ON LA SANG de Ricard Garcia

Títol: ON LA SANGPORTADA ON LA SANG de Ricard Garcia

Autors: Ricard Garcia.

Editorial: Onada Edicions

Lloc i any d’edició: Benicarló 2017

Nombre de pàgines: 79

 

i saber que la vida és aquest caos en què sobrevius.

R.Garcia va guanyar el XIXè premi de poesia de Sagunt amb aquest poemari divers i corprenedor com la vida mateixa. L’enfilall de temes que recorren els versos són una mostra de les petites grandeses que marquen les nostres vides.

L’obra s’estructura en quatre parts i un poema a tall de deliciosa introducció on s’uneixen l’art, la mitologia i la literatura, amb el teló de fons de la bella Florència i el mite de Perseu i la Medusa de Cellini.

La suggerent introducció de Joan Navarro es fusiona en el llibre com un poema en prosa més, tot mostrant les arteries principals del corpus creat per R.G.

En la primera part el lector viu la força de la passió, de la sexualitat, de la relació del jo amb el tu per esdevenir nosaltres, des d’un punt de vista vitalista juntament amb la presència de la dicotomia vida-mort, i tot remarcat amb un llenguatge fort, contundent, que omple a vessar d’amor i sensualitat els versos. Cada mot, cada verb, sovint amb abús del present, estan al servei de la força de l’ara i aquí.

A la segona part a Res no em lliga, el vers és breu, d’art menor, de mètrica regular, contrastant amb els llargs versos de la primera que s’acosten a la prosa poètica. En aquí la intensitat dels espais de la mort: els xiprers, les lloses, i la serena tarda tenen ressons de la Setmana Santa d’Espriu, com ell, el vers breu i la intensitat del missatge ens enfronten a la fragilitat de l’ésser humà.

Els 16 poemes de Sense treva ressegueixen des d’un punt de vista existencialista el pas del temps, i les dificultats que et porta la vida, el seu caos, el seu desordre, els records del passat que ens fan ser com som, amb la presència de la sang, que dóna títol a l’obra, i també l’embolcall d’una rica simbologia amb elements com la sal, els peixos, la llum, la terra, el foc…En aquí hi ha dos poemes amb una força fotogràfica especial, Roses d’hivern i Consol, explicats des de la mirada de l’autor, oferint la força d’una imatge mitjançant l’elaborat joc de mots que crea el poeta.

Per acabar la darrera part, la sempiterna presència de la mort, en el record sempre presents, els que l’han precedit i que ha estimat.

Tenim doncs, a les mans, una obra que no fa concessions, vital, dura, punyent, apassionada, que recorrerà les venes del lector, reflexionant però sobre la vida on la sang flueix i amarant de reflexió filosòfica i força poètica aquest bell poemari de R.Garcia.

 

Anna Ruiz Mestres

Anuncis

L’ESTACIÓ DE PORTBOU de Jordi Carrió i Figuerola

 

PORTADA L'ESTACIÓ DE PORTBOU de Jordi Carrió, 22 de maig del 20

Títol: L’ESTACIÓ DE PORTBOU.

Autors: Jordi Carrió i Figuerola.

Editorial: Curbet Edicions

Lloc i any d’edició: Barcelona 2016

Nombre de pàgines: 112

…on l’acció s’enruna i la història s’esqueixa…

deserta de trens que ningú espera.

Si teniu a les mans aquest llibre, descobriu-lo amb cura, perquè sou davant d’una excel·lent obra poètica, però també d’una petita i delicada obra d’art que conté una acurada edició i la meravellosa fotografia de M. Esclusa.

El títol ens guia vers una mena d’elegia de l’estació destrossada per Adif, sense cap respecte per la feina feta per l’Eiffel català, Torres Guardiola. Cert,en part, però també és el pretext per a la denúncia de la barbàrie que la vella Europa, un continent que té gastades totes les mentides,va viure en les guerres del s.XX i que ara en el XXI, girant el cap, ignora els més de 6.550 morts del Mediterrani.

La mort del filòsof W. Benjamin a Portbou, ressegueix el text homenatjant-lo.

El llibre, estructurat en tres capítols i una “coda” a manera d’epíleg, és una mostra de la destresa i del consolidat domini de la tècnica poètica de l’autor. Les diferents parts se separen amb una pàgina negre i l’altra blanca, cercant l’equilibri en el ying i el yang, així es complementen i són una a la vegada.

Cada poema es tanca amb una frase a tall de conclusió, igual que el darrer vers d’un sonet, donant força a la idea clau que vol transmetre.

A la segona part, l’estructura de falla, la mida de la lletra, els vers breu, però no per això menys punyent, està al servei de la tragèdia que vol mostrar. El joc d’antítesis, la frase paradoxal, mostra l’alt domini de la llengua de Carrió, sense oblidar la força de la fotografia al costat de cada paraula, on es fonen paraula-imatge per esdevenir imatge-paraula.

