LA PELL SOBRE EL SETÍ de Miquel Cartró

Títol: La pell sobre el setí                   
Autor: Miquel Cartró
Editorial: Neopàtria.
Lloc i any d’edició: (Alzira) València 2019.
Nombre de pàgines: 72

 

El setí que oculta mostrant.

 

La pell sobre el setí, és el llibre que tanca la trilogia eròtica de M. Cartró, centrada en l’orgia, tema imaginat i fantasiat manta vegades, i també tema ancestral de les relacions sexuals des dels orígens de la humanitat.

El llibre consta d’un pròleg, de qui signa aquesta ressenya, i un interessant epíleg del Dani Borrell, sexòleg de professió, que d’una banda entra en un seguit de suggerents preguntes retòriques que es pot fer el lector davant d’aquesta experiència desitjada, i també perseguida per la moral de tots els temps, i de l’altra reflexiona sobre la llibertat sexual i el poder de la ment en el sexe, que ens acompanya des de l’inici fins al final de la vida.

Parlem però del poemari: En M.Cartró ens endinsa vers un itinerari eròtic nou, on a diferència dels anteriors el nosaltres de la parella s’obre vers als altres i condueix al lector vers un passeig fotogràfic o si voleu pictòric, com una mena d’exposició, on través dels seus versos s’escenifica la dissolució de la parella en el grup. Aquesta vinculació amb l’art, en majúscules, també es troba quan descriu, a la manera d’un bodegó de Chardin, els objectes fetitxe que decoren aquesta experiència i que estimulen la libido dels que hi participen o bé la dels qui el llegeixen. Una altra novetat respecte d’obres anteriors és el serpentejar de la música en tots els versos. La força de diferents cançons i estils, des del chill-out, passant per Queen, Ramazzoti, Paolo Conte, George Michael, etc. fan del poemari una sensual partitura.

També voldria remarcar la força del títol en aquest poemari. Partint d’elements que contenen una alta sensibilitat eròtica. M’agradaria destacar la força del setí, que imposa, per la seva antiguitat –a qui no li ve al cap la ruta de la seda?-, i pel caient de la roba sobre el cos, que oculta mostrant, com deia Heràclit, junt amb la força i la bellesa de la pell nua, que ens separa del món que ens envolta i ens reserva i protegeix el més íntim de nosaltres mateixos.

L’estructura del llibre en cinc parts és un itinerari on el lector pot veure i gaudir dels plaers i de les incerteses de la parella inexperta en aquesta aventura del sexe grupal. Tot, acompanyat de metàfores que llisquen pel vers lliure curt i intens al costat del llarg més narratiu. La figura retòrica més potent serà però l’onomatopeia, que omple de so les sensacions dels amants i del lector, que de ben segur ja no seran el mateixos després d’aquesta apassionant lectura.

Anna Ruiz Mestres

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s