DONES I LITERATURA de M.Palau i altres

3520_DONES I LITERATURA

 

Títol: DONES I LITERATURA

Autors: M.Palau i altres.

Editorial: Pagès Editors

Lloc i any d’edició: Lleida, 2014

Nombre de pàgines: 113

 

 

Dones escriptores, lectores, personatges literaris?

Dona i literatura, és un tema incòmode perquè té connotacions de gènere o de feminisme, i sempre hi ha qui arrufa el nas. Us dic però que l’assaig que ens ocupa és una reflexió brillant i imprescindible d’alguns aspectes de la literatura del s.XX. Les dones hem estat, agradi o no, molt silenciades en tots els camps de la cultura i del saber. Quantes dones escriptores, filòsofes, científiques, etc. d’abans del s. XX coneixem? Aquest assaig escrit a 6 mans, ens endinsa en aquesta reflexió des d’àmbits diferents.

Per una banda hi ha una anàlisi de les protagonistes femenines en la literatura del s.XX. Malè i Jofresa fan un estudi de les nostres Fedres, fent especial atenció a les de Vilallonga i Espriu entre d’altres. Ric i profund és l’estudi d’Ayensa sobre el Quadern d’Aram de M.A. Anglada, on es veu clar el compromís de l’escriptora amb els pobles oprimits, amb les llibertats del seu país, amb la natura i la reivindicació del paper de la dona en la societat. I tot des d’un feminisme que no deixa de banda l’home sinó que el fa còmplice i partícip.

  1. Real analitza els personatges femenins de les novel·les del sXX i com reflecteixen o no els canvis socials que la dona hi viu.

D’altra banda Díaz-Plaja, aborda la LIJ, i convida a pensar sobre els valors patriarcals que es poden transmetre als infants i adolescents des de la lectura i a la vegada sobre l’esforç que s’ha fet per evitar-ho. Apareix també la lectura en un món de pantalles que ens obra a nous conceptes de literatura.

Finalment M. Palau fa una anàlisi minuciosa i lúcida del cànon i de la crítica literària feminista. Junt amb Díaz-Plaja són els millors assajos del recull. Queda palès que som lluny de la normalitat: poques dones amb el premi d’honor de les lletres catalanes, poques dones editores, i moltes dones d’agents literàries, malnomenades les bruixes pels editors. Agradi o no hem estat educades per pensar com els homes i això ho portem a la literatura com escriptores. Si la dona és transgressora com Anna Karenina , Bovary…la resposta és el càstig social, per no parlar de les Fedres actuals tan criticades. En canvi les dones estem molt per sobre en els índex de lectura, i malgrat això quan pensem en obres mestres sempre predominen els autors. Així les coses, lentament anem caminant cap a canvis més subtils, però no menys profunds, vers aquesta anhelada normalitat.

 

Anna Ruiz Mestres

Anuncis