Presentació de M’HE EMPASSAT LA LLUNA de Marta Pérez i Sierra

Presentació de M’HE EMPASSAT LA LLUNA de Marta Pérez i Sierra

Agrícol 2 d’octubre del 2015

20151002_195421_HDR

 Bon vespre a tothom

PICANT L’ULLET DES D’UN CRÀTER LUNAR

És un honor presentar aquest llibre de la Marta que ha estat finalista del premi Miquel Arimany 2013, però sobretot és un plaer gaudir de la vida que transmet la poesia de MPS.

Autora de diversos llibres de poesia com ara DONES D’HEURA- PREMI 2010 DE POESIA JORDI PAMIES-, SEXE MÒBIL SINGULAR. 2002/ Reeditat el 2013 com a Sexe mòbil singular IL·LUSTRAT. Llibres de relats com I DEMÀ L’ATZAR o bé BAVASTELLS…Un seguit de premis avalen la bona obra i la bona trajectòria d’aquesta com ara: Premi de narrativa curta de Castellbisbal l’any 2009, el de Sant Hilari Sacalm el 2012 i el primer premi de poesia en català de Perpinyà 2013 entre d’altres.

M’HE EMPASSAT LA LLUNA

És una obra dedicada a la dona amb majúscules. De manera especial s’atura en una etapa clau i potent de la nostra vida. Us heu preguntat mai dones i també homes de la sala que els nostres anys de vida infèrtil seran si tenim una vida normal, molts més que els de vida infèrtil?

Doncs sí…però tot comença en el dia que ja no tenim la regla, en el dia que ja no degotem papallones de robí.

Fins fa poc en arribar aquesta etapa esdeveníem invisibles, però ara ens empassem la lluna i vivim el cicle lunar dins nostre per sempre més.

Ara tenim vida, alegria, ganes de viure, de compartir, de crear en molts àmbits…ara hi som més que mai!

Dones de la sala sigueu fèrtils o no, hi som !

És des de la força de l’etern femení que ens fem presents, desvergonyides, conscients que ja no parirem més fills, però provocadores, atractives, plenes de llum i de colors perquè hi som i hi serem molt de temps encara…i donarem vida d’altres formes perquè sempre en serem portadores i les papallones de robí seran en les nostres filles, en les nostres joves, en les nostres nebodes, en totes les dones que encara les papallones de robí els roseguen les entranyes. Elles esdevenen el nostre far, la seva llum ens guia…

COM ÉS EL LLIBRE?

Compreu-lo, llegiu-lo i ho sabreu.

Us en faré un tast:

Ras i curt és un periple pels símptomes emprenyadors que tenim les dones a la menopausa amb més o menys grau. Però si els patim o els tenim és que hi som. Fantàstica l’existència, no?

L’itinerari parteix del record d’abans del climateri que transcendeix el de la pròpia autora per esdevenir el record de totes les dones on: ”en cada gest/ és la petjada d’elles./19.

El record la porta al cicle menstrual de cada 28 dies, de nits atabalades27, de nits apassionades de desig per l’ésser estimat, hi ha :la vida/tossuda, irreverent, / que alena el miracle, 45.de la fecunditat i llavors neixen els fills, i llavors en el vers diu que: ha nascut per ser fecunda 37,

La pèrdua és present en tota l’obra, en el rastre de les gotes perdudes ens porta a un plor d’infantesa15, però el cos té vida pròpia i de nou esdevindrà aigua de vida.

L’eix central de tot això no és el record si no el present i ara és diferent, ara ens acompanyen l’ insomni: Un deu pagà / s’aboca al dia/ i vomita hores en blanc/ que he d’omplir de temps./ Les hores solquen/ el meu cos insomne/ simplement al seu ritme.//28

També les sufocacions formen part del periple i l’ansietat: Soc cruïlla i lluita aferrissada per apaivagar el foc al cos…una ansietat aliena em cobreix..ens quedarà però l’aigua que quan va caldre, l’aigua del cos, va esdevenir llet per als fills. Un rajolí de llet / s’escola pit avall/orfe dels seus llavis/de nadó

 

