ELS CAMINS DE LA RUT de Lluís-Anton Baulenas

Títol: ELS CAMINS DE LA RUT
Autor: Lluís-Anton Baulenas
Editorial: Edicions Proa
Lloc i any d’edició: Barcelona 2019
Nombre de pàgines: 399

 

CAL QUE FEM VALDRE ELS SENTIMENTS

La nova novel·la de LLAB ens obre un univers femení, on exposa amb la veu de la filla de la protagonista, la Rutona, un mar de sentiments i de vivències.

Amb la Rut, personatge principal, que té una grua, viurem una aventura des de la perspectiva d’una dona gruera. Apassionant no?

La narradora, la filla, parla en primera o tercera persona i això dóna un joc al relat de distància i proximitat que atrapa de seguida el lector.

LLAB homenatja Cortazar i de manera especial Rayuela, i juga molt bé amb l’intertextualitat , amb aquella literatura hipertextual que trenca la linealitat clàssica i que fa que el lector pugui jugar a la xarranca, com volia Cortazar, o ser més lineal, el cas és que es diverteixi llegint.

Estructurada en 14 capítols, força tancats, ens delecta amb el lèxic per apropar-nos a l’època (camises de terlenka, pantalons de tergal…), i amb les repeticions que et van repescant al llarg de la novel·la a partir de frases ( o m’agafes o em llences, ets un pixaboja,…o de paràgrafs. Un luxe el domini de la tècnica de l’autor.

La trama avança a través d’objectes emblemàtics com la grua, (en allà s’hi menja, s’hi dorm, s’hi fa l’amor…),  al costat d’altres que salpebren el relat d’intriga com una maleta, una pipa, un anell,…etc.

Les protagonistes femenines  estan molt treballades i de manera especial la Rut, a qui l’autor estima i mima, i li regala una vida peculiar, rica, junt amb un físic especial, pèl-roja, però que té dificultat per estimar, por d’estar bé, amb tocs àcrates que la fan entranyable, i que difereix de la filla que vol tenir només una sola parella. L’altra dona amb qui fa contrast la Rut és la Sra Cubelles, que no és jove ni atractiva, és gran, menopàusica, vídua, però interessantíssima.

La galeria d’amants, amb encerts i febleses, ens explica l’educació sentimental d’una dona única i diferent: El Ramon, indecís, que ajuda a madurar la Rut; En Miquel i el Peter, pare i avi de la Rutona, propers a l’esperit hippy, i personatges amb regust decadentista com la Júlia, la dona amb barba, en Gunther, un gegant…d’aquells lletjos tan i tan guapos, junt amb d’altres amants molt ben perfilats.

Viatgem per tot  Catalunya, passant per la  Barcelona grisa del franquisme, i escoltem la música de l’època molt ben escollida. Tot plegat fa dels Camins de la Rut, un viatge iniciàtic, que va construint la vida d’ella, i va omplint el relat de feminisme, política, història, il·lusió per la llibertat, per la droga, pel fes l’amor i no la guerra, etc. i que us obrirà una finestra que tancarà un temps, el dels joves dels anys setanta. Llegiu-la, gaudiu-la, us encantarà.

Anna Ruiz Mestres

LA PELL SOBRE EL SETÍ de Miquel Cartró

Títol: La pell sobre el setí                   
Autor: Miquel Cartró
Editorial: Neopàtria.
Lloc i any d’edició: (Alzira) València 2019.
Nombre de pàgines: 72

 

El setí que oculta mostrant.

 

La pell sobre el setí, és el llibre que tanca la trilogia eròtica de M. Cartró, centrada en l’orgia, tema imaginat i fantasiat manta vegades, i també tema ancestral de les relacions sexuals des dels orígens de la humanitat.

El llibre consta d’un pròleg, de qui signa aquesta ressenya, i un interessant epíleg del Dani Borrell, sexòleg de professió, que d’una banda entra en un seguit de suggerents preguntes retòriques que es pot fer el lector davant d’aquesta experiència desitjada, i també perseguida per la moral de tots els temps, i de l’altra reflexiona sobre la llibertat sexual i el poder de la ment en el sexe, que ens acompanya des de l’inici fins al final de la vida.

Parlem però del poemari: En M.Cartró ens endinsa vers un itinerari eròtic nou, on a diferència dels anteriors el nosaltres de la parella s’obre vers als altres i condueix al lector vers un passeig fotogràfic o si voleu pictòric, com una mena d’exposició, on través dels seus versos s’escenifica la dissolució de la parella en el grup. Aquesta vinculació amb l’art, en majúscules, també es troba quan descriu, a la manera d’un bodegó de Chardin, els objectes fetitxe que decoren aquesta experiència i que estimulen la libido dels que hi participen o bé la dels qui el llegeixen. Una altra novetat respecte d’obres anteriors és el serpentejar de la música en tots els versos. La força de diferents cançons i estils, des del chill-out, passant per Queen, Ramazzoti, Paolo Conte, George Michael, etc. fan del poemari una sensual partitura.

També voldria remarcar la força del títol en aquest poemari. Partint d’elements que contenen una alta sensibilitat eròtica. M’agradaria destacar la força del setí, que imposa, per la seva antiguitat –a qui no li ve al cap la ruta de la seda?-, i pel caient de la roba sobre el cos, que oculta mostrant, com deia Heràclit, junt amb la força i la bellesa de la pell nua, que ens separa del món que ens envolta i ens reserva i protegeix el més íntim de nosaltres mateixos.

L’estructura del llibre en cinc parts és un itinerari on el lector pot veure i gaudir dels plaers i de les incerteses de la parella inexperta en aquesta aventura del sexe grupal. Tot, acompanyat de metàfores que llisquen pel vers lliure curt i intens al costat del llarg més narratiu. La figura retòrica més potent serà però l’onomatopeia, que omple de so les sensacions dels amants i del lector, que de ben segur ja no seran el mateixos després d’aquesta apassionant lectura.

Anna Ruiz Mestres