Claus a la llimona
Bon vespre a tothom,
Gràcies a la llibreria Ona per acollir-nos en aquest entorn entranyable i gràcies estimat públic per acompanyar-nos amb aquests temps de COVID.
L’espectacle que aneu a veure i a gaudir:
És un projecte multidisciplinari que agermana literatura, música i dansa. Comptem amb la ballarina Aida González, i les poetes Marta Pérez i Sierra i Esperança Castell
L’espectacle es basa en poemes dels llibres Dones d’heura, M’he empassat la lluna i Escorcoll, de Marta Pérez i Sierra. I en microrelats del llibre Compte amb el buit d’ ella mateixa.
En l’obra de la MPS s’hi veu una marcada simbologia del femení́ de l’existència, escolteu-ho: Indefensió: Plovia./ Elles em van cridar, les meves germanes, / les que transiten/ amb l’aigua fins a la cintura,/ amb una paraigua/ desballestat./ Quan hi vaig arribar/ ja eren riu.
També la poeta Esperança Castell dialoga amb la Marta : Suite d’estiu: Rituals a l’alta montanya: A la tarda les fades/ duen roses vermelles. /Bruixes i fades bescanvien/ escombres i flors… Cada dia les bruixes tornen/ cada nit les fades se’n van./ Breguen dones i flors/ cremen les veus i els segles.
L’espectacle que anem a veure es titula: Claus a la llimona, que és un passeig poètic on la dona és la protagonista.
Es vol parlar de la simbologia del femení en l’existència de la dona empresonada. No limitar-nos a la presó de la justícia, sinó a la presó d’una malaltia, del cos, de la cultura, de la religió…
L’espectacle està dividit en tres parts.
La primera: El diàleg,
és un breu recorregut que presenta la dona implicada amb el seu entorn, solidaria i enamorada de la vida.
El resumeix l’Aida González Olvera interpretant “loca”.
La segona part: De fèrtil a fecunda
És dedicada al cicle femení, a l’esforç i patiment que suposa ser mare, tenir una feina, ser creativa i conviure amb els diferents estats hormonals.
La tercera part: La culpa, la soledat i la por
És introduïda per un poema de l’Aida, que també el balla, “Infecta”.
Com veureu ens insereix de nou en el diàleg i en aquest sentiment d’unitat. Som totes una, el que li passa a una ens passa a totes, però això s’explica des d’un patiment específic, el de les dones a la presó. És un diàleg fratern. Una lluita contra la soledat.
Escoltareu doncs poemes de la Marta PS i però també de l’Esperança Castell, que avui es suma a aquest espectacle amb poemes del seu últim llibre “mig pa i una flor” i tot això compartint amb aquestes 3 dones tant potents, i jo mateixa Anna Ruiz Mestres, professora de literatura i crítica literària per als que no em conegueu. I per descomptat juntament amb tots vosaltres estimat públic, que sense vosaltres no hi ha espectacle.
Un record solidari per als presos polítics i en especial per a la Carme, que en una piulada deia: Avui fa 900 dies que em van prendre la llibertat. Hem passat aniversaris, malalties i molta solitud a la presó. Mai no recuperarem aquests dies, el temps lluny dels que estimes mai no es compensa, la llibertat perduda no es torna. i la Dolors Bassa en una entrevista recent afirmava: “Sempre he reivindicat el diàleg, i des que sóc a la presó el continuo reivindicant malgrat la repressió que estic patint“. No ens podem imaginar, des de fora, el valor que té mantenir les ganes de viure, de lluitar i estimar de dins la presó.
COMENCEM
Per visualitzar el vídeo fer clik a l’enllaç del canal d’Ona llibres: https://youtu.be/dnd3vmEs1BU
TANCAMENT DE L’ACTE.
Som totes una, el que li passa a una ens passa a totes.
En cada gest del peu, de les mans, i del cos de l’Aida, l’espectacle ha esdevingut dansa d’amor, de dolor, de goig i de protesta. En cada vers, en cada mot, el poema ens ha omplert d’art i reivindicació. Hem anat cosint i tancant ferides, perquè la força i l’empenta de cadascuna de nosaltres és la força i l’empenta de totes, per fer la realitat més amable, més propera, i per descomptat més nostra.
Gràcies estimat públic per ser-hi, fins aquí Claus a la llimona.
Un aplaudiment per aquestes 3 grans artistes!!!
Prestació i tancament de l’acte: Anna Ruiz Mestres
Desig de llegir 