PERENNIA de Mònica Miró Vinaixa

Títol: PERENNIA   PORTADA de PERÈNNIA  de Mònica Miró, 4 de gener del 2016

Autors: Mònica Miró Vinaixa

Editorial: Godall Edicions

Lloc i any d’edició: Barcelona 2015

Nombre de pàgines: 95

 

Les pedres tenen veu.

Si llegiu, i espero que ho féu, aquesta petita joia de la literatura llatina, gaudireu d’un viatge en el temps, però també d’un viatge cap al vostre interior, ja que les angoixes i sentiments de fa més de 2000 anys encara ens acompanyen.

La M. Miró us proposa un viatge al món dels epigrames llatins. A Hispània hi havia el gran poeta Marcial, nascut a Bibilis, prop de Calatayud, que va fer famosos epigrames on va saber captar la vida de la Roma dels anys 40 dC: els espectacles, les diverses maneres de viure, la topografia urbana, els vicis… però en aquí hi trobareu romans com nosaltres, que ploren la pèrdua de la gent que estimaven.

La M.M. ha recollit més de 5000 epigrames en el seu periple acurat i rigorós per l’estudi de les pedres llatines que acompanyaven les tombes del habitants de l’Imperi. Recordeu però, que quan arribaves a les grans ciutats romanes, les vies d’entrada estaven plenes de tombes amb estàtues o simplement grans pedres dels seus morts, per a ells era una manera de romandre entre els vius i de mantenir com un diàleg sord amb el caminant que arribava i a qui li recordaven la seva condició de mortal. Vianant, tu que vas pels camins amb pas resolut, atura’t, t’ho prego i no deixis de veure el meu epitafi, si us plau.

La tria que ha fet la M.M. és propera a la gent més senzilla i darrera de cada mot no només hi veureu una referència a les restes de qui va ser un soldat, un mestre, un nen, un metge, un “auriga”…si no que també hi descobrireu un missatge profund de com sentien, com estimaven, com patien l’absència dels qui els havien precedit. Són impactants les morts de gent jove, la de la mare que hagués volgut ser eixorca per com la van tractar els fills en la vellesa…o també el sentiment de carpe diem que intenten transmetre al viatger que esperen que llegeixi la seva làpida:Viu al dia i a l’hora, lperquè de propi, res no hi ha. O bé: T’animo a fer broma i a divertir-te; aquí la severitat és extrema.

Perennia és doncs quelcom més que l’estudi dels missatges sobre les pedres, és un apropar-se a la manera de viure i morir dels habitants de l’Imperi romà que tant ens ha marcat en la cultura i en la manera d’entendre el món.

L’acurada edició és bilingüe i això ens acosta aquesta llengua que és en la base de totes les llengües romàniques. La bella i sensible traducció palesen l’elegància de la poètica de l’epigrama que, com tantes coses, ens van portar els romans de l’antiga Grècia.

Des del món clàssic els nostres predecessors ja van confiar les seves paraules a una pedra. Endinseu-vos doncs en la lectura i féu presents els nostres avantpassats i no oblideu que les pedres també tenen veu.

Anna Ruiz Mestres

Anuncis