Malgrat tot estem sanes, encara que ens vol perseguir l’osteoporosi: murmuri dels meus ossos/ en el vèrtex de l’osteoporosi…66 dirà la M

 

L’amistat i la sensualitat entre les dones, sempre còmplices, sempre amigues, sempre plenes de confidències, de secrets de joventut i de maduresa, sempre plenes de reafirmació abans i ara, sempre plenes de rialles iròniques,van marcant el recorregut de l’obra:”..de secrets,/ de pell de totes dues/…confidències…I encara riem més/ i ens dictem, / i afirmem convençudes/ que la vida és aigua/

 

I ens acostem el tema clau de l’obra: el títol ja ens el diu : M’he empassat la lluna: diu la MPS: Desert sense lluna me l’empassaré d’aquí dos poemes62.   I arriba al poema més bonic del llibre: CICLES LUNARS…dedicat a mi.-el més bonic del llibre- i aquest poema és l’eix, i la frontissa entre l’abans i l’ara.

Els cicles lunars que orbitaven ara ja no hi són vermell coàgul el noviluni.

En aquell moment quan ovulàvem- orbitàvem érem desitjables com llàgrimes de xocolata. Però estimades dones retindrem tot això perquè tenim la lluna al ventre, impertinents com som…ens tenyirem de roig de principi a fi. I serem dones noves, com la lluna nova i serem Accessibles. Visibles. Eternes perquè totes un dia ens empassarem la lluna…

 

El llibre es tanca amb la força que ens caracteritza, hem d’avançar amb la energia de tantes llunes en el cos i hem de mirar el sol com si fos el deu RA, des de la llum que ens dóna com si fóssim Isis de la mitologia egípcia…també present en el llibre.

I marxarem felices a viure la vida que ens queda: Sense Princep a cavall/ ni carbasses carrosses. I acceptem el CANVI en majúscules, perquè som portadores de la lluna i el canvi etern del cicle lunar és dins nostre.

I finalment el llibre es tanca en l’acceptació quan diu: SI HO VULL./ VIURE PLENAMENT LES MAREES DEL MEU COS.

 

Acceptació del canvi doncs, des de la força sempiterna que les dones portem dins del ventre…

 

Això seria el primer tast, però hi ha més….

 

LA FORÇA DE LA SIMBOLOGIA EN EL LLENGUATGE POÈTIC de MPS.

 

Cap mot és gratuït dins de cada vers i la poesia és el llenguatge simbòlic per excel·lència i ella la MPS, ho sap i hi juga.

Us proposo endinsar-vos en el món simbòlic del llibre que ens portarà cap a l’eterna simbologia del que ens defineix com a dones de manera sempiterna.

La majoria de símbols que teixeixen els poemes tenen un càrrega marcadament femenina i ajuden a creure en la força d’haver- nos empassat la lluna.

 

L’AIGUA: IMATGE D’AIGUA

 

Si mirem la cultura Índia l’aigua és imatge de la vida que flueix en forma de llet, de sang, de pluja,de sàvia. En la cultura cristiana és vida, a través del bateig arribem a una nova vida. És també fecunditat i part…totes trenquem aigües i s’inicia el procés de néixer

Heràclit deia que l’aigua és el riu de la vida, mai et banyes en la mateixa aigua. L’aigua flueix sempre nit i dia en la pluja i en la rosada.

L’Aigua és símbol de l’inconscient de la part informal i també és la part femenina de l’esperit.

A Babilònia, l’aigua és la casa de la saviesa.

La MPS, que ho sap, la utilitza per retornar al cos la font de vida que li ha robat el climateri: I afirmem convençudes/ que la vida és aigua/ i si cal s’ha de sortir a cercar-la,/ que el secret de la vida/ rau en saber ser humida./ 58

 

EL CERCLE:

La imatgeria al voltant del cercle va teixint alguns poemes, que en alguns moment podem relacionar amb el la IMATGE DEL SOL i tots sabem que és l’element masculí, el trobem en els versos quan parla del deu egipci RA, el sol, i la deessa ISIS, la lluna, l’un i l’altre es necessiten en el joc amorós per la creació de vida.

