MATÍ DE LA MORT de Jordi Llavina

Títol: MATÍ DE LA MORTMatiDeLaMort

Autors: Jordi Llavina

Editorial: Poesia 3 i 4

Lloc i any d’edició: València 2015

Nombre de pàgines: 80

 

En la mort..la vida!

Matí de la mort, dedicat a la mare del poeta, la persona que li ha donat la vida, ja ens fa presagiar que no serà la mort només el tema cabdal del llibre. Aquests dos grans temes, l’un present en l’altre, esdevenen el cercle de l’existència.

Llavina clou la primera trilogia poètica. Amb l’estil que el caracteritza hi retrobem formes del primer i del segon llibre: poemes narratius a la tercera part i sonets a la segona, que situen al lector dins d’un jo poètic únic.

No cal dir que la mort porta implícit el record del que s’ha perdut i el llibre s’anirà teixint amb records plens de tendresa, amb presència constant de moments familiars: els pares, els germans, els fills. Reviurem fets que amb el seu joc de paraules s’elevaran al món de la poesia i perdran el quotidià per assolir el sublim.

Llavina mentre escriu va cosint simbologies, com la de l’arbre, que té un protagonisme constant en el llibre. No oblidem que l’arbre manifesta la unió entre allò terrenal i allò més celestial. I, qui no pensa que la mort és una porta a quelcom desconegut?… Els àlbers fullosos de llum/ segueixen, com si l’escortessin/el corrent verd dels nostres dies.

Un altre element carregat de simbologia que recorre l’obra és l’aigua, ambigua ella, de vegades neta, transparent, vital i a voltes tèrbola, bruta, fangosa … esdevé emblema del contrast mort-vida: l’aigua de la vida/que fa cap a la mort. Sovint les fonts, els rius, els dolls…burxen en els records del poeta, en el goig de les coses viscudes que ara esdevenen belles metàfores…el doll/ aquós d’hores del temps de vida!. L’aigua va omplir la canella dels versos…

Com no podia ser d’altra manera la temàtica de l’obra ens porta al pas del temps: Malenconia de la fi d’estiu,/avui que en són d’ahir tots els vells dies…A la infantesa viscuda íntimament lligada a la natura en poemes com El riu entre molts d’altres.

La juguesca constant duresa / tendresa condueix el lector a una segona part dedicada a l’amistat, a l’art i ofici d’escriure, a la pintura…a la bellesa que supera els pas dels temps i ens fa immortals.

La tercera part, Llor sec, es cobreix amb un mantell de coses diàries com el Nadal, el pessebre, l’arribada del fill, la mort de l’amic, els viatges amb la filla… En fi, poesia en majúscules, glaçadora i manyaga a la vegada, que colpeja i abraça l’ànima, perfecta com és. Llegiu-la si no ho heu fet encara!

 

Anna Ruiz Mestres

Anuncis