Títol: DONES VALENTES
Autora: Txell Feixas Torras
Editorial: ara llibres
Lloc i any d’edició: Barcelona 2020
Nombre de pàgines: 172
Inshallah! (tant de bo!)
Dones valentes, és un immens vitrall gòtic compost per les vides de dones de l’Orient Mitjà, descrites per la mirada atenta de la TFT. Llegint-la, es projecta una amalgama d’històries colpidores que volen sacsejar aquest mar d’indiferència vers aquests territoris on les dones i els infants viuen una tragèdia massa temps ignorada.
L’estil audaç i fresc de l’autora narra amb senzillesa i claredat els fets, trets propis del periodisme, sí, però ella vol més que això, vol que despertem i que actuem i llavors la llengua s’omple d’adjectius colpidors, provocatius, a l’estil de Pla, i de complements de nom, de preguntes retòriques, etc. Aportant un toc literari a l’obra. Tot al servei de la denuncia d’uns fets massa temps invisibilitzats. Aquesta empenta la veiem també quan l’autora és davant la càmera, a TV3.
Cada capítol, és un cas dolorós, on se’ns mostren situacions diàries, galàctiques, que no semblen del s. XXI.
Malgrat tot, es respira una flaire d’esperança. El patiment transforma, com aus fènix, a aquestes dones, maltractades, violades, esdevingudes esclaves sexuals, torturades,…que s’aixequen conscients que l’única arma que tenen és ser dones, vet aquí la feblesa i la força!
Coneixerem històries que van des de l’art a les armes en la recerca de la dignitat esperada, en la superació del trauma viscut, en la fràgil confiança que se’n sortiran. Passarem per l’Afganistan on la llei tribal prima sobre la justícia, pel Liban, on la vexació de les treballadores de la llar (maid), immigrants, les aboca al suïcidi, o pels camps de refugiats dels sirians… I malgrat tot, viurem les seves iniciatives per superar aquest infern. Coneixerem les milícies de dones kurdes, el malson de l’Estat Islàmic, ja que si els matava una dona, anirien a l’infern per tota l’eternitat.
Mirarem una ciutat només de dones, Jinwar (dona, vida/terra espai) on es podien refer dels inferns personals i sobreviure en mig de la barbàrie, però el dictador Erdogan els ho va arrabassar. Elles, esquerdades per dins i per fora, menystingudes a la tribu i a la família viuran uns dels primers genocidis del s.XXI de l’ètnia yazidita.
I encara un altre drama esfereïdor és el de la infància, on viure i morir massa vegades és una qüestió de gènere, on la resiliència d’aquestes criatures esdevé l’única força per tirar endavant. Trencats, aixequen el cap amb tendresa i la TFT ens acosta a diverses ONG que fan el que poden per reconstruir-los.
Aquestes macabres situacions s’alimenten de la nostra indiferència col·lectiva, d’aquest silenci còmplice, mentre anem mirant cap a una altra banda i els infants i les dones, malgrat tot valentes, viuen un món de terror. Fins quan seguirem girant el cap? Tant de bo, Inshallah, ho deixem de fer ben aviat!
Anna Ruiz Mestres
Publicat el 12 de juny, 2020 als Setmanaris: El 3 de vuit, La Conca, El Vallenc, El 9 nou del Ripollès i d’Osona.
Desig de llegir 