vers l’art, molt lluny de l’esmorteïment actual, i una anàlisi política sense cridòria del que passava i passa al nostre país.

RG inicia el viatge amb les experiències que viu el nostre autor a París: la coneixença de Satie,- de la seva música, quan no era ningú i ignorava que marcaria la música del s XX-, i de manera especial com S. Rusiñol el va plasmar en els seus quadres. Però RG fa una descripció deliciosa de les llums i ombres del Montmartre de l’època.

Rusiñol volia fer veure i viure a Catalunya el que hi va experimentar: el món de marginalitat, misèria, disbauxa i art. L’assaig analitza molt bé la crítica de SR a l’home modern que viu en la funció multitasca anorreat per la pressa. Com Nietzsche fa referència a la societat burgesa i blasma l’Estat com el monstre més fred de tots, que ens oprimeix.

RG en l’estudi de L’hèroe o en Els Jocs Florals de Can Prosa mostra la voluntat pedagògica de SR juntament amb la crítica del nacionalisme espanyol al costat del compromís de difondre la cultura pròpia. L’anàlisi del teatre li permet a RG centrar-se en les obres que mostren el Rusinyol més compromès i perspicaç, on queda clar el domini de l’humor per fer-ho possible.

La denúncia de la situació de la dona com un objecte, entroncava amb la idea de moda, que era pensar en el plaer sexual de la dona. Ho veiem molt clar en l’anàlisi de La niña gorda, on també hi criticarà la hipocresia de la burgesia com en les primeres obres. En aquesta època SR reprendrà la pintura de jardins seguint l’art cromo que tant havia menystingut! Queda lluny el Cau Ferrat, espai de llibertat, on es defensava l’art per l’art .

SR s’allunyà però dels autors impressionistes fugitius, com Gauguin. L’artista té ànima de fugitiu, però SR es quedà aquí compromès amb el país i el catalanisme. Aviat captà que li calia flokloritzar-se per sobreviure. Tenia el nas fi de comerciant com es veu en l’Auca del Sr Esteve i no se’n va perquè els seus valors i dificultats són els nostres, i com ell deia: l’art ha de ser un referent i un estímul pel canvi.

El llibre és una anàlisi erudita, actual i diferent de l’obra de SR, que ens la fa sentir intel·ligent, racional, pedagògica, humorística i eterna com tots els clàssics.

Anna Ruiz Mestres

L’INSTINT de Josep-Ramon Bach

Títol: L’INSTINT…PORTADA DE L'INSTIT. Obra Completa 1 de Josep Ramon Bach 3 d' agost del 2018

Autor: Josep-Ramon Bach

Editorial: Editorial 3 i 4

Lloc i any d’edició: Barcelona 2018

Nombre de pàgines: 473

 

UNA LLETRA QUE VA GOSAR FER-SE ELEGANT

No és senzill explicar-vos els molts valors d’aquest primer volum de l’obra completa de Bach, una obra que va del 1962-1993.

Bach és d’una generació que va viure la dictadura i que es va haver d’espavilar pel que fa a la llengua, als referents poètics, etc. En canvi ell ha fet una obra profunda i valuosa que cal redescobrir.

El recull consta de 8 llibres que l’autor ha revisat i modificat amb molta cura.

Diu Bach que li hagués agradat ser pintor i la força de l’art pictòric va marcant cadascun dels llibres i de manera especial pintors com Miró, JP Viladecans hi són ben presents, al costat de corrents estètics avantguardistes. Això fa que la seva poètica també s’alimenti de la poesia visual de Joan Brossa o de l’imaginari del mar, la donzella i els pirates de Salvat. No prescindeix en cap moment dels clàssics com Homer, Càtul, Dant, etc. Però també Kavafis o Rilke. La mitologia nòrdica i l’africana marca profundament alguns dels primers llibres. Segueix el mestratge d’Espriu en a l’anàlisi de la pàtria i la manera de dir la mort

Tot això cobert per la reflexió constant al voltant de l’ofici de poeta, omnipresent a l’obra, junt amb versos plens d’un aire metafísic donant contingut i profunditat al recull.

Sovint ens acompanyen els viatges interiors del poeta, mutant-se en els personatges que crea, alter ego d’ell. Però no us sentireu mai allunyats de la realitat. La força de la descripció de dues ciutats clau per ell, esdevé diorames del Sabadell i Barcelona d’una època. S’hi respira un cert realisme històric, tot i que ell en vol fugir, però també un toc d’escriptura automàtica és present en alguns versos. Proper doncs al surrealisme de Dalí però a la vegada, el ple domini del vers breu i el control de la musicalitat ,el fan proper i entenedor al lector.

La paraula sovint és impregnada d’ironia, com un bon noucentista juga amb els mots, i els acròstics són al servei de la diversió o no, perquè no cal que sempre la poesia sembli transcendent, sense deixar de ser ho, ens pot divertir, juganer com és el poeta. L’enginy, el quotidià i el sublim ens deliten.

Un reguitzell de símbols omplen els diferents llibres: el vent, les flors, de les quals ens crida l’atenció la dàlia i la rosa negre amb càrregues ambivalents pel que fa al món simbòlic: perfecció, estètica gòtica, elegància, equilibri. La rosa negra cercada pels alquimistes i només trobada, a Alfeti (Turquia) al costat de l’Èufrates.

La força del canvi interior se’ns fa present en la papallona, Kafka ressorgeix en més d’un vers. No podem oblidar la càrrega simbòlica del mar, dels colors, de la lluna, el llamp, la llum, la pintura en tot el recull, al costat de temes eterns com el pas del temps, l’amor i la tendresa en majúscules.

Tot construït amb una tècnica magistral, que passa del vers curt, ple de musicalitat popular, fins les tankes japoneses, i la poesia en prosa o a la prosa automàtica.

Som davant d’un poeta que domina la lletra que va gosar fer-se elegant i eterna en els seus versos. Llegiu-lo, l’ànima i la ment se us ompliran de bella saviesa.

Anna Ruiz Mestres

ressenya publicada al diari digital Nuvol.com