LA PELL IMAGINADA de Josep-Ramon Bach

Títol: La pell imaginadalapellimaginada

Autor: Josep-Ramon Bach

Editorial: Tanit

Lloc i any d’edició: Barcelona 2019

Nombre de pàgines: 53

 

La picardia obre / el diàleg dels llavis.

Avui us proposo una lectura corprenedora de la darrera i sòlida obra del poeta JRB. Són moltes les mirades que cal canalitzar al tenir aquest bell petit tresor a les mans. D’una banda és un llibre escrit i pintat a dues mans; el text és de JRB però hi trobareu dissenys de moda del consolidat artista J. Aragall. Dues obres d’art bella i líricament prologades per la poetessa M. Pérez; i una edició exquisida en la textura de la coberta d’E.Salgado, que emociona i commou, al costat del discret joc de tintes amb ressons d’avantguarda.

Dit això, endinsem-nos en la lectura confluent d’aquestes propostes, impregnades d’art, i lucidesa.

Els poemes s’obren sota una imatge de la literatura popular: He nascut sota una col; el text però, ens endinsa immediatament vers una profunda reflexió sobre l’existència i l’aprenentatge de la vida, sota el mantell de la natura que va cobrint els poemes. Una natura colorista, plena de flors i d’olors junt amb una natura ordenada, noucentista, amb imatges d’un hort on les menges i els seus tons ens apropen als fruits saborosos carnerians.

Al costat dels dissenys de moda d’Aragall, Bach, hi entrecreua amb entremaliadura el gest de la dama, acostant-se juganer a  A. March, però també es diverteix amb la nuesa del cos en front de la bellesa del vestit i de les teles que picardiosament deixen entreveure el nu, l’essència del cos, el perfum, l’amor, la sensualitat, que s’impregnen a la pell del vers.

La profunditat de l’ART, en majúscules, es passeja per tots els poemes: la bellesa com integrant de l’existència sempre s’hi manifesta, reclamant-ne la universalitat. La presència i l’encant de la música, la música callada/ que m’il·lumina l’obscur; en molts poemes, la força plàstica dels seus versos: Un llamp esgrafia les parets de l’univers, talment un quadre o una fotografia que et punyeix,  acompanyen, commouen, entendreixen o sacsegen, el lector

El seu extens corpus poètic respira en aquesta delicada obra. Temes com: l’instint, l’essència de l’ésser, la voluntat de viure sempre aprenent, el bell cromatisme, la rebel·lia dels mots, el compromís amb la llengua i la dignitat del seu poble, la vida efímera, en el corrent imparable de l’aigua. etc. donen profunditat filosòfica a les paraules ordides hàbilment en cada vers.

Tot des de la força del vers curt, heptasíl·labs I octosíl·labs bellament guarnits amb dolces imatges: els cabells atzabeja cerquen…la paraula amorosa, recorden el bell poema barroc de Fonatella; les impressionats metàfores i la força intel·lectual de la paradoxa omplen el llibre d’una agudesa enginyosa: Subvertir la foscor/amb lluernes fugitives.

No us perdeu aquesta obra d’art coral de la qual després no en podreu prescindir.

 

Anna Ruiz Mestres