De la literatura eròtica i de l’erotisme d’ Amb la marina als ulls.
Bon vespre a tothom, un honor i un plaer poder participar en la presentació del primer poemari de l’amic i company d’alegries literàries, el M. Cartró.
El Miquel se’ns dóna a conèixer com a poeta amb un poemari eròtic,sensual, sexual, sensible i sincer. Podríem parlar del poemari de les 4 esses, SSSS.
Deixeu-me fer una reflexió a tall d’introducció.
La literatura catalana compta amb una llarga tradició de sexualitat i erotisme: Des del més elegant i sofisticat amb ressons de la literatura àrab, el lligat a l’amor cortès, passant pel segle XV, amb el divertit Col·loqui de dames, de l’escola satírica valenciana, o bé la censura de costums de Jaume Roig amb l’Espill, o A. March, amb una sexualitat de l’ intel·lecte, més reflexiva i en algun moment més lírica, o en Roís de Corella on la sexualitat és més teòrica i més retòrica, però que fascinava a les dames nobles de l’època.
El que parla però de sexualitat sense embuts és Martorell, en el seu Tirant hi trobem sexe en estat pur, parlem de voyeurisme, de lesbianisme, d’homosexualitat amb un llenguatge fresc i provocador: Pensa vostra altesa que siam en lo temps antich, que quan la donzella tenia algun enamorat e lo amava en strem grau, dava-li un ramellet de flors ben perfumat, o un cabell o dos del seu cap, e aquell se tenia per molt benaventurat. No, senyora, no, que aquex temps ja és passat. Lo que mon senyor Tirant desitja bé u sé yo: que us pogués tenir en hun lit nua o en camissa.
Ah! … l’erotisme i la sensualitat de la camisa blanca i mig descordada també la trobarem a Amb la Marina als ulls del Miquel Cartró. Però si seguim aquest periple llampec per la literatura eròtica sembla que després del Tirant la foscor? Nooo, la literatura eròtica es manté en les cançons del poble, i el XVIII amb el Rector de Vallfogona, llavors era temps de bruixes i de bandolers, i ell encapçala una nova moda eclesiàstica, la literatura eròtica dels entreteniments de sagristia, dedicada a homes que no podien tenir una activitat sexual regular .
I el XIX l’erotisme va més lligat a la revistes i a la premsa i es barreja una mica amb l’anticlericalisme, però tots tenim present el teatre de Pitarra amb dom Jaume I i el s.XX , el sexe ja no és pecat, ara tenen la feina de construir una llengua que doni gust…. Cèsar August Jordana escriu l’any 1932 “Una mena d’amor”, on descriu, en català noucentista i per primer cop -que sapiguem- en la nostra literatura, un orgasme.
La poesia eròtica passa també per Palau i Fabre, Vicent Andrés Estellés i Gabriel Ferrater, Salvat Papasseït, sense oblidar Pedrolo, amb Els quaderns d’en Marc, i les editorials i els premis eròtics, com La Marrana, o La piga de la viuda reposada, o El somriure vertical…i no ens oblidem de les dones com la Carme Riera amb Epitelis Tendríssims o Te deix amor la mar com a penyora, o el grup d’Ofèlia Drac amb Deu pometes té el pomer…etc.
En fi que n’hi ha hagut i n’hi ha de literatura eròtica malgrat la foscor política de les diverses èpoques els homes i les dones de 1000 maneres diferents hem practicat sexe..i n’hem fet literatura.
Dit això, crec, que no és senzill de fer literatura de relacions personals, i d’intimitats sensuals i sexuals. L’escriptor/a que vol fer literatura eròtica vol provocar el lector. Crec que un poeta eròtic se sentiria frustrat sinó dispara la libido del lector… dic jo.
Si mirem la portada d’Amb la marina els ulls sabem que entrem en univers eròtic però no sabem com ho trobarem, si serem ran de la tendresa o de la grolleria, o de la passió més acervada. Ah? sorpresa? Cal llegir-lo.
