Títol: MAR DA MORTE
Autor: Santi Borell Giró
Editorial: Edicions de Pedra
Lloc i any d’edició: Vilafranca del Penedès 2017
Nombre de pàgines: 147
Nunca Mais Nunca Amais?
De mica en mica aquest poeta penedesenc va consolidant la seva obra poètica alhora que obté d’altres grans èxits literaris que l’han portat a recollir premis de prestigi mundial amb el llibre: La història del cava. El seu tercer llibre Mar da Morte, es presenta en català i traduït al gallec per Amauta Castro.
Som davant d’un recull de més de 1.100 versos que prenen formes literàries diferents, sovint amb tocs de periodisme, de ressenya històrica, de crònica periodística, però sobretot tenim un gran poema de denúncia que ens serveix per retornar-nos a la memòria la desídia del govern espanyol davant la tragèdia ecològica que fa 15 anys va suposar l’enfonsament del Prestige.
El poema està resseguit per la influència de les avantguardes, i més concretament pel Futurisme i el Maquinisme. Marinetti hi batega en molts dels versos i la crítica al capital també, junt amb la mirada d’Europa cap a una altra banda, ara que hi estem malauradament tan acostumats. Tot plegat contrasta amb la marea blanca
dels voluntaris, amb la força de la gent que va canviar el negre del “chapapote” per la nitidesa blanc.
Ja que parlem de cromatisme, l’edició del llibre i la seva portada, feta per l’artista Alonso Castellanos, presenten una gama de colors blancs, negres i grisos que tenyien les costes de Mar da Morte. Sens dubte una bella portada totalment lligada a l’esperit del poemari.
La força dels versos està molt ben plasmada en el joc de les lletres majúscules i minúscules, en la força de les repeticions que fan arribar el missatge amb contundència i clar, com no podia ser d’altra manera, coneixent la força de l’imaginari poètic de l’autor.
El vent, que ho neteja tot, el pas del temps, l’amor, la força d’aixecar-nos davant de la desgràcia van confegint cada vers, però per sobre de tot “les pedres”, la simbologia de la seva duresa, la seva resistència en front els embats del clima, i també de la vida, van cosint les ferides que han deixat en cada onada d’aquest Mar da Morte. També amb més càrrega social hi trobareu la crítica implacable a la política i als polítics però sempre l’esperança davant de la desgràcia. Tot el conjunt esdevé com una cartografia, com un gran mapa d’emocions amb etiquetes de realitats diferents impregnades dels sentiments que cobreixen l’obra.
Així els que estimem la terra i volem un món millor per a les generacions futures: Nunca amais? ens diu el SB i ens emplaça des de cada vers a què lluitem perquè mai més torni a passar una cosa així. Nunca mais.
Anna Ruiz Mestres
Publicat al 3 de 8
Desig de llegir 