Nati Soler Alcaide

Penedès en Xarxa és un magazín matinal de ràdio impulsat conjuntament per Domenys Ràdio, Canal 20 Olèrdola, Ràdio Sant Sadurní i Ràdio Vilafranca, amb el suport de La Xarxa.

Avui l’Anna Ruiz ens ha recomentat el llibre “Cadells de gat” de la Nati Soler a l’espai “Espurnes literàries” dins el programa “Penedès en xarxa” de rtvvilafranca presentat per Sílvia Delgado. Abans, però, ens ha parlat de Josep Carner, ara que fa 50 anys de la seva mort.

“Dir molt en un mig dir seria mon afany” Josep Carner

Minut 29:35

“Claus a la llimona”, espectacle poètic a Ona llibres

Claus a la llimona

Bon vespre a tothom,

Gràcies a la llibreria Ona per acollir-nos en aquest entorn entranyable i gràcies estimat públic per acompanyar-nos amb aquests temps de COVID.

L’espectacle que aneu a veure i a gaudir:

És un projecte multidisciplinari que agermana literatura, música i dansa. Comptem amb la ballarina Aida González, i les poetes  Marta Pérez i Sierra i Esperança Castell

L’espectacle es basa en poemes dels llibres Dones d’heura, M’he empassat la lluna i Escorcoll, de Marta Pérez i Sierra. I en microrelats del llibre Compte amb el buit d’ ella mateixa.

En l’obra de la MPS s’hi veu una marcada simbologia del femení́ de l’existència, escolteu-ho: Indefensió: Plovia./ Elles em van cridar, les meves germanes, / les que transiten/ amb l’aigua fins a la cintura,/ amb una paraigua/ desballestat./ Quan hi vaig arribar/  ja eren riu.

També la poeta Esperança Castell dialoga amb la Marta : Suite d’estiu: Rituals a l’alta montanya: A la tarda les fades/ duen roses vermelles. /Bruixes i fades bescanvien/ escombres i flors… Cada dia les bruixes tornen/ cada nit les fades se’n van./ Breguen dones i flors/ cremen les veus i els segles.

L’espectacle que anem a veure es titula: Claus a la llimona, que és un passeig poètic on la dona és la protagonista.

Es vol  parlar de la simbologia del femení en l’existència de la dona empresonada. No limitar-nos a la presó de la justícia, sinó a la presó d’una malaltia, del cos, de la cultura, de la religió…

L’espectacle està dividit en tres parts.

La primera: El diàleg,

és un breu recorregut que presenta la dona implicada amb el seu entorn, solidaria i enamorada de la vida.

El resumeix l’Aida González Olvera interpretant “loca”.

La segona part: De fèrtil a fecunda

És dedicada al cicle femení, a l’esforç i patiment que suposa ser mare, tenir una feina, ser creativa i conviure amb els diferents estats hormonals.

La tercera part: La culpa, la soledat i la por

És introduïda per un poema de l’Aida, que també el balla, “Infecta”.

Com veureu ens insereix de nou en el diàleg i en aquest sentiment d’unitat. Som totes una, el que li passa a una ens passa a totes, però això s’explica des d’un patiment específic, el de les dones a la presó. És un diàleg fratern. Una lluita contra la soledat. 

Escoltareu doncs poemes de la Marta PS i però també de l’Esperança Castell, que avui es suma a aquest espectacle amb poemes del seu últim llibre “mig pa i una flor” i tot això compartint amb  aquestes 3 dones tant potents, i jo mateixa Anna Ruiz Mestres, professora de literatura i crítica literària per als que no em conegueu. I per descomptat  juntament  amb tots  vosaltres estimat públic, que sense vosaltres no hi ha espectacle. 

