QUAN JURUPARI ERA DÉU de Teresa Costa-Gramunt

Títol: Quan Jurupari era déuPORTADA DE QUAN JURAPARI ERA DÉU, de Teresa Costa Gramunt, 28 d

Autor: Teresa Costa Gramunt

Editorial: Compte d’Aure

Lloc i any d’edició: Barcelona 2015

Nombre de pàgines: 72

 

…la perla que potser val un viatge…

El nou poemari de TCG, és una perla més del seu collaret poètic. La seva obra, seguidora de moltes tresqueres, apropa al lector a viatges que potser no farà mai però que viurà en els seus versos.

Que un dels poemes porti per títol Sobrevolant Sao Paulo és un presagi de què a vol d’ocell el viatger pot copsar més bé la riquesa del país a descobrir, com si fos l’albatros de Baudelaire. Des de la distància els esperits lliures, com el de l’autora, fan millor l’anàlisi. El contrast, per mi paraula clau per definir el llibre, ens arriba en el poema següent Perspectiva, que és una antítesi de l’anterior. Ella, perduda pels carrers, se sent estranya i a la vegada àvida de descoberta, en aquest món de contrast que li ofereix el Brasil.

L’espiritualitat de l’autora ens convidarà a endinsar-nos vers un món de mites i creences que domina. No tots els viatgers són capaços de copsar la força de les integrades religions africanes dels esclaus que van arribar a Brasil. És en aquí on heu de buscar el títol del llibre, Jurapari el déu antic, donarà pas al déu Tupà i des d’aquí una munió d’assimilacions amb el cristianisme dels conqueridors (sant jordi/orixá ogun) que nodreix la força espiritual també plena de panteisme que va lligant els versos del llibre. No penseu però que el compromís amb l’alta sensibilitat de la viatgera acabi aquí.

Un cop aterrada en aquest inabastable país de grans contrastos, hi veureu com cada espai, cada tret, cada transeünt… esdevenen un teixit de llums i ombres que t’obren una mirada profunda a aquest “terroir” integrat a la natura que té nom d’arbre, el brasil de textura roja, com la brasa.

El poemari estructurat en 5 parts, esdevé un gresol dialèctic de les moltes cares del Brasil: Sao Paulo/Rio de Janeiro, favelas/gratacels, mestissos/ colons, la vida bullent de la metròpoli / la mort dels Meninos da rua assassinats mentre dormien, esglésies humils/ mines d’or, xamans/ capellans.

Mosaic de religions perfectament encaixades (guaranís, kuikurus, wajapi, buntú, cristians,…) com rajoles bizantines, el viatger ha de caminar arreu cercant la llum que trobarà en els cims de les muntanyes com el Pao d’açúcar, o en les aigües cristal·lines del mar en calma de Copacabana, o en la senzilla mirada d’un nen del carrer, o en la ceguesa d’un llibreter de vell, Mindlin, que té la llum dels anys i la saviesa dels llibres.

Jurapari … esdevé doncs una perla a descobrir.

 

Anna Ruiz Mestres

Publicat a Eix Diari

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s