EL CARNAVAL I LES SEVES FIGURES de Teresa Costa-Gramunt

Títol: EL CARNAVAL I LES SEVES FIGURESPORTADA DEL CARNAVAL I LES SEVES FIGURES de Teresa Costa Gramun

Autors: Teresa Costa-Gramunt.

Editorial: Edicions El Cep i la Nansa

Lloc i any d’edició: Barcelona 2016

Nombre de pàgines: 120

 

Carnaval…la dansa infinita de les forces del cosmos.

El nou llibre de TCG, és un recull d’articles sobre el Carnaval, una reflexió sobre els orígens, la simbologia i la coreografia del carnavals d’arreu del món, la mirada al carnaval des de les diferents religions, la literatura i l’espiritualitat que se’n desprèn malgrat la disbauxa explícita. Les delicioses imatges d’Adelaida Murillo completen l’obra.

Descobrirem intimitats dels carnavals de Brasil, Venècia, Bèlgica, Alemanya, el Japó…fins arribar a Taüll, Sitges, Vilanova.

El Carnaval és època d’aparellaments diuen la gent del la Vall de Boí i també de transgressió: “Fujo de dins de mi que vull ser una altra” diu Panyella, poetessa sitgetana.

I no cal dir que el llibre parla del de Vilanova: El Rei del carnestoltes,amb el membre viril i el plor de les concubines- reflex de les bacants gregues- no és altra cosa que la dramatització actualitzada de l’alfa de l’univers. La festa és un cant puntual i cíclic, cada febrer, a l’arribada de la primavera i a allò que reneix.

La religiositat apareix en el món clàssic: Dionís, i Persèfone,que amb la seva mare Demèter, personifiquen la gresca i les noves llavors que esclataran. La festa jueva del purim, i la figura d’Ammam ,la retrobem en les matraques del carnaval gallec.

La intimitat, sempre present, evoca els carnavals d’infantesa i els literaris de V.Català, Rodoreda, Lispector,Jardí…i l’art es personifica en la música de L. Milà, tant lligada al Carnaval vilanoví.

El Carnaval, teatre i màscara, persona en grec, ens eleva al divertit, al grotesc, al fantasmagòric. Què seria de Venècia sense la mascara i el vol de la Colombina que va fascinar Goethe i al turista mentre pren un ristreto a Sant Marc? Sense màscara som éssers fràgils, i com deia Nietsche:Tot allò profund té necessitat d’una màscara. Però TCG va més enllà i respirem els carnavals d’estiu: el de Jamaica o el caribeny carnaval de Notting Hill a Londres, amb voluntat d’acabar amb l’odi racial. I no oblida la repressiva dictadura franquista vers els carnavals.

TC, amb l’estil que la caracteritza, no parla només del Carnaval que es veu. Els seus escrits són profunditat, reflexió, política, maniqueisme en pura convivència, perquè La ciència convencional no arriba a explicar tots els plans amb què es manifesta l’existència. Descoberta, cultura ancestral, diversió, reflexió i coneixement omplen aquest llibre de lectura imprescindible en aquests dies carnavalescos.

Anna Ruiz Mestres

Deixa un comentari