AMORS DE CASANDRA de Pierre de Ronsard

Ronsard

Títol: AMORS DE CASANDRA

Autor: Pierre de Ronsard

Editorial: Adesiara

Lloc i any d’edició: Barcelona, 2013

Nombre de pàgines: 164

 

 

 

 

Rellegint Ronsard el príncep dels poetes!

 

Rellegir els clàssics és una tasca necessària, en cada lectura hi ha un nou aprenentatge i llegir una tria de sonets del gran poeta francès en català és una oportunitat de valorar més i millor aquest geni de la literatura universal.

Per fer una bona lectura cal deixar-se guiar per la introducció que en fa la Caridad Martínez, especialista en la literatura del s.XVI francès de la UB. Us conduirà amb una mirada lúcida a la vida de l’autor, sabreu de com el va marcar l’hel·lenista llemosí Dorat, de com valorava l’estudi i el treball i de com menyspreava la ignorància i la vulgaritat i us prepararà per entendre i valorar cada vers.

Ronsard era anomenat pels seus companys poetes el príncep dels poetes. Sempre va estar proper a la monarquia com podem veure amb el seu poema nacional: La franciade. Però aquest poeta que canta tan bé l’amor, la bellesa fugissera, la preocupació pel pas del temps, l’angoixa per la vellesa i la mort i la tomba com a receptacle de l’amor…és conscient que ell serà immortal a través dels seus versos.

L’Antologia de sonets a Cassandra partiran d’una banda del mite de la filla de Príam, rei de Troia, però de l’altra se l’ha relacionada amb una Cassandra que coneix Ronsard a Blois, mig florentina mig francesa. Sigui com sigui aquest nom esdevindrà mític i serà el destinatari d’una poesia amorosa amb un regust de medievalisme i de renaixement.

Amarat del mestratge de Petrarca en l’estrofa i en alguns temes també hi trobareu l’amor explicat amb ressons trobadorescos. Sovint el lèxic és ben trobadoresc en paraules com “languir / llanguir”, i també els tòpics d’aquesta literatura hi són presents com: l’alba, que parla de la separació dels amants, o la mort per amor, la malaltia d’amor… i tot impregnat amb la presència de personatges mitològics, amb ressons de platonisme i amb la constant presència de l’Amor personificat. Ronsard, però, amb la seva lúcida ironia introdueix el desig de la relació sexual amb una gran força sensual.

No podem oblidar-nos de la tasca de la selecció i de la traducció de B. Capllonch, que ha fet amb rigor i lucidesa com ho feia el propi poeta que revisava de manera incansable els seus versos, la musicalitat, la métrica i la rima. Així Capllonch ens mostra una traducció acurada i ens acosta a una nova creació.

Retrobeu-vos aquests dies d’estiu amb una deliciosa selecció de la millor poesia francesa.

Anna Ruiz Mestres

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s