Títol: NAU DE L’ESPERANÇA
Autor: Josep M. Murià
Editorial: Pagès Editors
Lloc i any d’edició: Lleida, 2015
Nombre de pàgines: 194
….viure el futur donant-li presència.
Recuperar els escriptors que van marxar a l’exili és una necessitat i un deure per una cultura que aspira a la normalitat.
Poca cosa en sabem de l’autor que us proposo, potser en sabem més de la seva germana gran, l’Anna Murià, escriptora també i vinculada a M. Rodoreda per amistat, literatura, exili, etc.
La nau de l’esperança conté un pròleg de Carod-Rovira on exposa la biografia de l’escriptor i la seva trajectòria intel·lectual i política. Hi descobrim un home compromès amb el país i que com tants, la guerra civil el va apartar de la pàtria i que com tants, va tirar endavant. El mateix Murià diu que té dues vides i que una part d’ell és de Catalunya i l’altre mexicana.
Després us endinsareu en els trets literaris d’aquesta antologia a través del mestratge de Costa-Gramunt, que ha tingut cura de fer la selecció de contes i de poemes del recull. Serà sota el seu guiatge que descobrireu un mestre més de la diàspora catalana. Costa ha dissenyat un bell i agut panorama de l’obra de Murià, on hi ha un tast de la ideologia i de les vivències personals fetes literatura, ja sigui des dels contes o des dels poemes.
Un dels eixos centrals de l’obra de Murià és Catalunya, la catalanitat i la llengua. Aquests 3 temes són claus en l’obra però també ho són en la vida de l’escriptor, com no podia ser d’altra manera en un home que ho va donar tot pel seu país. El fons ideològic també és acompanyat pel dolor i la solitud que li va tocar viure, però en el món de l’escriptura l’autor se’n sap separar i ens presenta la seva obra coberta d’un to irònic que acabarà esdevenint també una altre punt clau de la seva narrativa i que li permetrà allunyar-se de la duresa dels fets que el van envoltar.
No podem oblidar que després de la guerra civil, va passar la resta de la seva vida a Mèxic i el país i la seva realitat també hi és en l’antologia. En els seus relats hi ha un toc de realisme màgic que el pot acostar a Calders o als grans escriptors sud-americans d’aquest corrent, però ell és europeu i els referents literaris d’Europa i de Catalunya, així com la mitologia clàssica, hi són ben presents.
La força de la seva literatura és vigent i actual des del pensament que transmet però també perquè té l’essència dels clàssics.
Del present en va saber treure la força per fer una obra que no podem ignorar: Viu l’hora del present,puntal del què vindrà/ La llum, la plena llum, però no la perpètua mitja claror.
Anna Ruiz Mestres
Desig de llegir 