Dones, arbres i poesia

Anna Ruiz Mestres, autora de l’epíleg de Dones, arbres i poesia, entrevista a una de les curadores, Marta Pérez Sierra i a dues de les poetes del llibre, Susanna G. Turigas i Mireia Farriol.

Dones, arbres i poesia és un projecte coordinat per la professora Margalida Capellà (https://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/) i la poeta Marta Pérez Sierra (http://4lletres.cat/dones-arbres-i-poesia/) com a representant de l’Associació Art Primilia. És un llibre solidari amb un fort compromís social, reivindicació de la llengua catalana i del paper de la dona en la literatura.

Lluís Sanahuja

Anna Ruiz Mestres a l’espai “Espurnes literàries” dins el programa “Penedès en xarxa” de rtvvilafranca ens recomana avui la lectura d’Ànima Morta de Lluís Sanahuja.

Penedès en Xarxa és un magazín matinal de ràdio impulsat conjuntament per Domenys Ràdio, Canal 20 Olèrdola, Ràdio Sant Sadurní i Ràdio Vilafranca, amb el suport de La Xarxa. Presentat per Sílvia Delgado.

Pere Martí

Anna Ruiz Mestres a l’espai “Espurnes literàries” dins el programa “Penedès en xarxa” de rtvvilafranca ens recomana avui la lectura de l’últim llibre de Pere Martí, un llibre de poemes titulat TARODA. HAIKUS DE LES QUATRE ESTACIONS. Pere Martí havia impulsat durant molts anys aquesta secció radiofònica.

Penedès en Xarxa és un magazín matinal de ràdio impulsat conjuntament per Domenys Ràdio, Canal 20 Olèrdola, Ràdio Sant Sadurní i Ràdio Vilafranca, amb el suport de La Xarxa. Presentat per Sílvia Delgado.

Minut 31, 40

Foto: Jordi Morgades (del web surtdecasa.cat)

Jordi Llavina

Anna Ruiz Mestres a l’espai “Espurnes literàries” dins el programa “Penedès en xarxa” de rtvvilafranca ens recomana avui “L’anell” de Jordi Llavina.

Penedès en Xarxa és un magazín matinal de ràdio impulsat conjuntament per Domenys Ràdio, Canal 20 Olèrdola, Ràdio Sant Sadurní i Ràdio Vilafranca, amb el suport de La Xarxa. Presentat per Sílvia Delgado.

L’anell és aproximadament un dietari o una memòria d’uns dies passats a París del protagonista del poema amb la seva amiga. Ens parla en primera persona a partir de converses i de passejos. Estem arran de vida i de les coses, de l’atzar que pot prendre —dins el poema— la forma de la rodona necessitat. Els últims poemes de Jordi Llavina parteixen d’aquí. I és des d’aquest caminar atent que, arribats a un punt, el llenguatge es fa dens entorn d’una imatge i qualla en un poema com a rúbrica o fa un pas més i esdevé poema independent. L’ús de la cançó com a gènere poètic vindria a subratllar aquesta fidelitat a l’experiència propera. Sense renunciar a aquest camí com a porta d’entrada, podem connectar amb els paisatges més diversos i amb reflexions que desemboquen al centre de la seva poesia. (Resum de l’editorial)

Minut 30