BÀLSAM PER UN DIA INCERT de Dionís Lluch

Títol: Bàlsam per a un dia incert PORTADA BÀLSAM PER UNI DIA INCERT, de Dionís Lluch gener 2014

Autor: Dionís Lluch

Editorial: Sunya

Lloc i any d’edició: Barcelona, 2013

Nombre de pàgines: 124

 

Descodificant l’ànima

 

…escric i estimo el que escric….

Bàlsam per un dia incert és un poemari que es mou amb el teló de fons d’un dels més nostrats poetes que és Miquel Martí Pol i del cantant Lluís Llach.

Aquest llibre que comença el 1976 i acaba pràcticament el 2013, ens guia vers un calidoscopi de sensacions, de personatges, d’espais, que omplen la quotidianitat del poeta: el pescador, l’avi, el carrer, la fresca, els amics, els fills, l’esposa… Tots evoquen el costumisme del XIX, on el seus escriptors, com ara Vidal i Valenciano o Emili Vilanova van salvar-nos instants, moments, llocs, que es perdrien en l’oblit si no fos per la força de les seves paraules. Així ho fa el Dionís, amb allò que estima i que vol fer etern a través dels seus versos.

El poemari millora encara més en la seva qualitat quan s’arriba als poemes del nou mil·lenni… La manera que té de jugar amb els recursos retòrics com la paradoxa, de la qual n’és un autèntic mestre, o bé les anàfores, els paral·lelismes, les antítesis, les preguntes retòriques… fan d’aquest llibre una delícia pels sentits. La riquesa de recursos es posa al servei de l’expressió de sentiments com la força de la solitud, del silenci, de l’amor, de l’amistat, de l’agraïment, de la descoberta de l’altre, i tot plegat esdevé un diàleg constant entre el jo poètic i el lector.

Però el Dionís és un home que viu en el seu temps i és un home de COMPROMÍS amb majúscules, ja sigui amb la llibertat, amb el País, amb el paisatge, amb la llengua. No oblida tampoc la força de la terra expressada en el joc de colors, en les vinyes, en les flors, en les olors, evocant-nos, com si fos un pintor que pinta paraules, el cromatisme dels impressionistes.

Però on crec que excel·leix és en els poemes que tenen un toc d’erotisme. Sap jugar amb mestria amb la sensualitat i la sensibilitat . En d’altres poemes hi veureu un ressó de Salvat Papasseit, ja que com ell, sap ser juganer en alguns versos i sovint esdevé bandoler i contrabandista, fent així viatjar el nostre imaginari cap a mons oblidats.

Ell mateix afirma que: “escric i estimo el que escric”. Nosaltres, els lectors, també estimem a través del que escriu i ell esdevé la nostra veu. Desitgem que aquesta “opera prima” sigui l’inici d’una relació de l’autor amb la poesia plena d’èxits i de felicitat personal, i que els lectors el puguem seguir gaudint i llegint.

Anna Ruiz Mestres

Anuncis