Presentació de BLAU DE NIT A PRAGA de Teresa Costa-Gramunt

PRESENTACIÓ DE BLAU DE NIT A PRAGA de Teresa Costa-Gramunt

21 DE MARÇ DEL 2014

fotos mòbila mama juliol2014 SENSE ORDENAR 212

Bona nit, benvinguts, gràcies per ser aquí, ens retrobem per presentar un nou llibre de la Teresa Costa , BLAU DE NIT A PRAGA, però abans de dir-vos res us vull demanar que penseu, que evoqueu en el vostre interior aquesta ciutat que molts heu visitat, que molts la voldríem visitar….aquesta ciutat que té pintura, poesia, filosofia, història…aquesta Praga que és la ciutat on la realitat i els somnis es fonen. Diuen els que hi ha anat que visitar la ciutat de Praga és com visitar un conte de fades, com viatjar en el temps i aturar-se en èpoques passades, amb castells, palaus, ponts, i que també és visitar la història més recent, el passat fosc de la bella Europa i mil coses més …

Praga va ser estimada per molts artistes i de manera especial per a grans músics…la música dels violins i dels violoncels omplen els versos de la Teresa i els carrers de PRAGA. Per això avui ens introduirem en aquesta presentació de BLAU DE NIT A PRAGA amb la música dolça i suau del violoncel amb fragments de …… més llunyà i amb fragments de Pau Casals més proper que ens interpretarà la Maria Cuyàs de l’escola de Música

Gràcies….encara no presento el llibre…ara voldria reflexionar sobre la simbologia del blau: el color que ha tenyit els versos de TC evocant PRAGA.

EL BLAU,

És un dels colors més apreciats, quasi tota la simbologia associada al blau és positiva, i ella ho sap, i ho sap perquè ho ha estudiat, en el pròleg ens diu que l’estudiós Haas en el llibre Visió del blau p 15 parla “d’una mística i d’una espiritualitat europea que l’art i la literatura medieval representaven a través del blau” per això hi juga en els seus versos i perquè crec que l’autora no deixa res per lligar, per relacionar, i sobretot perquè és una dona cultíssima.

El Blau, deia, és un color que transmet confiança i sinceritat, tranquil·litat, que anima a la conversa amable. És símbol de fidelitat, d’esperança, de fe.

El blau marí, el de la nit, el fosc,suggereix lleialtat però també autoritat, sovint relacionat amb la reialesa, com més fosc més s’associa a la riquesa,… pedres com els sàfir o el lapislàtzuli en són un testimoni. Suggereix també bona educació, rang social elevat, estabilitat, dignitat, poder, èxit.

Per altra banda es considera un color protector, a les cultures orientals pintar les portes de les entrades de color blau protegeix dels esperits malignes.

Deixem-nos relaxar doncs per la màgia del blau….

 

BLAU DE NIT A PRAGA,

Tots sabeu que la Teresa té un llarg currículum literari que va des de l’assaig, la pintura, la novel·la, el relat breu, els ex-libris… l’avalen la publicació de més d’una quarantena d’obres en tots els àmbits, però per mi la Teresa és una de les millors veus poètiques d’aquest primer quart de segle XXI.

Cada cop que llegeixo un nou llibre d’ella, la gaudeixo més i més l’admiro…els que no sabem escriure sempre ens marfonem d’enveja davant uns versos com els seus.

Blau de nit a Praga, és un llibre de 34 poemes que giren al voltant de PRAGA, evidentment, però són per a mi una mirada profunda, espiritual, mística,literària, artística… que supera abastament la del turista que corre fent fotografies d’una banda a l’altra a la recerca d’un record personal. Legítim eh!

Tot i que el llibre no té parts, per mi sí que té els eixos que recorren els grans temes de l’obra literària de la Teresa: les dones, l’art especialment la pintura, l’escriptura , la música i l’espiritualitat en el sentit més ampli de la paraula.

Ella escriu sobre la ciutat, ho domina, ja ho sabem…en té una bona mostra de llibres, diu ella que ho fa ,perquè la ciutat la provoca, perquè el poema sempre provoca. Però el que vol, penso jo és provocar el lector, des de les pàgines del seu llibre sacsejar el nostre món interior.

Comencem la nostra presentació per les dones:

Les dones que ara us citaré totes són reescrites, retrobades, readmirades… en el llibre de la TC

A LA CASA DE L’UNICORN de Praga, hi vivia Berta Fanta i allà hi va acollir la intel·lectualitat del moment, físics com EINSTEIN i Francis, escriptors com Kafka, músics…tots participaven en debats sobre Hegel, Fichte, Kant..debats que el mateix Einstein omplia amb la música del seu violí…Berta Fanta va ser una dona que va omplir de llum blava aquesta Praga de principis de s.XX poetessa ella mateixa, va donar un alt impuls alegre i digne a la cultura de la Praga del moment.

