MOLSA d’Anna Gual

PORTADA DE MOLSA,d'Anna Gual, 5 de desembre del 2016

Títol: Molsa

Autor: Anna Gual

Editorial: AdiA Edicions

Lloc i any d’edició: Mallorca 2016

Nombre de pàgines: 83

 

El desafiament de la molsa tendra.

A.Gual amb Molsa, ha guanyat el premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí, Mallorca. L’obra, és la primera d’una trilogia, de la qual en coneixem dos llibres. Està estructurada en 3 parts, un epíleg de G.Gorga i amb delicades il·lustracions d’A. Cabello.

Des del primer poema entrem en l’imaginari poètic de l’autora, bevem en els seus paisatges, en una geografia que se’ns mostra al servei d’idees i reflexions que acompanyen els elements de la natura, la quotidianitat del dia a dia i evoquen la felicitat de la petitesa: les meravelles minúscules. És juganera amb elements propers com la casa, la mel, els animalons:serps, cargols, integrants del mapa poètic del bosc que conviuen al costat de l’espiritualitat que ressegueix l’obra amb la dicotomia terra-esperit.

En la 2a part, llueix la reflexió profunda sobre el fet de viure, la qüestionada maternitat, el dolor i el plaer d’escriure, però també la presència de la mort i les divises de la vida a Tres Mantres amb ressons de M. Marçal.

Cal dir que la 3a part és la part més cromàtica del llibre. Els verds del bosc, el verd que dignifica, esdevenen la tinta dels poemes. El món vegetal, s’identifica amb l’autora i ella és Ruderal que s’arrapa a la terra. Les parts del cos com l’esquelet, les venes, les vertebres, seran el contrast a la força de l’ànima, vessant vida, amb pinzellades de filosofia existencialista descobrim la unitat cos/ esperit que ens humanitza : Per fi he entès que l’esquelet és la part més honesta de l’ànima.

No voldria oblidar-me de la força pictòrica d’alguns poemes, quadres perfectes que contemples en els versos: Una formiga passeja per la pàgina i ens evoca el Salvat dels cal·ligrames, junt amb imatges dalinianes com: Ham a la galta del món.

AG no deixa llegir des de la passivitat, constantment increpa i sobretot ordena, utilitzant el verb en imperatiu i et vol present i activa en la lectura: Hidrata’t amb l’aigua/ del fons del poema/ En Messies diu: Extirpa’m la necessitat d’enverinar la pàgina amb tinta, com A. March en el Cant espiritual parla a déu de tu. Les preguntes retòriques aprofundeixen en la participació del lector i poden esdevenir poema. Molts es tanquen amb una sentència colpidora, que sotragueja l’ànima: la vida aquest laboratori de venjances i perdons/ Recorda que respirar també es un poema. En fi,una veu imprescindible, que no podreu deixar de llegir.

Anna Ruiz Mestres

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s