El sexe forma part de nosaltres però també forma part d’un dels aspectes més íntims de les persones…encara hi ha molts prejudicis i tabús en el sexe.., per sort sembla que abans i ara s’ha escrit i s’escriu de sexualitat amb franquesa, amb grolleria,amb respecte, amb ironia, amb picardia , amb passió i amb lirisme…i 1000 adjectius més, perquè el sexe és vida i com la vida mateixa té 1000 mirades possibles o més, tantes com persones.
A Amb la marina als ulls trobareu una relació sexual fresca i tendra, arrelada a la terra, rica en la delicadesa pels detalls, rica en exquisidesa, i rica en la manera com ens revela la consciència sensible de les coses eròtiques. Sovint el sexe o els preludis del sexe beuen en el vi i en el cava tan nostrats en el Penedès…Però no només això, el paisatge és el del gran Penedès: La força de la platja del far, gran simbologia fàl·lica per cert, la sorra és el preludi de l’acte sexual, el paisatge urbà del port ple de quotidianitat- en els cafès, en les taules-…tot és guspira que encén la flama del desig en el poeta. I senyorejant bona part de l’obra la força de l’aigua, l’erotisme del bany… pensem en Carmesina i la picaresca dels seu bany amb Plaerdemavida …o en l’embat de les ones com l’embat del mascle, amb ressons de The Waves de W.Woolf i més aigua encara en la dutxa, l’aigua que regala en els cos de l’amant, la tovallola, tots els elements respiren desig sexual per a l’enamoradíssim amant.
No només és això l’univers poètic de Amb la marina als ulls, també el sol, astre rei, símbol masculí per excel·lència acarona la pell de l’estimada i la lluna, ella, serà la llum de la relació oculta de mirades furtives. I ja que dic mirada,la mirada es farà present en el joc de seducció dels amants, en aquí el voyeurisme estarà al servei de la incitació a l’acte sexual. La importància dels ulls com en els trobadors i la importància del gest com en A. March, seran pel poeta brins de passió vers la possessió de l’estimada. I dins d’aquest univers les diferents llums del dia al servei de l’amor i de la tendresa: l’horabaixa, la nit, la llum de la finestra, l’alba…totes submises al plaer dels amants.
La música sovint acompanya les relacions amoroses, tot el llibre és un joc musical que es palesa en els versos, que juguen amb una mètrica curta, tetrasíl·labs, pentasíl·labs com a molt heptasíl·labs, com Jaume Roig el Miquel juga amb el vers breu i com ell ha de treballar en la sintaxi, en la precisió dels mots, ha de dominar la intensitat de dir poc en poc espai,ha de tenir la destresa de buscar la força del mot precís……Aquesta mètrica l’acosta a la música popular i fa més dolç i planer el llibre. La repetició dels mots com: desig, maridatge, cadència, preludi de l’acte sexual, la dansa amorosa…donen un joc semàntic ple de ressons musicals que van conduint la libido del lector. Els paral·lelismes en els versos i les polisíndetons, també omplen de música el joc del vers…i no ens oblidem de les paradoxes tan ben trobades… Tot, absolutament tot al servei de la música i la dansa sexual.
L’olfacte és imprescindible en una bona relació sexual, diuen, el trobem en el perfum de l’estimada junt amb l’erotisme de la roba i els llençols que insinuen el cos desitjat…
Acabem el periple sexual amb el plaer immens del poeta que es fa present en el record, com Salvat, en el tren de retorn a la ciutat, recorda sense recança la relació feliç de El poema de la rosa als llavis i el Miquel el troba en el record del plaer de cada instant viscut des de la més autèntica sinceritat i això és la guspira on s’encén la flama que el portarà de nou a l’amor, a la passió ,a la sexualitat i això li permet fer de la seva història amorosa i sexual poema i poesia.
Josep Pla deia que : “La literatura catalana és pobra de tendresa, de voluptuositat, d’erotisme i de pornografia distingida” S’equivocava, el Miquel ha superat l’escull Amb la Marina als ulls.
Que per molts anys gaudim d’aquesta tendresa, erotisme i pornografia distingida dels teus versos Miquel. Gràcies.
Anna Ruiz Mestres
Desig de llegir 