 

L’escriptora Bozena Memcová, de qui la seva obra mestra l’ÀVIA compta amb més de 350 edicions, és una de les novel·listes del país més llegides, els seus relats són molt preuats i en els versos de la TC es transformen en llegendes antigues recitades a la falda de l’àvia , àmplia i càlida com la vall…

 

La dona del quadre de Tizià, anomenada la dona davant de l’espill que es troba a la dolça ciutat de Praga, és inspiradora de tot un poema sencer: “No t’equivoquis: no és coqueteria/que s’aparta els cabells/ amb gest airós i la cara neta.

 

I el femení de les imatges d’Alfons MUCHA, aquest artista que va marcar pautes en l’Art Nouveau a París. Especialment cèlebres són els cartells que va fer per l’actriu Sara Bernard mentre va viure a la ciutat de la llum, però també va dissenyar joies, catifes, decorats teatrals, va pintar parets de teatres i de palaus…ara sempre amb la imatge de l’etern femení, on les dames ricament vestides tenien un alè del món clàssic embolcallades de color, de gases, de transparències… per totes elles la TC diu “ella és com un temple amb cel blau, / que s’obre al miracle, / al goig de viure que es desplega/ pels carrers de Praga/ p46

 

L’espiritualitat

portada de teresa costaEl famós pont de Carles conté l’estàtua de Santa Lutgarda, una de les grans místiques belgues del sXII, als 25 anys ja era priora, cosa que abandona per dedicar-se a la meditació,… no se li escapa a la Teresa, la dona medieval que sanava amb les mans…entenia diferents llengües sense conèixer-les, entre elles el llatí…quantes dones van ser acusades de bruixeria pels seus coneixements i per la seva saviesa innata, diuen que levitava quan meditava i que si es centrava en Jesucrist sagnava pensant en el seu martiri. Mireu com tot això esdevé el vers en la Teresa; Lutgarda esdevé un res en carn i ànima:/ dolça pregària que acaricia el trau immens.25

 

És ampli el ventall de l’espiritualitat i TC, se serveix de Kafka per dir-nos que l’autor ha begut d’un calze que unifica totes les fes…un dia insuflà el Gòlem d’una alè vital. Voldria dir-vos que El Gòlem, aquesta figura típica ,que ara compren tots els turistes quan visiten el barri jueu ,diu la llegenda que la va construir al sXVI el Rabí Low, místic, talmudista i filòsof , amb la intenció de protegir els jueus que vivien al gueto de Praga, diuen també que amb una combinació de lletres de la càbala s’escrivia la paraula Déu i llavors el Gòlem. cobrava vida i feia el que el Rabí li deia.

 

Quan visita la Galeria de les dones a la sinagoga de Maisel, la reflexió agafa tocs de reivindicació feminista, el fet que les dones hagin d’estar lluny dels homes li fa dir: “Sempre són aquí dalt, apartades, em dol “diu ella. Sensible però a la PRESÈNCIA, entesa en la cultura jueva com LA SHEKINÂ, la divina presència, considerat l’aspecte femení de déu ens servirà per reflexionar que l’home sense la dóna no és un ésser complet i a l’inrevés.

 

Les religions doncs esdevenen properes , sumen, les unes més les altres, no les veiem mai enfrontades en el món espiritual de l’autora. En l’obra conviu el judaisme i el cristianisme, fixeu-vos en els fragments de l’evangeli que reorren els poemes,escolteu: “ La taula parada com en el Sant Sopar”….o bé ” com vulguis anomenar la flama de la Pentecosta/ que desbrossa camins/ i no es fa estrangera a cap llavi…/ les pomes dels paradís…etcp34

La seva Praga conviu amb el coneixement i respecte de tota espiritualitat compresa a banda i banda de les aigües prússia del riu Moldava

 

La música:

