LLIBRE OBERT AL VENT de Tònia Torrelles

PortadaTonia

 

Títol: LLIBRE OBERT AL VENT

Autor: Tònia Torrelles

Editorial: Compte d’Aure

Lloc i any d’edició: Barcelona, 2014

Nombre de pàgines: 98

 

Quan junts, al sol, llegíem el diari!

L’atractiu poemari de Tònia Torrelles està estructurat en dues parts, la primera també dóna títol al llibre i és el primer vers que es proposa al lector i la segona s’anomena Rescat d’absències. El llibre sedueix més encara amb un recull de dibuixos de l’artista Antoni Picas, que si ja són bons per si mateixos, guien al lector a fer-se encara més seus els poemes que acompanyen.

En l’obra de T.Torrelles viureu un món proper, arrelat a la terra, a la vida i als sentiments de tots els éssers humans. Des de la quotidianitat, com un llibre obert al vent, us retrobareu amb les pròpies emocions.

Són diversos els temes que van serpentejant en els versos: la infantesa record d’un paradís perdut, sovint com Carner en els Fruits saborosos, aquesta etapa es fa acompanyar de fruites dolces i juganeres com les cireres, les magranes, les pomes verdes juntament amb espais que han marcat l’autora com els balcons… El temps restava de gust estès al meu balcó! Plens de cromatismes aquests poemes també parlen de geranis que curullen els balcons i omplen els records de la poetessa.

La natura es passeja ja sigui en les imatges dels arbres que van trenant els versos plens de simbologia com un enllaç entre el món terrenal i l’espiritual, ja sigui en l’aire, en el vent que alena en cada mot.

El món grec hi és present en llocs com Ítaca, o en personatges com Isis, Èol, Orfeu i Eurídice, donant un toc de classicisme a l’obra.

La sensualitat – …Perfum, a l’arracada dels seus cabells…- i l’erotisme solquen a poc a poc moments tendríssims dels poemes i de tant en tant l’autora s’atura en el bes, en la possessió de l’altre -…A les vuit de la tarda/ ja eres meu!- , en la pell encesa, en la glamour d’arreglar-se obrint pas a la coqueteria femenina i especialment en l’amor en majúscules, però també en coneix l’engany i si cal ens parla del desamor, tot plegat al servei de teixir la complexitat dels sentiments humans en cada vers.

Propera a la terra que l’envolta, el paisatge és un reflex dels sentiments. Des de la mar que gronxa la relació amorosa fins als ametllers –D’enllà se sent la flaire d’ametllers- passant per la vinya i el vi,-…Al teu celler floreix el nèctar de vida.- amaren el poemari d’una quotidianitat subtil que té tocs de costumisme amb hàbits de diumenge- asseguda al sofà somiejava…- compartits: Quan junts al sol llegíem el diari!. Ressons, doncs, de fresca poesia que cal llegir i tastar a petits glops en una tarda càlida d’estiu.

Anna Ruiz Mestres

Anuncis

MARIA ANTONIETA de Stefan Zweig

MariaAntonieta

 

Títol: MARIA ANTONIETA

Autor: Stefan Zweig

Editorial: Acantilado

Lloc i any d’edició: Barcelona, 2012

Nombre de pàgines: 539

 

 

La louve autrichienne! La lloba austríaca!

Encara lluny de la normalitat literària, no podem llegir en català, que jo sàpiga, la meravellosa biografia d’Stefan Zweig sobre M. Antonieta, arxiduquessa d’Àustria i Reina de França.

Aquesta biografia, més humana i més fidel que les que apareixen per Europa en determinats moments en contra de l’anomenada l’autrechienne –l’altre-gossa, fa temps que es pot llegir en castellà.

Gràcies al desaparegut Vallcorba gaudim en català de les obres més emblemàtiques de Zweig, però ens queda un llarg camí per tenir l’obra completa en català.

Així les coses, us suggereixo de fer la lectura en castellà, si encara no ho heu fet, de la biografia d’aquesta dona odiada i admirada però sempiterna. De ben segur que l’autor us és conegut. Austríac, ric, jueu, intel·lectual, biògraf i novel·lista de referència, marxà d’Àustria fugint del Nazisme. A ell li devem una de les anàlisis més lúcides de l’Europa del sanguinolent s. XX.

