Títol: ON LA SANG
Autors: Ricard Garcia.
Editorial: Onada Edicions
Lloc i any d’edició: Benicarló 2017
Nombre de pàgines: 79
…i saber que la vida és aquest caos en què sobrevius.
R.Garcia va guanyar el XIXè premi de poesia de Sagunt amb aquest poemari divers i corprenedor com la vida mateixa. L’enfilall de temes que recorren els versos són una mostra de les petites grandeses que marquen les nostres vides.
L’obra s’estructura en quatre parts i un poema a tall de deliciosa introducció on s’uneixen l’art, la mitologia i la literatura, amb el teló de fons de la bella Florència i el mite de Perseu i la Medusa de Cellini.
La suggerent introducció de Joan Navarro es fusiona en el llibre com un poema en prosa més, tot mostrant les arteries principals del corpus creat per R.G.
En la primera part el lector viu la força de la passió, de la sexualitat, de la relació del jo amb el tu per esdevenir nosaltres, des d’un punt de vista vitalista juntament amb la presència de la dicotomia vida-mort, i tot remarcat amb un llenguatge fort, contundent, que omple a vessar d’amor i sensualitat els versos. Cada mot, cada verb, sovint amb abús del present, estan al servei de la força de l’ara i aquí.
A la segona part a Res no em lliga, el vers és breu, d’art menor, de mètrica regular, contrastant amb els llargs versos de la primera que s’acosten a la prosa poètica. En aquí la intensitat dels espais de la mort: els xiprers, les lloses, i la serena tarda tenen ressons de la Setmana Santa d’Espriu, com ell, el vers breu i la intensitat del missatge ens enfronten a la fragilitat de l’ésser humà.
Els 16 poemes de Sense treva ressegueixen des d’un punt de vista existencialista el pas del temps, i les dificultats que et porta la vida, el seu caos, el seu desordre, els records del passat que ens fan ser com som, amb la presència de la sang, que dóna títol a l’obra, i també l’embolcall d’una rica simbologia amb elements com la sal, els peixos, la llum, la terra, el foc…En aquí hi ha dos poemes amb una força fotogràfica especial, Roses d’hivern i Consol, explicats des de la mirada de l’autor, oferint la força d’una imatge mitjançant l’elaborat joc de mots que crea el poeta.
Per acabar la darrera part, la sempiterna presència de la mort, en el record sempre presents, els que l’han precedit i que ha estimat.
Tenim doncs, a les mans, una obra que no fa concessions, vital, dura, punyent, apassionada, que recorrerà les venes del lector, reflexionant però sobre la vida on la sang flueix i amarant de reflexió filosòfica i força poètica aquest bell poemari de R.Garcia.
Anna Ruiz Mestres
Desig de llegir 