Que la música hi té un pes important en el llibre no cal dir-ho… he intentat fer-vos-ho arribar a través de les cordes del cello que ens ha ofert la Maria… Comencem amb Mozart, que impregna els carrers de Praga i també els versos de la Teresa “No sents com la música esculpeix l’univers i orienta el desig de ser l’harmonia pressentida?22 Tots sabem de la vinculació d’aquest Músic amb Praga, hi va viure, hi podem visitar la casa museu i molts altres llocs que s’hi vinculen. Hi va escriure les noces de Figaro, malgrat les va estrenar a Viena, sí que hi va estrenar el Dom Juan i també va compondre la Simfonia de Praga. Més popular però ha estat la Simfonia del nou món (1893) que va compondre Dvorak,i que hem sentit en el power, en la seva estada als EEUU: “les tensades cordes d’un violí fan vibrar les il·lusions del meu cor jove” i potser menys conegut però més reivindicat recentment com a músic nacional hi ha Bedrich Smetana que TC evoca en un poema que es diu MA VLAST, la meva pàtria, “I a l’empar de la reina de la nit/el músic esdevé cançó/ que besa els solcs de Bohèmia.

fotos mòbila mama juliol2014 SENSE ORDENAR 210La història de la vella Europa:

No oblida la revolució del vellut, nosaltres també la voldríem una revolució sereníssima com la seva i potser la tindrem o en tindrem una de millor, diferent, que serà la nostra.22 La primavera de Praga en el record, avortada pels soviètics…quanta història en les pedres de la vella ciutat i els camps d’extermini on TC diu : A les parets per ordre alfabètic,/els noms dels tancats a Terezin.

 

L’escriptura/La literatura

No cal que us digui que Kafka, traspua per tot el llibre, que es passeja per   l’hotel Europa, dins la sala dels miralls on diuen que hi va llegir fragments de la metamorfosi, que: “ els convidats van aplaudir tímidament un text ple d’estranyesa.” Però també hi ha altres escriptors menys coneguts com ara el gran poeta Holan, que comença la seva obra influït pel simbolisme de Mallarmé, per les avantguardes més endavant però arran de la circumstàncies històriques, amb l’amenaça de Hitler, fa una poesia més compromesa, després amb la invasió soviètica es trasllada a viure al barri de Kampa i es dedica de ple a la seva obra poètica. L’illa de Kampa, mereix una digressió, en la seva època va acollir el famós actor JAN WERICH, el compositor Bohuslav Martinu, el filòleg Josef Dovrosky…devia ser un petit paradís arran de terra amb tanta gent culta i sensible a tocar..de paret a paret.

TC se sent atreta per la seva poesia i li ha dedicat més d’un article en el seu vessant més periodístic. Aaquí ens fa descobrir el secret d’una catalana lligada a Holan que ella reflecteix en el seu poema quan diu: “En veure-la a la porta, tan somrient,/ li va obrir el seu cap d’angúnies.32 Però vull que sigui ella qui us en parli i us desvetlli qui era.

JAROSLAV SEIFERT, un dels poetes més grans del sXX, que guanya el premi Nobel de literatura l’any 1984, amb una poesia plena de sensualitat. Va ser però maleït al seu país per no seguir el cànons de l’ortodòxia política que imperava, la seva poètica és plena de ressons avantguardistes…però la seva obra més preuada són les seves memòries,”Tota la bellesa del món”, ell és per mi un testimoni més d’aquesta gran cultura de centreeuropea que massa sovint ens queda llunyana, sempre ens hem deixat arrossegar per les avantguardes, per la força de la literatura francesa, anglesa…en canvi la TC la recull i la fa seva, i fa cantar els versos del Seifert en els seus quan diu: Ella és el temple de Déu/ les seves cames, la seva porta.

Bohumil Hrabal, un altre poeta imprescindible d’aquesta literatura,un xic excèntric potser, diuen que de jove li agradava anar molt ben vestit però anava sempre cap cot, mirant-se els peus que portava descalços. La seva obra s’interessa per la gent humil, pel seu dolor, per l’alegria del dia a dia. La prosa ens acosta a oficis poc coneguts amb una tendresa peculiar, que l’acosten a l’absurd, sovint en els relats no hi havia ni punts ni comes com l’escriptura automàtica de Dalí o de Breton a qui admirava. Criticat per cedir a la situació política del seu país, únicament per poder publicar, defensa que el que ens fa iguals no és el fet de ser homes polítics sinó el patiment humà. Famós també per la seva immensa capacitat de parlar i d’explicar històries i llegendes va passar la darrera part de la seva vida retirat lamentant-se de què li agradaria escriure a l’enyorat cafè el LLEO D’OR a PRAGA, ens deia” Es possible suposar que en el món existeixen tantes llegendes com persones”.