La pintura de Brueghel, Klee, o la música de Beethoven, Béla-Bartok, Savall fan de cada lletra una nota, com si musiquessin el silenci del lector, que avança en mig dels versos i de la desfeta.

Els àngels, els rails, les serps, les pedres, el mar…símbols presents que amaguen l’oblit del passat que ens incomoda. La vida i la mort frec a frec, la solitud, el silenci, el pas del temps, la història com una constel·lació viuen amagats dins el paisatge de l’estació de Portbou.

El text impregnat de la filosofia de l’autor, s’envolta de pensadors i artistes

(H.Arendt, P.Bausch, M.Ernst, Tàpies, Godard…) que eleven més encara la bellesa i la profunditat del llibre i dels seus versos.

L’estació de Portbou, és el pretext d’on treu la força per una anàlisi del món que ens ha precedit, amb la contundència de la veritat enfrontada a la por. És també d’on treu la força per palesar que malgrat tot no ens podran tòrcer.

Anna Ruiz Mestres

EL CARNAVAL I LES SEVES FIGURES de Teresa Costa-Gramunt

Títol: EL CARNAVAL I LES SEVES FIGURESPORTADA DEL CARNAVAL I LES SEVES FIGURES de Teresa Costa Gramun

Autors: Teresa Costa-Gramunt.

Editorial: Edicions El Cep i la Nansa

Lloc i any d’edició: Barcelona 2016

Nombre de pàgines: 120

 

Carnaval…la dansa infinita de les forces del cosmos.

El nou llibre de TCG, és un recull d’articles sobre el Carnaval, una reflexió sobre els orígens, la simbologia i la coreografia del carnavals d’arreu del món, la mirada al carnaval des de les diferents religions, la literatura i l’espiritualitat que se’n desprèn malgrat la disbauxa explícita. Les delicioses imatges d’Adelaida Murillo completen l’obra.

Descobrirem intimitats dels carnavals de Brasil, Venècia, Bèlgica, Alemanya, el Japó…fins arribar a Taüll, Sitges, Vilanova.

El Carnaval és època d’aparellaments diuen la gent del la Vall de Boí i també de transgressió: “Fujo de dins de mi que vull ser una altra” diu Panyella, poetessa sitgetana.

I no cal dir que el llibre parla del de Vilanova: El Rei del carnestoltes,amb el membre viril i el plor de les concubines- reflex de les bacants gregues- no és altra cosa que la dramatització actualitzada de l’alfa de l’univers. La festa és un cant puntual i cíclic, cada febrer, a l’arribada de la primavera i a allò que reneix.

La religiositat apareix en el món clàssic: Dionís, i Persèfone,que amb la seva mare Demèter, personifiquen la gresca i les noves llavors que esclataran. La festa jueva del purim, i la figura d’Ammam ,la retrobem en les matraques del carnaval gallec.

La intimitat, sempre present, evoca els carnavals d’infantesa i els literaris de V.Català, Rodoreda, Lispector,Jardí…i l’art es personifica en la música de L. Milà, tant lligada al Carnaval vilanoví.

El Carnaval, teatre i màscara, persona en grec, ens eleva al divertit, al grotesc, al fantasmagòric. Què seria de Venècia sense la mascara i el vol de la Colombina que va fascinar Goethe i al turista mentre pren un ristreto a Sant Marc? Sense màscara som éssers fràgils, i com deia Nietsche:Tot allò profund té necessitat d’una màscara. Però TCG va més enllà i respirem els carnavals d’estiu: el de Jamaica o el caribeny carnaval de Notting Hill a Londres, amb voluntat d’acabar amb l’odi racial. I no oblida la repressiva dictadura franquista vers els carnavals.

TC, amb l’estil que la caracteritza, no parla només del Carnaval que es veu. Els seus escrits són profunditat, reflexió, política, maniqueisme en pura convivència, perquè La ciència convencional no arriba a explicar tots els plans amb què es manifesta l’existència. Descoberta, cultura ancestral, diversió, reflexió i coneixement omplen aquest llibre de lectura imprescindible en aquests dies carnavalescos.

Anna Ruiz Mestres

FILTRACIONS d’Àlex Susanna

PORTADA FILTRACIONS d'Àlex Susanna 23 de genr 2017Títol: FILTRACIONS

Autors: Àlex Susanna

Editorial: Edicions Proa

Lloc i any d’edició: Barcelona 2016

Nombre de pàgines: 105

 

Bosc de versos!

La quarantena llarga de poemes del darrer poemari d’Àlex Susanna van colpint amb força l’ànima del lector, i a la vegada es van filtrant dins seu com l’aigua que ens dóna vida…Així és el bosc de versos del seu nou llibre.

Susanna sap com ningú transformar el quotidià en sublim, la ciutat en poema, el paisatge en imatge que es filtra en cada mot.

Que senzill és deixar-se portar per la seva mirada de les coses, i sentir que ell és la memòria de tants fets importants per al lector. (amor, matrimoni, sexualitat, tendresa) !