Un record solidari per als presos polítics i en especial per a la Carme, que en una piulada deia:  Avui fa 900 dies que em van prendre la llibertat. Hem passat aniversaris, malalties i molta solitud a la presó. Mai no recuperarem aquests dies, el temps lluny dels que estimes mai no es compensa, la llibertat perduda no es torna. i la Dolors Bassa en una entrevista recent afirmava: “Sempre he reivindicat el diàleg, i des que sóc a la presó el continuo reivindicant malgrat la repressió que estic patint“. No ens podem imaginar, des de fora,  el valor que té mantenir les ganes de viure, de lluitar i estimar de dins la presó.

COMENCEM

                                                   

Per visualitzar el vídeo fer clik a l’enllaç del canal d’Ona llibres: https://youtu.be/dnd3vmEs1BU

TANCAMENT DE L’ACTE.

Som totes una, el que li passa a una ens passa a totes.

En cada gest del peu, de les mans, i del cos de l’Aida, l’espectacle ha esdevingut dansa d’amor, de dolor, de goig i de protesta. En cada vers, en cada mot, el poema ens ha omplert d’art i reivindicació. Hem anat cosint i tancant ferides, perquè la força i l’empenta de cadascuna de nosaltres és la força i l’empenta de totes,  per fer la realitat més amable, més propera, i per descomptat més nostra.

Gràcies estimat públic per ser-hi, fins aquí  Claus a la llimona.

Un aplaudiment per aquestes 3 grans artistes!!!

Prestació i tancament de l’acte: Anna Ruiz Mestres

Presentació “Cadells de gat” de Nati Soler Alcaide a la llibreria Alibri de Barcelona

PRESENTACIÓ DE LA NATI

Pels que no la conegueu la Nati Soler Alcaide és una escriptora consolidada i de pedra picada.

Ha obtingut diversos premis literaris que li han permès publicar: Apunts de Praga, ed. Ajuntament de Sallent, 2001. Onze d’agost, ed. Cossetània 2003. Les dents del gat, ed. Viena, 2004. Quan la figuera és assotada pel vent ed. Aguaclara 2005. Poemes de pedra seca, ed. Cossetània 2006. Furgar el rusc, ed. Emboscall 2008. La pedra d’aquesta casa, ed. La Comarcal 2009.  La casa amb  set butxaques. ed. Pagès 2009.  Les dents de la pluja, ed Bromera 2011. La lentitud del ramat, editorial Pagès, 2015. Diuen… Escrits propers, editorial Cossetània Edicions, 2016. Paraula, premi i edició de La Casa de Andalusia de Dènia, 2018. I ARA, malgrat la COVID, el 2020, CADELLS DE GAT, d‘Onix editors.

PRESENTACIÓ DE CADELLS DE GAT.

Avui us parlaré d’una joia poètica que brolla dels versos de NSA. El seu darrer llibre supera, al meu entendre, amb escreix els anteriors, mai però, sense deixar de beure en les arrels de la seva lírica.

Com diu el seu prologuista, Àlex Susanna, arrapada a les coses, i és ben cert. Us en parlaré de tot això i us ho demostraré. Només un incís, respecte de la fotografia de l’Olga, crec que arrenca el vers de l’autora, com si fos un tija subtil, i llavors els mots esdevenen precioses imatges sota la força del seu objectiu i es transformen en una bellíssima obra d’art als ulls  del lector. – Esment a la projecció-

Com us deia fa un moment mentre llegim caminarem dins d’una cartografia d’imatges fotogràfiques i poètiques, amarades d’un espai proper, el Penedès si voleu,  però jo penso que per extensió el Mediterrani. El seu paisatge poètic engloba aquest MARE NOSTRUM, que ens agermana.

Veiem-ho:

QUÈ TÉ CADELLS DE GAT I QUÈ TÉ LA POESIA DE LA NATI?

LA PROXIMITAT

La proximitat de la poesia de la Nati és plena d’objectes que configuren el nostre entorn: la casa,- la de pagès eh!, la casa pairal, la de poble amb solera, però també cases buides o plenes, sense ànima, fredes, totes iguals,) …ella es mou millor amb les cases que tenen pedrís per seure, o la finestra, que personifica més d’una vegada, i els llençols voleiant al vent ( Salvat: Estenies la roba al terrat/ i el teu braç tan rodó regalava; dins La gesta dels estels),

el d’ella:

 … mullats i nets, es desfan/ de la mort i de la vida,…

més profunds que en Salvat malgrat que tots dos poetes es retroben en els llençols,)  però també hi trobem els animals, els ocells, i de manera especial els gats, animal mític  i controvertit alhora.

