LES VIDES DEL DIA de Mercè Bagaria i Mellado

LES VIDES DEL DIA  de Mercè Bagaria i Mellado

Del cada dia de la vida

Les vides del dia, editada a Témenos Edicions, és un deliciós recull de contes que no us podeu perdre perquè us atraparà des del primer conte.

El llibre està estructurat en tres parts, però com ja s’intueix en el títol, totes són un calidoscopi de diferents moments de la vida.

La MBM amb el pretext de parlar de la vida dels seus personatges es passeja pels grans temes de l’existència humana: la solitud, el desencís, el pas del temps, la transformació del planeta i de la ciutat o dels espais que ens envolten, el compromís amb el món que vivim, l’amor, la sexualitat, l’obesitat,… només per citar-ne uns quants, perquè els cristalls acolorits de la vida són immensos, però, ella, sota l’aparença d’un conte senzill, com qui no et vol dir res va al moll de l’ós de la qüestió. De vegades el relat ve marcat per la tendresa i de vegades per la duresa, i així agombola el lector, però aquesta mateixa tensió-distensió fa que no pugui deixar el fil de la lectura.

Com a bona contista troba en la brevetat del text la força i la intensitat, i més d’un conte es resol en el darrer paràgraf o en la darrera frase.

Alterna molt bé les veus narratives en tercera i primera persona i el diàleg és viu i directe. L’habilitat de combinar les tres maneres de narrar són un altre punt fort del llibre, com també ho és la llengua precisa i acurada que utilitza.

En la primera part del llibre: De la certesa i del dubte, s’hi veu la influència d’escriptors com, Kafka en la temàtica,  i de Calders en la manera de construir-los. Com ell,  sovint parteix de la versemblança per encarar-nos a un final punyent i inversemblant. En canvi a la segona part:  De l’essència i de l’existència, sense oblidar els que he citat, hi senyoregen les influències de Shakespeare, Orwell, Cortázar, potser més presents en la temàtica i en aquí els personatges s’alternen en noms més nostrats, junt amb  noms anglesos, grecs, francesos que donen un aire d’universalitat als contes. En arribar a la tercera part: De la vida i de la mort, veiem com la mort, el suïcidi, la sexualitat, la frustració, la felicitat,… ens endinsen en la reflexió del dia a dia i que per explicar-nos des del quotidià, el transcendent. Una altra dels punts forts del llibre.

Tot això embolcallat d’un estil narratiu molt acurat, on no hi ha res que es deixi a l’atzar.

En els títols dels contes, per exemple,  ja siguin simples substantius, noms propis, preguntes retòriques, etc. juguen molt bé el rol de ser la base on es construirà el conte, o l’anticipació del desenllaç.

Cal que ens fixem també en la presència dels animals com al llarg del llibre ajuden a construir el clima de fàstic, de por, de tensió, de bellesa, de tendresa. En funció del conte hi trobem: feristeles, llangardaixos, esplugabous, gallines, lloros, mosques, merles,…

I tot això juntament amb una bateria de personatges que estan al servei del que vol dir-nos en el relat. Homes minuciosos i ordenats, amb una vida exemplar,  que després seran capaços d’assassinar, o bé personatges femenins que li serviran per denunciar la situació de submissió de la dona, la resignació vers una vida grisa i dura, i a la vegada serviran per denunciar a una societat que passa de puntetes i mentre gira al cap sobre problemes eterns. També fila prim en els oficis que ens presenta, alguns de ben complexes com l’enterramorts, que donen un toc de novel·la gòtica a algun relat. Però no només, també hi ha personatges d’altres planetes, o mestres, viatjants, obreres, arqueòlogues, inspectors i advocats(que donen un toc policíac a alguns contes) i tots tenen uns noms que encaixen a la perfecció amb el personatge que interpreten. Hi ha en aquí una rigorosa i acurada  feina de l’escriptora.

I el teló de fons sol ser la ciutat, com Baudelaire domina l’espai de la ville,  aquest espai que hi pot passar de tot, de vegades concreta i ens fa viatjar a les grans metròpolis com New York, però també jardins, platges, horts,… més propers, freqüentment portadors de moments de felicitat, de records entranyables, però de vegades ho són de denúncia de l’especulació, per exemple. El so de la música va harmonitzant els contes i l’obra mentre sentim en Serrat, Sabina Deep Purple,… hi va perfilant la sensibilitat de la trama.

Diria que el llibre és com un mapa mundi de la vida, de moltes vides, i a la vegada des del microcosmos d’aquest elenc de personatges propers creua vers una visió global del que és el mon i la nostra existència, i ho fa des de la senzillesa, que és la millor manera de tractar la profunditat, i ens deixa molt clar que aquest calidoscopi de fets i vides, no és res més que el pas lent i clar amb què, a poc a poc, ve la mort. Així doncs, des de la brevetat del conte, la MBM us farà viatjar vers la profunditat de la vida d’una manera exquisida i entranyable.

                                                                                Anna Ruiz Mestres

Publicat a El Cargol el 25 de febrer de 2021

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s