LES DONES DEL 1714 de Patricia Gabancho

Títol: LES DONES DEL 1714Lesdones

Autor: Patrícia Gabancho

Editorial: Columna

Lloc i any d’edició: Barcelona, 2014

Nombre de pàgines: 246

 

Donec Perficiam!

“L’esperit del Born al 1714 era: acollir, transformar, comprar i vendre, innovar , projectar i somniar”

Aquest esperit és el que ens mou encara als catalans i des d’aquí P.Gabancho ens ofereix una mirada a les dones de l’època, que han estat silenciades, però que hi eren, com sempre hi hem estat.

El llibre, deliciosament il·lustrat per Francesc Artigau,és un seguit de converses amb erudits, escriptors, polítics… que miren cap al passat i a partir de les quals s’aporta una mirada femenina a la guerra i al setge.

La primera conversa amb Francina Vila, regidora, exposa les dificultats de rastrejar històricament en la vida de les dones. En la segona Isabel Pérez, explica un apassionant relat sobre la situació històrica de la dona, partint de la dona medieval amb drets i capacitats de govern,fins a arribar a l’obscurantisme que s’imposa des del s. XIV. És a partir de la tercera part fins a la vuitena que descobrirem la història d’Europa i la nostra, però des dels ulls de dones normals i corrents, tret de la reina Elisabet Cristina i de M.J. Pignatelli i d’Aymerich. Una dona normal i corrent però monja va ser Manuela Desvalls, extremament culta, cosa que li va permetre, des del monestir, passar informació, copiar cartes i documents per ajudar els austriacistes. Un paper semblant va jugar Marianna Copons, que amb la seva coqueteria va esbrinar les intencions de les tropes borbòniques de reforçar Mataró abans no ataquessin la ciutat els catalans per recuperar-la.

El penó de Santa Eulàlia i la seva magistral recuperació és una deliciosa anècdota que ha de ferir el cor del tots el barcelonins i per extensió dels catalans. Però fa posar la pell de gallina la història de Magdalena Giralt, dona del general Moragues, assassinat pels filipistes: se’n va anar a la cort de Felip V a demanar, 12 anys després de la desfeta, que li deixés enterrar el cap del seu marit, que penjava en una gàbia des del 1714. Cosa que va aconseguir. També la història de M. Àngels Sala, dona del cònsol d’Holanda, és un exemple de com les dames catalanes sabien espavilar-se soles. També hi ha una anàlisi dels personatges femenins de novel·les emblemàtiques sobre el 1714. ( La trilogia de 1714 d’Alfred Bosch, Victus de Sánchez Piñol…).Tanca el llibre un deliciós i lúcid epíleg on l’autora fa una anàlisi de diferents repressions, la de 1914, la de1939… El seu discurs ens omple d’esperança, perquè, com llavors, és la societat qui porta el motor i el projecte del canvi i com llavors anirem: “Donec perfeciam! Fins al final!.

Anna Ruiz Mestres

Anuncis