 

ANELL:

Proper al cercle hi trobem l’anell, com totes les figures rodones simbolitzen la continuïtat i la totalitat. També és símbol del matrimoni o també del temps en etern retorn…és el procés vital de l’univers i de cadascuna de les seves criatures….és la natura que es crea i es destrueix contínuament. I la llum que irradia l’anell és l’eterna saviesa i la il·luminació transcendental.

Aquests dos elements es passegen en l’obra acomplint aquesta simbologia a la perfecció, veiem -ho: la lluna un anell/ mossegat pel fil de sang…Un anell/ gravat en un cel d’abril…/41

 

TEMPS

Abans parlàvem de l’insomni, de les nits en blanc, i la MPS en diu

Renecs de somier/ de nits atabalades/d’angostes hores/arraulides dins el rellotge/del vèncer./ 27 El pas del temps és un leiv motiv etern en qualsevol obra poètica.

 

PEDRA:

Una gran poetessa que juga molt amb aquest símbol és la MONSERRAT ABELLÓ, crec que la MPS seguint el seu mestratge veu en la pedra el símbol de la fortalesa i l’eixorquesa.: Ara soc pedra/i d’aquí no res pols./33 …herba menuda i tendra/entre els còdols/ sota la corba / de la catenària/ de la nit. 45

Però també hi veu en la pedra el símbol del ser i de la cohesió i la conformitat amb un, amb si mateix/.

Ella acabarà el llibre i se sentirà bé amb ella mateixa i recomençarà amb saviesa, amb entusiasme, com si fos una alquimista i participés de la transformació del seu cos vers la nova etapa. Hi ha en ell llibre l’acceptació plena del canvi, com si ella mateixa fos la lluna plena, pletòrica, exultant. Tot es transforma i reneix.

 

MIRALL.

 

El mirall igual que el ventall es relaciona amb la lluna perquè és passiu i reflexa la llum del sol, que té davant.

És el símbol de la imaginació i també de la consciència, com aquest poemari, que és un cant a la imaginació, a la creació literària, però des de la plena consciència del que ens vol transmetre: Una etapa de la vida.

El mirall és un símbol literari per excel·lència, pensem en el món màgic de Lewis Carrol, i la seva Alícia. En el món literari es pot passar a l’altra banda del mirall. En literatura és l’ambivalència,és el poder,és el record..etc.

 

En Rodoreda a Mirall Trencat és el mirall fet bocins que reflecteixen el món desaparegut de Teresa Goday de Valldaura.

 

A les dones ens encanta contemplar-nos al mirall i la MPS se’l menja com la lluna: Miralls menuts/dins meu/ a bocins.29 i així en ell i en els seus bocins la força de la creació literària fa de MPS aquesta poetessa única que tant ens agrada.

 

 

SAL IMATGE

Propera a la M. M. Marçal, que fa de la sal un dels eixos de la seva obra, en aquí la M. també juga amb aquest element.

Recordeu que la sal és un regal dels deus en la mitologia síria i que ens la van entregar perquè tinguéssim millor qualitat de vida.

Per algunes tribus de l’Himàlaia els deus van entregar la sal només als humans que eren purs per això s’associa a la puresa espiritual i per això és un goig tenir aquest present en abundància i la sal esdevé un aliment que purifica allibera l’ànima i condueix pel bon camí el nostre esperit..Penseu en el bateig desinfecta dels pecats anteriors per obrir-nos a una nova vida. Però també tenen la sal com a ritual moltes altres cultures: els grecs, els hebreus, etc.

Tots sabeu que la paraula salari ve de la paga amb sal que es donava a la legió romana, els romans no feien una colònia si no tenien a prop la possibilitat d’aconseguir aigua i sal..

Els continents surten del mar salat i retornen al mar.