L’autor fuig de determinades biografies de l’època de M. Antonieta perquè es van falsificar sense escrúpols molts documents.

Us impressionarà la vida d’una noia que amb 15 anys es casa amb el delfí de França i es veu abocada a una intrigant i hostil cort versallesca. Estimada primer i odiada després pel poble francès és criticada pels dispendis i per la vida dissipada que duia, on tot no era sempre cert. El problemes sexuals del marit, silenciats en d’altres biografies, li van suposar no tenir fills fins després de 7 anys de matrimoni.

Zweig capta com ningú l’ànima d’aquesta dona que si no hagués passat per la guillotina no seria gairebé coneguda. El lector es sorprendrà de veure com passa de la frivolitat a la lucidesa en les terribles circumstàncies del seu final. Potser un dels moments corprenedors és el judici, on les hàbils respostes que dóna al jurat, que ja l’havia condemnada molt abans, impacten i ens enfronten a una dona intel·ligent lluny del mite que ha passat a la història. L’autor habilíssim va destrenant una vida de tòpics que desmitifica quan és necessari. Beu de fonts històriques de l’Arxiu Estatal de Viena que per pudor havien estat silenciades i també de la investigadora Söderhjelm que va treballar en els arxius dels descendents del comte Fersen, l’amant més fidel.

Som doncs davant d’un autor que intenta explicar la història d’una dona, que des del s.XX va ser estudiada des de l’objectivitat, lluny de prejudicis anteriors. Cal redescobrir-la doncs sota la mirada de Sweig.

Anna Ruiz Mestres

NAU DE L’ESPERANÇA de Josep M. Murià

Nau

 

Títol: NAU DE L’ESPERANÇA

Autor: Josep M. Murià

Editorial: Pagès Editors

Lloc i any d’edició: Lleida, 2015

Nombre de pàgines: 194

 

 

….viure el futur donant-li presència.

Recuperar els escriptors que van marxar a l’exili és una necessitat i un deure per una cultura que aspira a la normalitat.

Poca cosa en sabem de l’autor que us proposo, potser en sabem més de la seva germana gran, l’Anna Murià, escriptora també i vinculada a M. Rodoreda per amistat, literatura, exili, etc.

La nau de l’esperança conté un pròleg de Carod-Rovira on exposa la biografia de l’escriptor i la seva trajectòria intel·lectual i política. Hi descobrim un home compromès amb el país i que com tants, la guerra civil el va apartar de la pàtria i que com tants, va tirar endavant. El mateix Murià diu que té dues vides i que una part d’ell és de Catalunya i l’altre mexicana.

Després us endinsareu en els trets literaris d’aquesta antologia a través del mestratge de Costa-Gramunt, que ha tingut cura de fer la selecció de contes i de poemes del recull. Serà sota el seu guiatge que descobrireu un mestre més de la diàspora catalana. Costa ha dissenyat un bell i agut panorama de l’obra de Murià, on hi ha un tast de la ideologia i de les vivències personals fetes literatura, ja sigui des dels contes o des dels poemes.

Un dels eixos centrals de l’obra de Murià és Catalunya, la catalanitat i la llengua. Aquests 3 temes són claus en l’obra però també ho són en la vida de l’escriptor, com no podia ser d’altra manera en un home que ho va donar tot pel seu país. El fons ideològic també és acompanyat pel dolor i la solitud que li va tocar viure, però en el món de l’escriptura l’autor se’n sap separar i ens presenta la seva obra coberta d’un to irònic que acabarà esdevenint també una altre punt clau de la seva narrativa i que li permetrà allunyar-se de la duresa dels fets que el van envoltar.

No podem oblidar que després de la guerra civil, va passar la resta de la seva vida a Mèxic i el país i la seva realitat també hi és en l’antologia. En els seus relats hi ha un toc de realisme màgic que el pot acostar a Calders o als grans escriptors sud-americans d’aquest corrent, però ell és europeu i els referents literaris d’Europa i de Catalunya, així com la mitologia clàssica, hi són ben presents.

La força de la seva literatura és vigent i actual des del pensament que transmet però també perquè té l’essència dels clàssics.

Del present en va saber treure la força per fer una obra que no podem ignorar: Viu l’hora del present,puntal del què vindrà/ La llum, la plena llum, però no la perpètua mitja claror.

Anna Ruiz Mestres