El gat estimat i perseguit en diferents moments de la història- Maleït al Japó, venerat a la Xina i a l’antic Egipte, que se l’identificava amb la deessa Isis, (anècdota de les guerres perses i egípcies, / Batalla de Pelurium / Deessa Bastet, amb cap de gat./ El gat als escuts dels perses/) o bé a l’Edat Mitjana lligat a les bruixes i a la mort, es creia que protegia a les bruixes de la negativitat, cosa que també es creu avui en dia, ( els sanadors encara ho fan),  lligat també a la feminitat a l’espiritualitat, a la puresa, al carisma, a la llibertat. Ara, forma part de la tendresa de les nostres vides:

…les mans amanyaguen / el caparró daurat/ de la gata tendra…/   

i en aquí, vull dir en el llibre, el gat esdevé un fil més que condueix, acompanya  i dóna títol a l’obra.

LA NATI, JA ENS EXPLICARÀ EL PERQUÈ D’AQUEST TÍTOL I D’ON ARRENCA L’OBRA.

Cal fer esment però a la força d’aquets animals en l’imaginari de l’autora ja que apareixen sovint en la seva poètica.

LA QUOTIDIANITAT:

La quotidianitat ajuda a crear aquesta proximitat de què us parlava:

La trobem en les coses que ens envolten, coma ara les flors properes, que t’enamoren quan vas trescant pels camins, i els seus colors i olors ens encisen mentre passem pel costat mirant els marges, com per exemple el carbassa dels humils però molt bells bojacs, ( tanqueu els ulls i imagineu amb mi aquesta imatge)

bojacs sota la neu…

o bé

sota un fulla roja,

referint-se a l’heura, que tan bé ha captat l’Olga, o bé les flors properes, que  ens acompanyen silencioses:

un lila intens, sense aroma, igual/ que les violetes de l’hort.

Tot això  és dins dels poemes i tot això els transforma en una bellesa plàstica aclaparadora.

Però també vull parlar de  la presència dels clàssics en l’obra de la Nati, ella ens els fa sentir quotidians, propers, seguint l’eix i les intencions del llibre, crec…: Deia Virgili, encapçalant un dels seus poemes:

“Sóc viu, si, i arrossego la vida enmig dels perills extrems, no ho dubtis.”

Virgili li val a la Nati per donar protagonisme a la vida, però també a la mort, que és present en d’altres poemes.

Hi ha un bon joc antitètic en les reflexions sobre vida-mort que recorre els fulls del llibre. I tan quotidianes són l’una com l’altre, així com ho són en el nostre entorn. La Nati en parla ja sigui de manera dolça, o de vegades agre i dolorosa, com la vida mateixa.

I seguint amb les imatges del dia a dia, de la quotidianitat  també hi trobareu una reflexió  sobre la  indiferència de com fem les coses, a vegades.

M’ha cridat l’atenció com de bellament ens explica, o més aviat ens parla o potser ens retreu, de com apilem viatges i records – tot i que hi ha records que la burxen i que se’n vol oblidar, però  fixeu-vos com troba l’harmonia i la bellesa de la quotidianitat i del viure diari, i ens ofereix una intel·ligent  mirada a l’obsessió que tenim pels viatges. Que no vol dir amb això, que no s’ha de viatjar, alerta eh!

Diu que més que viatjar el que necessitem quan viatgem és: el descans en una bella i senzilla cambra, escolteu:

...trobar una cambra a poc preu, neta i segura.

I després diu, de tot això, de tant de viatjar, hem après:

/ que el millor viatge és al forn de la cantonada/

i més endavant:

…..i el més extrem dels perills/ és ser vius dins un cos/ que funciona, discretament bé.

