Títol: LA DONA QUE MIRA ELS HOMES QUE MIREN LES DONES
Autora: Siri Hustvedt
Editorial: Edicions 62
Lloc i any d’edició: Barcelona 2017
Nombre de pàgines: 407
No som màquines de raonar. Raonem i jutgem amb l’emoció.
S. Hustvedt ofereix un recull d’articles i conferències sobre els interessos que la motiven: la literatura, l’art, la filosofia, la neurociència… des d’una mirada feminista i renovadora.
La intel·lectualitat renaixentista volia superar la diferència ciències i lletres, i ella malda per fer-ho realitat al segle XXI. Recupera amb enginy la utopia d’una ciutat de dones de Ch. de Pizan en el Livre de la citè des dames i també a M. de Cavendish, científica, filosofa i escriptora, intel·lectual total, com li agrada a Hustvedt, que en el llibre The blazing world, a partir de la ciència ficció i la utopia analitza el pensament de la societat del s.XVII. Totes dues reflecteixen aquest esperit de no especialització i d’obertura a tota saviesa que impregna el llibre.
Estructurat en dues parts, la primera és una reflexió sobre el món de l’art, des de l’escriptura, la dansa, la música i la pintura. Hi defensa que cal anar feminitzant el predomini arreu de la mirada masculina, i superar que el tou és femení i el dur masculí.
De l’apassionant i extens conjunt d’artistes que cita, vull destacar a P. Bausch perquè el poder de la música i la dansa rau en què reflecteixen sentiments que difícilment el llenguatge pot expressar. Apassionant és l’estudi que dedica a creadores com L. Bourgeois, o a pintors com Jeff Koons, Mapplethorpe, Picasso… que impressiona i impacta.
La segona part, més densa, se centra en la neurociència on relaciona la memòria amb la imaginació, i la condició humana amb la filosofia. Les reflexions s’acosten a Skinner, Darwin, Freud… però no desapareix ni la ideologia que vol transmetre, ni la sempiterna presència de la literatura amb autors com Chaucer, o amb valoracions sobre la importància del lector, Cavendish altre cop.
També toca temes més escabrosos com el suïcidi, amb consideracions sobre Woolf i Pavesse. Aprofundeix en la transcendència de la filosofia per explorar les qüestions del cervell a través d’una impressionant galeria de filòsofs, especialment els del s. XVII. I sempre retorna a la pintura amb genis com Caravaggio , A. Gentileschi, o els bodegons de Chardin i acaba amb l’existencialisme de Kierkegaard, Camus i Sartre…
Se’m fa difícil de fer-vos arribar la quantitat de dades que domina SH i que transmet com si fos una història, suau i dolça, amb gran domini de la tècnica. Al lector li queda clar que no ens hem d’especialitzar en res, que hem de tenir una mirada àmplia i veure la realitat des de moltes disciplines per tenir flexibilitat ideològica .
Anna Ruiz Mestres
Desig de llegir 