TERRA DE MARCA de J. Romeu i J. Font

Títol: TERRA DE MARCA

Autors: J. Romeu i J. Font

Editorial: Pagès Editors

Lloc i any d’edició: Barcelona 2019

Nombre de pàgines: 358

El segle X els comptes volien una marca pròspera, segura i culta.

Heus aquí una novel·la històrica escrita a quatre mans ambientada en les terres de Marca, on els atacs dels musulmans feien la vida complexa i difícil per serfs i per nobles.

En l’època del comte Sunyer (fill de Guifré el Pilós), i la dels seus fills Miró i Borrell, Catalunya, ja havia iniciat la separació del domini franc. Estem en ple segle X, i  gestionarem la creació d’un priorat benedictí a la marca de Mediona, i viurem com en Sunyer (890-950) va organitzar una expedició, sota les ordres de Gotmar, l’abat del monestir de St Cugat (els anys 944-954), a Còrdova, per negociar una treva amb Abderrahman III(891-961).

Aquest és el rerefons històric de la novel·la, però la trama passa per la marca de Mediona, pel  palau comtal de Barcelona i pel califat de Còrdova. Els personatges de ficció es barregen amb els personatges històrics, aspecte en què els autors i la nostra novel·la cavalleresca han excel·lit, penseu en el Curial e Güelfa.

La narració parteix de Mediona, quan el monjo Ponç viatja a Rivus de Berilas, per construir-hi un monestir, cosa que no plau al comte de la Marca, Jeroni, que acabarà ofenent greument els comtes de Barcelona. Vet aquí el conflicte! Tot això salpebrat amb els amors entre el fill del comte, Guillem, i la filla d’un pagès de la marca, la Joana, que aconseguiran casar-se, després de moltes peripècies i ser els nous senyors de la Marca de Mediona. Aquesta història s’entrecreuarà amb les aventures d’un serf de Mediona, Lluc, que s’embarca a l’expedició andalusina, i li canvia la vida.

L’habilitat dels autors fa que el viatge es visqui amb intensitat i que ens obri les portes d’una època on la superioritat musulmana impactava. A Còrdova, hi vivien jueus, cristians i musulmans, amb llibertat religiosa, i els nens i “nenes” anaven a l’escola, (impensable en els comtats catalans), i això s’entrecreuava amb el luxe, la higiene, la impressionant enginyeria i la magnificència del palau i de l’harem del sultà. Tot descrit amb habilitat i minuciositat. És apassionant també conèixer la Barcelona comtal, amb la reina Riquilda i els seus fills, i les voluntats d’expandir la Catalunya vella, per  fer-ne una terra pacificada, progressista, i un poble culte.

L’encant del món musulmà ens recorda les històries de Les mil i una nits, amb la preferida del sultà i les seves dames, especialment Inge, que robarà el cor del cristià Lluc. Sembla doncs una Crònica, on s’intueix la destresa literària dels autors, propera a les Cròniques de Jaume I, o de Ramon Muntaner.

L’estructura de 26 capítols, encapçalats en llatí, és juganera i divertida, saltem d’un espai a l’altre: la Marca de Mediona, Barcelona i Còrdova, esdevenen una minuciosa cartografia dels llocs, i dels sentiments, emocions i tensions dels seus habitants.

No us podeu perdre aquest viatge vers els orígens d’aquesta nació. Una emocionant lectura d’un passat remot, el de la Marca de Mediona, per gaudir-ne aquest Sant Jordi confinat.   

Anna Ruiz Mestres

Publicat el 24 d’abril, 2020 als Setmanaris: El 3 de vuit, La Conca, El Vallenc, El 9 nou del Ripollès i d’Osona.

EL PRELUDI de William Wordsworth (Traducció de Jaume C. Pons Alorda)

Títol: EL PRELUDI

Autor: William Wordsworth

Traducció: Jaume C. Pons Alorda

Editorial: Edicions 1984Poesia

Lloc i any d’edició: Barcelona 2020

Nombre de pàgines: 236

La natura era la sobirana de la meva ment.

Cal agrair a Edicions1984, que ens vagi acostar l’any 2014 Fulles d’herba de  W. Witman, i ara El Preludi de W. Wordsworth, ambdues traduïdes amb la destra mà de JPA, que ens guia i ens fa reflexionar sobre l’acte de la traducció afirmant que traduir no és trair sinó triar. La seva brillant tria ens mostra l’escriptor més gran del romanticisme anglès amb extrema cura lèxica, i amb la cadència de la seva bellíssima traducció.

W.W. ens acosta la seva biografia en un poema riu que crea al llarg dels anys –el meu relat soc jo mateix-, publicat pòstumament per la seva muller.

Els quasi vuit mil versos, estructurats en XIV parts, parlen des de la revel·lia dels anys joves fins la serenor de la maduresa.

L’obra és una llarga conversa amb l’adorat Coleridge, amb qui va iniciar el Romanticisme anglès. El joc del jo i el tu omplen els versos. S’hi respira constantment el sobirà poder de la soledat, sense ella no es pot observar el que t’envolta i fer-ho esdevenir magistral poesia.

El poema, plenament panteista, regalima el goig d’estar amb la natura, la seva força cíclica, els sons que l’envolten, la força del vent, esperit immortal que creix com l’harmonia amb la música…i també, cal dir-ho, és una cartografia de la terra que el va veure néixer, (el riu Derwent,  la regió dels Lakes, el seu poble Cumberland, el cim del Winander…). La natura viu en el vers com una perfecte fotografia i penetra en la ment del lector, que li falten ulls per mirar aquest devessall de bellesa i aquesta realitat virtual que té una força colpidora. D’altres espais com Cambridge, els Alps, la França de l’hercúlia República, Londres, metròpolis fascinant, esdevenen petits mapes de la seva història.

L’esperit  romàntic el trobem en el món oníric, en el món clàssic d’Homer, en la presència de la gent senzilla i de la vida quotidiana, en les fades de la infantesa, en la mitologia celta i la bruixa Yordas, en el món medieval i els bards, i en la literatura de Chaucer…

W.W. escriu pel futur, i vol fer-nos reflexionar sobre l’existència de la poesia i del poeta, com Plató, creu que posseeix una mirada de la vida que només ell pot captar, se sent posseït per l’art de la Lira i la reflexió filosòfica, i dubta sobre el poder del treball analític enfront del creatiu. Es compromet amb el seu temps i opina sobre el govern, les nacions, les lleis, l’Estat, Jo era un actiu partisà diu.

Influït per d’Southey, Coleridge, Milton, Calvert, Gray, entre d’altres, omple les més de 200 pàgines de preguntes retòriques que de ben cert dirigeix al seu amic, però també d’al·legories sobre virtuts i defectes, o de belles antítesis  que mostren els estats de l’ànima i també clouen l’obra. Tot és al servei d’expressar l’inefable i aquesta poesia bé que s’hi acosta.

Anna Ruiz Mestres

Publicat el 3 d’abril, 2020 als Setmanaris: El 3 de vuit, La Conca, El Vallenc, El 9 nou del Ripollès i d’Osona.