Títol: SECRETA DÀLIA 
Autors: Josep Ramon Bach
Editorial: Poesia 3 i 4
Lloc i any d’edició: Barcelona 2016
Nombre de pàgines: 85
Un cabdell de verbs!
Secreta dàlia: flor de compromís, de dignitat, d’elegància, d’amor i de matrimoni obre de bat a bat els versos profunds d’aquest llibre on Bach ha embolcallat les 3 parts que el composen amb una capçalera i una cloenda.
Aquest premi “Octubre 2015” ens obra a un mar de sensibilitats, de metàfores, de sentiments i d’emocions que fimbregen les moltes ànimes del lector.
Impacta de manera especial la força del present en majúscules. Trobareu molts i molts verbs conjugats només en present que us transmetran la força del poeta i del poema en l’ara i aquí. Per contra, també hi ha molts versos, estrofes senceres i algun poema quasi sencer amb l’absència absoluta del verb. Aquí la seducció és la paraula neta, simple, senzilla però eternament forta i captivadora.
El verb és, doncs, el rei de tot aquest corpus que us anirà colpint juntament amb els sentiments que se’ns presenten sota la força del nom, el nom que clarifica i ajuda a fer present més encara les idees que vol comunicar. Subjecte i verb són les dues urpes d’aquest llenguatge que es va fent molt metafòric, amb riques comparacions i paradoxes que fan lluir la temàtica de l’obra.
El primer vers de cada poema n’és el títol també, directe i sense concessions, nitidesa doncs del poema i del missatge a descobrir.
L’ofici de poeta, les lletres, les paraules, els llibres van serpentejant el text: viatjo per la paraula/ amb alforges plenes/ de desig de viure. Un altra tema clau en aquest serpenteix, és la natura: la naturalesa que crea segons necessita/ el poema que imita/ el desig d’aprendre…sovint però al servei dels sentiments i del pas del temps: Escantello el temps / amb escarpa de vidre.
No deixeu de gaudir d’aquest llibre que amb un intens vers breu, és un devessall d’imatges ben treballades:…espelmes de cera/ devorant el futur, plenes de sensualitat, de desigs que es fan presents en la pell, en les mans i en els plecs de la roba/ que guarden encontres somiosos.
L’autor proclama: el meu déu la vida, i malgrat que les antítesis mort-vida són força presents en la tercera part del poemari: Vull saber el secret/ d’una vida de pas…el triomf és de la vida que aixafa les pors que s’entronitzen en nosaltres.
Cal remarcar la dicotomia sentiments/natura present en tota l’obra: En fer-se vell el temps a l’aire lliure, recullo bolets de tinta i escric amb passió de bosc l’alegria de viure. Gaudiu-ne!
Anna Ruiz Mestres
Desig de llegir 