LA PELL IMAGINADA de Josep-Ramon Bach

Títol: La pell imaginadalapellimaginada

Autor: Josep-Ramon Bach

Editorial: Tanit

Lloc i any d’edició: Barcelona 2019

Nombre de pàgines: 53

 

La picardia obre / el diàleg dels llavis.

Avui us proposo una lectura corprenedora de la darrera i sòlida obra del poeta JRB. Són moltes les mirades que cal canalitzar al tenir aquest bell petit tresor a les mans. D’una banda és un llibre escrit i pintat a dues mans; el text és de JRB però hi trobareu dissenys de moda del consolidat artista J. Aragall. Dues obres d’art bella i líricament prologades per la poetessa M. Pérez; i una edició exquisida en la textura de la coberta d’E.Salgado, que emociona i commou, al costat del discret joc de tintes amb ressons d’avantguarda.

Dit això, endinsem-nos en la lectura confluent d’aquestes propostes, impregnades d’art, i lucidesa.

Els poemes s’obren sota una imatge de la literatura popular: He nascut sota una col; el text però, ens endinsa immediatament vers una profunda reflexió sobre l’existència i l’aprenentatge de la vida, sota el mantell de la natura que va cobrint els poemes. Una natura colorista, plena de flors i d’olors junt amb una natura ordenada, noucentista, amb imatges d’un hort on les menges i els seus tons ens apropen als fruits saborosos carnerians.

Al costat dels dissenys de moda d’Aragall, Bach, hi entrecreua amb entremaliadura el gest de la dama, acostant-se juganer a  A. March, però també es diverteix amb la nuesa del cos en front de la bellesa del vestit i de les teles que picardiosament deixen entreveure el nu, l’essència del cos, el perfum, l’amor, la sensualitat, que s’impregnen a la pell del vers.

La profunditat de l’ART, en majúscules, es passeja per tots els poemes: la bellesa com integrant de l’existència sempre s’hi manifesta, reclamant-ne la universalitat. La presència i l’encant de la música, la música callada/ que m’il·lumina l’obscur; en molts poemes, la força plàstica dels seus versos: Un llamp esgrafia les parets de l’univers, talment un quadre o una fotografia que et punyeix,  acompanyen, commouen, entendreixen o sacsegen, el lector

El seu extens corpus poètic respira en aquesta delicada obra. Temes com: l’instint, l’essència de l’ésser, la voluntat de viure sempre aprenent, el bell cromatisme, la rebel·lia dels mots, el compromís amb la llengua i la dignitat del seu poble, la vida efímera, en el corrent imparable de l’aigua. etc. donen profunditat filosòfica a les paraules ordides hàbilment en cada vers.

Tot des de la força del vers curt, heptasíl·labs I octosíl·labs bellament guarnits amb dolces imatges: els cabells atzabeja cerquen…la paraula amorosa, recorden el bell poema barroc de Fonatella; les impressionats metàfores i la força intel·lectual de la paradoxa omplen el llibre d’una agudesa enginyosa: Subvertir la foscor/amb lluernes fugitives.

No us perdeu aquesta obra d’art coral de la qual després no en podreu prescindir.

 

Anna Ruiz Mestres

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s