Títol: EL PODER TRANSFORMADOR DE LA LECTURA
Autors: Laura Borràs
Editorial: Ara llibres
Lloc i any d’edició: Barcelona 2020
Nombre de pàgines: 285
Arts Longa. Vita brevis.
Llegim doncs!
Llegir o rellegir els clàssics acompanyats de la Laura Borràs, i anar a les fonts rics de tot el que hem après de la seva anàlisi culta i il·luminadora és una experiència que ens metamorfoseja.
Analitza la situació paupèrrima en què es troba la literatura a l’escola, i com això és recolzat per una política que erradica la pràctica de formar lectors des de la literatura.
Ens introdueix a partir de la terminologia greco-llatina: Kánon (canon, model a seguir), krineín (jutjar), a la prima classis, als clàssics. Ho fa com una dona renaixentista que ho abasta tot.
Parteix del mite de Prometeu, i el de Faust de Goethe, que retrobem en Bearn, més dolç i suau. En aquí el dimoni és una dona bella, na Xima. A Don Toni, el protagonista, només li queda recordar el paradís perdut, i les seves Memòries esdevenen la millor de les amants. A la manera de Proust, voldrà persistir a través de la paraula.
En Le chef d’oeuvre inconnu (L’obra mestre inconeguda) de Balzac, observem el tema de la creació/destrucció de l’obra mestra i l’artista que es creu Déu. Som davant d’una de les reflexions del llibre i un dels eixos de la seva anàlisi: l’home creador de vida, el mite de Frankenstein, un fil, que en la resta d’obres, obrirà el camí entre pintura i literatura per aconseguir l’art absolut.
Ho veiem en Sthendal a la Cartoixa de Parma, que per crear la comtessa de Sanseverine, s’inspira en Corregio i en les figures femenins que ha estimat, fent de doctor Frankestein. En aquí la fusió de música, pintura i literatura aconseguiran l’obra mestra. L’estudi d’Emma Bovary, una dona que no suporta tanta realitat grisa i es suïcida, ( vet aquí l’escàndol) és minuciosament analitzada.
Apassionant és la reflexió de La metamorfosi i Kafka, un home complex, a qui la literatura li es vida, i el vincle entre l’art i la vida és indestriable. Lluny del simbolisme que es pretén en la seva obra, ens el mostra com un clàssic que fa una diagnosi espectacular del seu temps. Reprèn la importància de la música en Joyce, en el conte, La mort, de Dublinesos, que Huston portà al cinema.
Finalment els clàssics més nostrats com March, poeta i mestre d’amor amb majúscules, afirmarà que la pintura és com un acte d’escriptura.
Sampere, Margarit, i Marçal, 3 titans de la poesia contemporània, ens passegen pel dolor, la malaltia, l’amor maternal i de manera especial la mort, tema que tanca el llibre amb una profund poema de Marçal. Retrobem la pintura, la música, i la memòria rerum i la memòria verbum, imprescindibles en l’art literari.
La conclusió de la lectura ens porta a nosaltres criatures cartesianes del cogito ergo sum, a llegir i rellegir els clàssics. La seva voluntat de transcendir el quotidià per anar a la recerca del sublim, els fa transcendir el temps i és la raó per la qual esdevenen clàssics. Llegir-los és una síntesi dels grans temes que ens fan humans.
Anna Ruiz Mestres
Publicat el 16 d’octubre, 2020 als Setmanaris: El 3 de vuit, La Conca, El Vallenc, El 9 nou del Ripollès i d’Osona.
Desig de llegir 