AMORS DE CASANDRA de Pierre de Ronsard

Ronsard

Títol: AMORS DE CASANDRA

Autor: Pierre de Ronsard

Editorial: Adesiara

Lloc i any d’edició: Barcelona, 2013

Nombre de pàgines: 164

 

 

 

 

Rellegint Ronsard el príncep dels poetes!

 

Rellegir els clàssics és una tasca necessària, en cada lectura hi ha un nou aprenentatge i llegir una tria de sonets del gran poeta francès en català és una oportunitat de valorar més i millor aquest geni de la literatura universal.

Per fer una bona lectura cal deixar-se guiar per la introducció que en fa la Caridad Martínez, especialista en la literatura del s.XVI francès de la UB. Us conduirà amb una mirada lúcida a la vida de l’autor, sabreu de com el va marcar l’hel·lenista llemosí Dorat, de com valorava l’estudi i el treball i de com menyspreava la ignorància i la vulgaritat i us prepararà per entendre i valorar cada vers.

Ronsard era anomenat pels seus companys poetes el príncep dels poetes. Sempre va estar proper a la monarquia com podem veure amb el seu poema nacional: La franciade. Però aquest poeta que canta tan bé l’amor, la bellesa fugissera, la preocupació pel pas del temps, l’angoixa per la vellesa i la mort i la tomba com a receptacle de l’amor…és conscient que ell serà immortal a través dels seus versos.

L’Antologia de sonets a Cassandra partiran d’una banda del mite de la filla de Príam, rei de Troia, però de l’altra se l’ha relacionada amb una Cassandra que coneix Ronsard a Blois, mig florentina mig francesa. Sigui com sigui aquest nom esdevindrà mític i serà el destinatari d’una poesia amorosa amb un regust de medievalisme i de renaixement.

Amarat del mestratge de Petrarca en l’estrofa i en alguns temes també hi trobareu l’amor explicat amb ressons trobadorescos. Sovint el lèxic és ben trobadoresc en paraules com “languir / llanguir”, i també els tòpics d’aquesta literatura hi són presents com: l’alba, que parla de la separació dels amants, o la mort per amor, la malaltia d’amor… i tot impregnat amb la presència de personatges mitològics, amb ressons de platonisme i amb la constant presència de l’Amor personificat. Ronsard, però, amb la seva lúcida ironia introdueix el desig de la relació sexual amb una gran força sensual.

No podem oblidar-nos de la tasca de la selecció i de la traducció de B. Capllonch, que ha fet amb rigor i lucidesa com ho feia el propi poeta que revisava de manera incansable els seus versos, la musicalitat, la métrica i la rima. Així Capllonch ens mostra una traducció acurada i ens acosta a una nova creació.

Retrobeu-vos aquests dies d’estiu amb una deliciosa selecció de la millor poesia francesa.

Anna Ruiz Mestres

Anuncis

ÀTIC ANTIC de Juli Micolau

atic antic

 

Títol: ÀTIC ANTIC

Autors: Juli Micolau Burgués

Editorial: El CEP I LA NANSA

Lloc i any d’edició: United, p.c. 2014

Nombre de pàgines: 62

 

 

HIC ET NUNC, Ara i aquí.

 

  1. Micolau, poeta de la Matarranya -aquesta franja estimada i discutida tantes vegades, amb una llengua tan dolça i arrelada a la terra i a la gent-, ens ofereix un poemari que ha guanyat la Gran Medalla de la Ginesta d’Or dels Jocs Florals del Rosselló.

Entre l’origen del poeta i el lloc del premi anem teixint fils que ens uneixen a aquest català tan ric en variants dialectals.

Àtic antic, consta de 4 parts: Inici del somni que ens porta a una antiga Arcàdia pastoral, on el temps s’atura i els protagonistes dels poemes semblen eternament joves: uns ramats passen/…lentament,…dels somnis al no res. En aquí com en Els fruits saborosos de J. Carner, els personatges tenen ressons de l’antiga Grècia:Selene, Endimió. A la segona part, Elogis de Capricorni, amb pensaments posats en el zodíac, els deus grecs i romans viuen en els versos: Urà, Gea, Neptú, Apol·lo…i avancen en direcció a la Imperial Tarraco i els vells mots arrelen en el cos de l’estimada i en el desig de la relació amorosa, en la consecució del plaer. La primera joventut i les primers passions ens arrosseguen vers una tercera part, Invocació d’amor, on els amants frueixen l’un de l’altre per compartir perfils/ i mirades suaus i no només això, en aquí la relació sexual i sensual es fa intensa i …s’esmuny el fred / entre els dos cossos suant./ per tanca amb poemes més serens, on els amants són feliços de compartir i meditar sobre el seu futur: I ara què?/ Senzillament,/anar fent/ que ja es prou/. Clou el recull, Límit concret. Aquesta part està marcada per circumstàncies properes al poeta, on reflexiona sobre el pas del temps:..i el que realment val la pena/ és deixar passar els dies i pujar…al llom dels anys, la incertesa del futur, el dol, la pèrdua, el que ens cal conservar o llençar…Més profunda i menys passional, humanitza els sentiments i les pors del poeta, per compartir-les amb els lectors.

Amb una poesia amena i profunda a la vegada, el lector es va filtrant dins dels versos en diferents llengües: Tots els poemes tenen un toc de francès, d’italià, de llatí, que es barregen i fan més suggeridora l’obra.

El poemari és ric en metàfores belles i ben treballades. On reïx més és en aquelles que fan referència al mar, als vaixells: …Tocant a mà/ velers a la pupil·la…En fi, un tast de poesia fresca, saborosa, que heu de paladejar ara i aquí com un fruit esclatant de primavera.

Anna Ruiz Mestres