Voldria que us fixéssiu en com juga amb el que és proper per parlar del transcendent, del profund. És aquesta una altra de les destreses de l’autora, que veureu clarament en l’obra.

LA FILOSOFIA:

ELS 4 ELEMENTS DE LA NATURA:

La presència de la filosofia d’Empèdocles de Siracusa, amb  els 4 elements de la natura hi senyoreja : L’aigua sovint en forma de pluja, que cau fins

 …a fer madurar la claror de les finestres…  

el foc que destrueix i acompanya,

crepitava un tros de cep/ eixarrancat com una sargantana

o bé

El foc, impassible, s’ho menja tot, tot, menys temps i records”

i  l’aire amb la força del “ vent” que recorre molts versos,

i la terra

“… xopa de records.

són elements claus de l’obra.

L’EXISTENCIALISME:

Seguint el fil filosòfic, crec que el joc entre el quotidià i la profunditat existencialista dels seus versos estableixen una dialèctica constant, de  vegades  entre la  vida i la  mort, com he dit abans, però també entre els records “que burxen”, que també he citat abans, i el pas del temps, o bé entre la petitesa de la humanitat i la constant recerca de la felicitat, que sovint els versos ens la mostren en les coses gentils de cada dia, com ja hem vist :

la felicitat  és ensumar flors miserables,/ però nosaltres/ no ho hem sospitat mai.

O bé quan descriu la petitesa humana:

Som tan petits/ que ens fa por descobrir/ la necessitat de resar,/ no fos cas que el germà/ se n’adonés,/ del petits que som.

En fi un poemari que es fa  pròxim i accessible però no per això menys colpidor, ans el contrari.

I…COM HO ESCRIU TOT AIXÒ?

Doncs ho escriu amb ofici, amb saviesa, amb el seny que dóna l’experiència, amb la força de la bellesa de les coses senzilles i amb l’alta veu de la llengua.

(…ella fa servir mots com:  arrastellar-se, eixugar, míldiu, el jull, corriol, quarterejar, arremolinar,) Seguint el mestratge del savi poeta del poema Inici de Càntic el temple, i dels 2 famosos versos:

hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa…  

La Nati se’ls fa seu aquest missatge, i ens serva els mots, en els versos, perquè no es perdin, ni ho faci la nostra llengua, que si escoltem la Carme Junyent Figueres, hauríem d’estar preocupats per això. ( Anècdota DEL CATALÀ a TV3 de la consellera sortint, Maria Àngela Villalonga)

Retorno al fil:

I tot el poemari és una mostra de l’habilitat que té de jugar amb els mots que configuren el nostre dia a dia, o amb d’altres menys coneguts, i els trobareu  bellament enllaçats i lligats amb la força de la realitat quotidiana, que ho amara tot, fent del llibre una petita joia d’artesania poètica.

També la presència constant de l’adjectiu, vesteix els noms amb precisió i encant, i així va cosint de mica en mica el llibre i es val també per aconseguir-ho de la força contundent de les personificacions,

…acceptar que el temps camina sol marcant-se el ritme,…  

i de les colpidores metàfores                   

la nit es clava en el cor dels camins…

…el sol fet davantal de llum/ amanseix la tarda…

juntament amb atrevides  paradoxes:

un galop de núvols/ ho nega tot i cauen volves de foc/ fetes gotes d’aigua...

totes elles al servei de trobar l’encís i la gràcia en cada vers.

I ja acabo…

Hi veureu un vers ple de musicalitat, on la combinació de les síl·labes àtones i tòniques guarneixen d’harmonia l’obra.

Un llibre doncs:  Intel·ligent, bell, i profund.

Cadells de gat s’embolcalla de la petitesa, però també de la bellesa del que som i del que ens envolta, i això, justament això, esdevé la grandesa de la literatura de la Nati.

Molts èxits a CADELLS DE GAT!!

Gràcies.

Anna Ruiz Mestres

17 de setembre, 2020, a la llibreria Alibri