EL FUGITIU QUE NO SE’N VA de Raül Garrigasait

el fugitiuTítol: EL FUGITIU QUE NO SE’N VA
Autor: Raül Garrigasait
Editorial: Edicions de 1984
Lloc i any d’edició: Barcelona 2018
Nombre de pàgines: 123

L’ART, UN REFERENT I UN ESTÍMUL

Rusiñol és una reserva d’art i literatura que espera apagada, ens diu R. Garrigasait en aquest assaig, i té raó, perquè ens queda molt de camí per fer en l’estudi i la recuperació del personatge i del seu art. De fet RG ens apropa amb molt d’encert l’home i l’obra, però potser el que millor ens ofereix és la força actual d’aquest nostrat clàssic.

La lectura és una guia lúcida pels trets emblemàtics de l’obra amb el rerefons d’una Europa viva i desperta vers l’art, molt lluny de l’esmorteïment actual, i una anàlisi política sense cridòria del que passava i passa al nostre país.

RG inicia el viatge amb les experiències que viu el nostre autor a París: la coneixença de Satie,- de la seva música, quan no era ningú i ignorava que marcaria la música del s XX-, i de manera especial com S. Rusiñol el va plasmar en els seus quadres. Però RG fa una descripció deliciosa de les llums i ombres del Montmartre de l’època.

Rusiñol volia fer veure i viure a Catalunya el que hi va experimentar: el món de marginalitat, misèria, disbauxa i art. L’assaig analitza molt bé la crítica de SR a l’home modern que viu en la funció multitasca anorreat per la pressa. Com Nietzsche fa referència a la societat burgesa i blasma l’Estat com el monstre més fred de tots, que ens oprimeix.

RG en l’estudi de L’hèroe o en Els Jocs Florals de Can Prosa mostra la voluntat pedagògica de SR juntament amb la crítica del nacionalisme espanyol al costat del compromís de difondre la cultura pròpia. L’anàlisi del teatre li permet a RG centrar-se en les obres que mostren el Rusinyol més compromès i perspicaç, on queda clar el domini de l’humor per fer-ho possible.

La denúncia de la situació de la dona com un objecte, entroncava amb la idea de moda, que era pensar en el plaer sexual de la dona. Ho veiem molt clar en l’anàlisi de La niña gorda, on també hi criticarà la hipocresia de la burgesia com en les primeres obres. En aquesta època SR reprendrà la pintura de jardins seguint l’art cromo que tant havia menystingut! Queda lluny el Cau Ferrat, espai de llibertat, on es defensava l’art per l’art .

SR s’allunyà però dels autors impressionistes fugitius, com Gauguin. L’artista té ànima de fugitiu, però SR es quedà aquí compromès amb el país i el catalanisme. Aviat captà que li calia flokloritzar-se per sobreviure. Tenia el nas fi de comerciant com es veu en l’Auca del Sr Esteve i no se’n va perquè els seus valors i dificultats són els nostres, i com ell deia: l’art ha de ser un referent i un estímul pel canvi.

El llibre és una anàlisi erudita, actual i diferent de l’obra de SR, que ens la fa sentir intel·ligent, racional, pedagògica, humorística i eterna com tots els clàssics.

Anna Ruiz Mestres

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s