El que sentim tots,ell,el poeta, ho diu com ningú i per això el poemari et corprèn i t’eleva en cada estrofa, en cada vers.

En Filtracions, les paraules van penetrant en els grans temes de la vida: ells fills, el pas del temps, estem fets només de temps. Les estacions de l’any passen implacables seguint aquest ordre còsmic i assaborim els xàfecs de primavera… sobre rengleres de ceps cal·ligràfics! Així la vida…se celebra a si mateixa en el poc temps que disposa per fer-ho.

En la proximitat del paisatge que descriu: sortir al jardí a buscar llenya, el quotidià esdevé íntim i personal a la vegada.

En l’obra de Susanna, els camins,les passejades són un referent d’aquest elemental caminar per la vida: …quan sortim a passejar i les passes se’ns enduen pels camins de sempre…la ciutat, algú que la passeja incansablement.

La força de la seva descripció de la “ville”, la ciutat, és sabuda de tothom. La intensitat del poema fa de la “polis” un lloc amable, proper o esparracador i se’ns fan presents, malgrat la llunyania. Buenos Aires, Yilan, Moscou, de cop estan a tocar dels dits mentre passes pàgina.

Com un bon pintor capta l’ànima del que ens descriu i molts poemes són fotografies d’un instant o quadres que han colpit la mirada del poeta i ens sentim incrustats com mai en el paisatge.

No podem deixar de remarcar que tot el llibre s’embolcalla de la música de les síl·labes àtones i tòniques que marquen una serena cadència al lector, igual com ho fa la música que es filtra dolça i a vegades torbadora i despietada en l’obra.

Música, pintura, fotografia, poètica van teixint aquest corpus que es filtra en el lector com ho han fet en l’autor els referents que ressegueixen el llibre (Clifton, Yeats, Straus,Tranströmer, Bach) i sorgeix l’agraïment per compartir amb nosaltres el que és seu, i que esdevé nostre.

Anna Ruiz Mestres

TOTES LES POESIES I UN LLIBRE MÉS d’Antoni Coronzu

Títol: TOTES LES POESIES I UN LLIBRE MÉSPORTADA DE TOTES LES POESIES I UN LLIBRE MÉS D'Antoni Coronzu 2

Autors: Antoni Coronzu

Editorial: Edicions Saldonar

Lloc i any d’edició: Barcelona 2016

Nombre de pàgines: 216

 

La poètica de l’Alguer!

De l’altra banda de la mar ens arriba la força poètica de Coronzu per retornar-nos els mots… i el ple domini de la nostra parla.

La lectura que us proposo és una mirada de justícia cap a la riquesa de la nostra llengua, cap a la parla algueresa tan estimada i massa sovint oblidada.

El llibre us ofereix tota l’obra poètica de Corunzu, que l’editorial Saldonar ha recollit amb tota la delicadesa i amb tot el compromís per una poesia massa temps silenciada.

Els poemes comencen l’any 1961 fins a l’actualitat pràcticament. Tota la vida de Coronzu es va desgranant en cada pàgina, en cada poema, en cada vers.

Sovint s’ha dit d’ell que està molt impregnat de S.Espriu, no ho negaré, però no em voldria quedar només amb això.

Cada poema porta el missatge d’aquesta terra que l’ha vist néixer. Llegir-lo és conèixer els seus racons i carrerons, amb els seus costums, amb les imatges d’escenes del dia a dia que ell ha sabut copsar i fer-ne poesia.

Però no només som terra i paisatge, som humans, i qui millor que el poete per capgirar la natura i el món que l’envolta i fer-lo esdevenir un bocí de sentiment, un bocí d’humanitat? Aquesta és una de les perles que ens ofereix la lectura d’aquest poemari. En mig de la terra algueresa hi sorgeixen els fets que han marcat el poeta, com la vida, la infantesa- idealitzada en els versos algueresos-, l’amor, la mort, el pas del temps, la solitud…Tot aquest devessall de sentiments que ens fan persones tendres, sensibles…ressegueixen les pàgines d’una obra plena, forta, colpidora, dolça i aspra a la vegada, com la vida mateixa.

Totes les intimitats més profundes del poeta s’acompanyen de la força del vent, de l’aigua, de la lluna, del sol i de la llum que brilla en cada estrofa com si ens enviés una postal de l’Alguer.

No puc deixar de fer esment a la parla,que s’ha mantingut pura, que no ha destruït l’ús dels pronoms febles com passa cada dia a casa nostra:..torna-lis-hi la llengua…, i l’ús sovintejant de les paradoxes Dolçament amb ràbia, o de les anàfores, i de les antítesis, sovint al costat del vers curt, omplen de musicalitat popular els seus poemes i la cadència de cada vers es fa melodia i ens ofereix les arrels d’un ritme i d’una parla que mostra al lector una mirada diferent d’aquest trosset de mediterrània tan estimada, tan igual i tan diferent a la nostra que no podem deixar d’admirar i estimar en els versos de Coronzu, que és: En un lloc on lo sol /me deixi color de vacances.

Anna Ruiz Mestres