Per tancar els escriptors

La casa de Faust:

Que el mite de Faust impregna tota la nostra vella literatura romàntica, no cal dir-ho, però que la vella Praga en tingui una casa…no deixa d’atreure la mirada de l’autora…de fet si furgueu en la història de la casa molts han estat el propietaris documentats abans del segle XV, però la relació amb el nom potser es deu a un tal Kelly, un famós alquimista i una persona poc legal que va acabar suïcidant-se,… però potser va ser Mladota un home extravagant que feia experiments de física i química, que feia figuretes que es movien… això va fer que es digués que es relacionava amb el diable. .. qui lo sa? També diuen que hi vivia un capellà anomenat JAENIG, que estava obsessionat per la mort, que tenia la casa plena d’objectes macabres, dormia amb un taüt…en fi tot plegat junt amb les llegendes romàntiques del XIX la van relacionar amb el doctor Faust, personatge que va existir el s.XV i que es relaciona amb la màgia negra…en fi no sé, si es veu el forat ara on diuen que el va estirar el diable..com que jo no hi he estat.., caldrà que la TC ens ho expliqui….És evident que per ella la llegenda descansa en Goethe i abans en l’escriptor anglès Marlow…que potser era Shakespeare?? Bé, ara no hi entrem…

 

Tanca la referència als homes escriptors un versos de Rilke, que crec que juguem amb l’homofonia de la paraula bell,vell quan diu “El món és del valents/ -diu el meu pare. /Ésser bell és això.

 

La mitologia a petites dosis també va esquitxant com la paleta d’un pintor el llibre, el jardí de les acàcies, les 3 gràcies als jardins de Belvedere, el sol amb la llum blanca que en molts versos contrasta amb el color blau, etc.

I també

L’itinerari de TC no oblida les llegendes que conformen la ciutat i ens parla de.

el rellotge de HANUS, tan famós… diu la llegenda que els edils de la ciutat el van deixar cec perquè no en pogués fer-ne una còpia igual, el seu ajudant anomenat Jacob Cec, va venjar el seu mestre introduint una mà dins els mecanismes i llavors a ell li van tallar el braç. ¨Qui sap si és cert?”

La torre dels alquimistes, Amb les ulleres arran de nas, els alquimistes fan bullir els atanors,…Tot ho aprofiten: al món no hi ha cosa, ni l’ànima en pena, que no pugui ser transfigurada en la llum. Sembla que també la torre va servir per guardar-hi la pólvora i s’hi investigava per treure-n’hi més profit.

El cavaller de l’espasa. L’estàtua de Bruncvík, un llegendari cavaller medieval que va recórrer el món per trobar un lleó viu per al seu escut (origen de l’escut txec). Durant el viatge, va rebre una espasa màgica que tenia el do de tallar per si sola els caps dels enemics….

L’ossari de Sedlec, amb els ossos dels morts esdevinguts làmpades i objectes de decoració…una altra manera de passar a l’eternitat.

Altres aspectes com la ciutat que bull de turistes: la terrassa és plena de contempladors que aquí i allà s’orienten amb la llum blava de l’aigua o la visita a l’extraradi, o els orfebres del carrer de l’or amb les seves titelles, o el barri de Malá Strana p37 on: “ les roses s’eleven sobre tiges orgulloses..”.Un barri que es crea cap al 1200 als peus del castell i que no va ser tocat per la guerra, ple de cases majestuoses, de flors, de residències nobles tot això junt p47 amb els amants que es besen a l’autobús: “ Ell li besa les galtes de préssec./ Ella no té l’edat…” Tot, espais i gent vessen un to de quotidianitat immensa ,que esdevindrà sense saber-ho poesia, en BLAU DE NIT A PRAGA.

Emily Dickinson, traduïda de manera excelsa per Agustí Bartra , diu en un poema

Emily Dickinson

TANT COM EL CEL LA MENT ÉS AMPLA…

Tant com el cel la ment és ampla.
Posa’ls, si n’has dubtat,
junts, i veuràs que un cap dins l’altra,
i encara tu al costat.

Més que la mar la ment és fonda.
Ajunta’ls, blau i blau:
s’absorbiran talment l’esponja
que dins el cubell cau.

La ment i Déu pesen igual.
Si alçar-los de debò
tractes, sabràs que s’agermanen
com els mots i llur so.
Teresa, penso que ets propera a aquesta reflexió de la poetessa Nord Americana, des de la teva poètica, des dels teus blaus de Praga, agermanes en la saviesa profunda una mirada altament culta d’una Praga única i diferent que els humils lectors només retrobem llegint la teva poesia. Gràcies Teresa per acostar-nos una vegada més la màgia de les polis que visites.

 

Anna Ruiz Mestres.

 

Anuncis