COMPTE AMB EL BUIT de Marta Pérez Sierra.

Títol: COMPTE AMB EL BUITcab_WEB

Autora: Marta Pérez Sierra.

Editorial: Editorial Tèmenos

Lloc i any d’edició: Barcelona 2018

Nombre de pàgines: 155

 

MIND THE GAP

Tendresa, enginy, ironia i tècnica.

El nou llibre de MPS, ens porta vers un viatge interior- exterior, on el fil conductor no serà el viatge estrictament, sinó el ferrocarril, i el món que l’envolta (vies, agulles, contracarril, vagó llit,consigna…) i d’aquí el títol:“cal vigilar de no posar el peu en el forat, en el buit, entre la plataforma i el tren”.

Som dins un llibre de microrelats, estructurat en set parts i un epíleg del poeta J.R.BACH, junt amb evocadores il·lustracions del potencial de les dones, de M. Sánchez, però sobretot som dins d’un llibre on la realitat social i el compromís colpeixen el lector, i la tendresa dels relats fa que anem destrenant sentiments dolços i amargs junt amb espurnes de realitat.

En l’obra hi respiren els recursos literaris de MPS, perquè, no oblidem, que per sobre de tot és una gran poetessa. En aquí per la prosa es passegen:(els colors blaus, les engrunes de pa, les butxaques, el bes, el vermell de la sang,…) en fi, el seu imaginari poètic.

Però en els microrelats hi ha molt més que tot això. Sorprèn la dolça cruesa amb què denuncia el món que l’envolta quan parla de l’amor i el desamor, la sexualitat, amb una mirada àmplia, -lesbianisme, cos atrapat en un altre sexe, minyones sotmeses als capricis sexuals dels amos-, la duresa i l’estimació en l’opressió amorosa al servei de descriure l’horror, la malaltia, la mort, l’empatia amb els qui pateixen maltractaments i amb aquells qui la vida maltracta, … tots formen el gresol d’una temàtica àmplia i sòlida.

La implicació va més enllà quan descriu la maternitat adolescent en un relat d’una bellesa, cruesa, dolor, versemblança extraordinàries i això junt amb els records de la dictadura, la FAI, la guerra civil, passant per la humiliació dels migrants.

I al costat el paisatge urbà, amb el backgraound de l’especulació descarnada, reflectida en edificis enderrocats. Cada pedra una família sense casa. Les botigues de tota la vida formen el quadre de la seva ciutat i mai oblida el fil ferroviari, ara és el metro, el tramvia blau, el cremallera…

La seva manera de construir el text quan diu: el gest delicat i displicent capta l’essència de March quan parlava del gest de la dama. O bé es val de Saint Exupéry per introduir les servituds socials al voltant de tenir un cos prim, i ho fa a través de l’enginy, el riure i la ironia, omnipresents en els relats i on s’hi veu latent però clar el realisme màgic de Pere Calders i en d’altres més agosarats l’escriptura automàtica de Dalí.

Intel·ligència, imaginació, domini de la tècnica són constants del llibre, integrant-se en la frase final, com ho demana el gènere. Un nou llibre que el lector sensible i compromès no pot deixar de descobrir.

 

Anna Ruiz Mestres

Anuncis