La M. la relaciona amb la passió amorosa:El mar entre les cuixes/ la sal sota les ungles33…m’esmicolava en sal/ i em creia, per uns segons, mar./ Propera al mar i a l’aigua salada no renuncia a la sexualitat en cap etapa de la vida i el climateri també es tenyeix de sexe i de sensualitat…característiques omnipresents en la seva obra….Penseu en Fulles d’heura o Sexe Mòbil Singular que li han donat tantes alegries. I la Poesia de la MPS reclama que la dona per ser feliç ha de ser humida:

Humida en el tacte/ d’un polsim de sal/ que la memòria em regala/ Humida de la teva mà /buscant la meva.57

 

 

FOC, IMATGE

Era evident que aquest element l’hauríem de relacionar amb la sufocació: Per si de cas aigua…Que per dins infern./ Que per dins foc./ Que per dins 365 graus./- Picada d’ullet al temps.-RES ÉS GRATUÏT en aquests poemes- Que per dins fogar/49

En el cas de la simbologia del foc, és fàcil suposar que és una de les primeres coses que van adorar els humans. Bàsicament, se li rendia culte per la fascinació que aquest provocava i pel seu origen desconegut, cosa que va impactar a gairebé tots els pobles primitius.

El seu origen ocupa el lloc central de molts mites, entre els quals destaca el de Prometeu, que el va robar als déus per donar-lo als homes (cosa per la qual va ser severament castigat).

A la mitologia celta, la deessa del foc era coneguda com a Brigit, que també era la deessa de l’art, la poesia i la terra. També era l’encarregada de protegir els ramats i les dones joves, encarregant-se sobretot de protegir els nens més petits. Un altre déu celta del foc reconegut com a tal és Belenos, déu del sol, del foc i la medicina.

El foc en si mateix era considerat sagrat pels celtes, i si aquest s’apagava en una llar, era símbol de malastrugança.

A Egipte era considerat vida i salut, era la calor al cos.

Heràclit deia que tot neix del foc i es torna al foc.

També l’associació del foc a la libido i la fecunditat ha existit des de sempre, però també des de sempre ha estat associat a la purificació, pensem en les nostres fogueres de St Joan.

La dicotomia: Foc-terra: suposa erotisme, energia física…/ la de foc –aire: suposa l’element purificador, sublimador,l’ energia espiritual. El foc doncs vol transcendir la vida humana, com ho vol fer la poesia.

ELS COLORS – projectar una gota de sang o groselles, nabius i gerds…

Ella és la poetessa dels colors, hi juga constantment en tota la seva obra, no en va jo li dic la Princesa del País dels blaus, però aquí el color estrella és el roig…en versos com: menstruu groselles, nabius i gerds. Antioxidants, la força per poder continuar..fruits rodons petits com gotes de sang , i ella se sent

Desesperada per recuperar /les seves fases i tenyir-me/ de roig principi i fi.

 

VENTALL aquí imatge del ventall per tancar l’acte….

Vaig acabant la simbologia però no ho podem fer sense parlar de la simbologia del ventall:…és plegable i s’obre i es tanca com les fases de la lluna i es relaciona amb la imaginació, amb el canvi, amb el ser plenament.

No podem oblidar l’esplèndida riquesa del ventall en el món de l’erotisme…Penseu en Auques i ventalls del Carner, les dones seductores passant pel Passeig de Gràcia i atrapades per sempre en el versos del Princep dels poetes, o penseu en Rodoreda a Mirall Trencat: La Teresa, com sedueix el seu segon marit elegantment vestida juga amb el galanteig del ventall

 

LA LLUNA: IMATGE DE LA PORTADA DEL LLIBRE, repetir-la o la primera imatge del power

 

Les dones ens empassem tantes coses a la vida…M’he empassat/ un manyoc d’incerteses/ i de llàgrimes gelades./

 

Però la conclusió és que ella s’ha empassat la lluna i dins seu té l’energia per transformar-se en aquesta nova dona: Plena, visible, turgent i desitjable. Perquè la Lluna és fecundació, és menstruació, és Renaixença….i la MPS es veu obligada amb la lluna al ventre a AVANÇAR i creuar el portal iniciàtic…amb Ra, el sol, l’altre, també en la relació amorosa, que encara hi és, que ens estima i acompanya en Nous temps de rou en el temple d’Isis, la lluna, nosaltres, totes les dones…Sense ràbia, sense ràbia.

Gràcies

Anna Ruiz Mestres

Anuncis