NEU, FANG, ROSADA, CONSTEL·LACIÓ de Jordi Llavina

Títol: Neu, fang, rosada, constel·lació  PORTADA DE NEU, FANG,... de Jordi Llavina 13 d'octubre  del 201

Autor: Jordi Llavina

Editorial: El cep i la Nansa

Lloc i any d’edició: Barcelona, 2014

Nombre de pàgines: 161

 

El que perdura ho funden els poetes

L’amor que l’autor professa a Vinyoli es fa palès en aquest recull d’articles publicats pel propi Llavina en els diaris més emblemàtics del país.

El llibre que és una mena de punch amistós entre dos grans poetes, té per mi dos pilar fonamentals: d’una banda el respecte del poeta jove vers la saviesa del poeta clàssic, i de l’altra l’aprenentatge que en traurà el lector i que li permetrà llegir “amb consciència “ Vinyoli.

Llegint aprendrem els grans trets que marquen l’obra de Vinyoli:“tot viu i mor en el poema”. Sabrem de la força existencialista dels seus versos – què soc?, on vaig?, per què? – que passa dels instants breus de felicitat fins els detalls sòrdids del final de l’existència humana:“Envellir, morir: una gresca que té final” Com si el lector fos el Tirèsies cec de la Mitologia grega i Llavina el pigall que ens guia cap a la llum, anirem endevinant i entenent les subtileses de la poètica de Vinyoli, que troba en la poesia:“el grau més elevat de realitat que ens és possible abastar”.

Passejarem i analitzarem la temàtica dels poemes: l’amor, la sexualitat, la solitud, la vellesa, la poesia, la mort… Valorarem la descoberta i la riquesa del lèxic de Vinyoli que el jove poeta es fa seu molt sovint: anostrar, arbrar-se, desullar… Sabrem del joc de les imatges i les metàfores amb ressons dels grans poetes romàntics com Byron, Novalis, Keats, Shelley… Coneixerem que en l’estil hi respiren poetes com Eliot, o narradors com Kafka, i molt especialment Rilke – a qui tan bé va traduir- i Llull.

L’estudi ens endinsarà també en els elements més reiteratius dels poemes com la set, el foc, la llar, el gall…en la simbologia dels colors tan present en els versos i en els títols del seus libres: Vent d’aram.

Deliciosa és la relació del poema de Baudelaire Correspondances amb la metafòrica de Vinyoli .I no voldria oblidar l’anàlisi sensual i profund que l’autor fa del poema El Bany, un dels articles més bells del recull.

L’encontre dels dos poetes sembla la primera part de la Divina Comèdia, l’Inferno, on Dante és guiat per Virgili per aquella selva obscura, però on tots dos són conscients de la vàlua mútua.

Llavina assoleix la fita de convèncer-nos d’estimar Vinyoli en els seus versos perquè és un clàssic i com a tal perdura. Llegiu-lo. Gaudiu-lo. Redescobriu-lo! No se’ns demana res més.

Anna Ruiz Mestres

Anuncis

CONTRADA de Jordi Llavina

PORTADA DE CONTRADA de Jordi Llavina 13 octubre de 2014

Títol: Contrada

Autor: Jordi Llavina

Editorial: Tres i Quatre

Lloc i any d’edició: València, 2013

Nombre de pàgines: 70

 

 

D’Arezzo al Penedès

Petrarca, que als 8 anys es va exiliar a Arezzo, la capital de la Toscana, ran de les lluites entre Güelfs i Gibelins, és el pare de la combinació estròfica més emblemàtica de la cultura occidental, el sonet.

A l’exili d’Avinyó coneixerà l’amor de la seva vida, Laura, que se l’emportà la pesta i esdevé llavors per al poeta un camí cap a Déu, convertint-la en la dama angelicata dels stilnovisti.

Llavina, que viu a la capital del Penedès, la nostra particular Toscana, com a brau poeta s’enfronta amb l’estrofa mítica de la nostra cultura. I com el picapedrer treballa la pedra, ell, treballa els mots, els versos i la rima per oferir-nos un llibre d’una bellesa extraordinària, ja sigui des del punt de vista formal o del contingut.

La seva Contrada, el Penedès, és el pretext per parlar d’un microcosmos que esdevé universal. Les petiteses d’aquest estimat espai són extrapolables a qualsevol vida plena de senzillesa i d’humilitat.

En els sonets hi ha espai per parlar dels ocells, els caragols, les mosques, el pregadéu, …alguns evoquen ressons del Bestiari de Pere IV.

Aquest mapa íntim es mou també enmig d’una natura ordenada, com els agradava als noucentistes. L’oli, les oliveres, el ginebró, la flor malva, la móra i l’esbarzer, configuren aquest terreny tan nostrat. Alguns sonets fan sentir el lector en mig d’un locus amoenus, que de tan quotidià no ens ho sembla: “ el blat segat, la resina de l’escorça/veus de cigales, hores de cantúria/ del temps d’estiu…”

Sap també dels temes humans com: el pas del temps, tan ben tractat en Fer anys; o l’amor, que té la força i la passió de l’adolescència; o la mort, ja sigui la de l’amic, ja sigui la seva presència sotjadora i eterna. La malaltia i la fragilitat de la vida són, en poemes que s’entrellacen al llarg del llibre, tractades amb una delicadesa emocionant.

Admirable el llenguatge senzill i alhora exquisit. El lèxic ben depurat ens porta cap al refinament i l’elegància. Recursos estilístics com la pregunta retòrica, esdevenen una resposta contundent que impressionen al lector. La força del darrer vers a tall de conclusió del sonet, és la prova del treball constant, de l’ambició d’assolir la perfecció en la resolució formal del sonet.

Sens dubte estem davant una mostra de la millor poesia de Llavina que cal assaborir goludament i llegir-la.

Anna Ruiz Mestres