Títol: Descalça
Autor: Jordi Romeu Carol
Editorial: Gregal
Lloc i any d’edició: Barcelona 2015
Nombre de pàgines: 301
La dona, l’essència de la vida al Mas
Descalça suposa un salt espectacular respecte de la primera novel·la de JR. El nivell narratiu i l’agilitat en la tècnica en fan, per mi, un text molt superior. Però sembla, coses de la vida, que aquesta va ser escrita abans de Petonets pels puestus… No saps mai com anirà en el món dels premis i del reconeixement, la tasca silenciosa que fa l’escriptor en el dia a dia!
La proximitat del dia 8 de març -dia de la dona treballadora- fa que sigui imprescindible llegir-la en aquestes dates, perquè entre d’altres coses és un homenatge a la força i al coratge d’una dona treballadora que vol reconstruir-se, i des d’aquí és un homenatge a les dones del camp silenciades i poc o gens reconegudes .
La protagonista atrapa el lector des de les primeres pàgines. Tornarà al Mas on va néixer amb la mare gran i el fill de 7 anys i intentarà aixecar-lo i recuperar les terres que porten més d’una dècada abandonades. Aquesta fugida endavant de la protagonista ve marcada per un passat, que el lector descobrirà, a partir dels capítols que actuen com un gran flashback i que es barregen amb l’actualitat. Aquesta tècnica narrativa de jugar amb la brevetat dels capítols i amb el present / passat fan amè i àvid el text que el lector no pot abandonar.
En l’obra descobrireu un J. Romeu, que coneix el món rural que hi descriu. La precisió lèxica i el domini de les feines del camp esdevenen un exercici impactant de vocabulari com ho és J.Ruyra en els ormeigs del mar.
El personatge principal hi és descrit amb minuciosa subtilesa, en canvi la resta estan al servei de mostrar el seu coratge: el fill, la mare,la mestressa,la tieta. En general les dones esdevenen benefactores en aquest viatge vital; potser la sogra, seguint l’ arquetipus, és la pedra a la sabata per al seu creixement. Els personatges masculins són antagònics: el marit és la causa de la seva desgràcia i el Vicent el suport per al canvi, tots dos però en un segon pla, molt rodoredià aquest rol.
El Mas i la terra esdevenen personatges actants, superant el marc on passa l’acció. Tot és al servei de transformar aquesta dona prudent, senzilla, humil, treballadora en la dona forta que tanca la narració.
És doncs un cant a la silenciada força femenina però també un homenatge a la terra de la qual les dones en van tenir cura. Una molt bona novel·la per tenir present el que som i d’on venim.
Anna Ruiz Mestres
Desig de llegir 