ÀTIC ANTIC de Juli Micolau

 

Títol: ÀTIC ANTIC

Autors: Juli Micolau Burgués

Editorial: El CEP I LA NANSA

Lloc i any d’edició: United, p.c. 2014

Nombre de pàgines: 62

 

 

HIC ET NUNC, Ara i aquí.

 

1. Micolau, poeta de la Matarranya -aquesta franja estimada i discutida tantes vegades, amb una llengua tan dolça i arrelada a la terra i a la gent-, ens ofereix un poemari que ha guanyat la Gran Medalla de la Ginesta d’Or dels Jocs Florals del Rosselló.

Entre l’origen del poeta i el lloc del premi anem teixint fils que ens uneixen a aquest català tan ric en variants dialectals.

Àtic antic, consta de 4 parts: Inici del somni que ens porta a una antiga Arcàdia pastoral, on el temps s’atura i els protagonistes dels poemes semblen eternament joves: uns ramats passen/…lentament,…dels somnis al no res. En aquí com en Els fruits saborosos de J. Carner, els personatges tenen ressons de l’antiga Grècia:Selene, Endimió. A la segona part, Elogis de Capricorni, amb pensaments posats en el zodíac, els deus grecs i romans viuen en els versos: Urà, Gea, Neptú, Apol·lo…i avancen en direcció a la Imperial Tarraco i els vells mots arrelen en el cos de l’estimada i en el desig de la relació amorosa, en la consecució del plaer. La primera joventut i les primers passions ens arrosseguen vers una tercera part, Invocació d’amor, on els amants frueixen l’un de l’altre per compartir perfils/ i mirades suaus i no només això, en aquí la relació sexual i sensual es fa intensa i …s’esmuny el fred / entre els dos cossos suant./ per tanca amb poemes més serens, on els amants són feliços de compartir i meditar sobre el seu futur: I ara què?/ Senzillament,/anar fent/ que ja es prou/. Clou el recull, Límit concret. Aquesta part està marcada per circumstàncies properes al poeta, on reflexiona sobre el pas del temps:..i el que realment val la pena/ és deixar passar els dies i pujar…al llom dels anys, la incertesa del futur, el dol, la pèrdua, el que ens cal conservar o llençar…Més profunda i menys passional, humanitza els sentiments i les pors del poeta, per compartir-les amb els lectors.

Amb una poesia amena i profunda a la vegada, el lector es va filtrant dins dels versos en diferents llengües: Tots els poemes tenen un toc de francès, d’italià, de llatí, que es barregen i fan més suggeridora l’obra.

El poemari és ric en metàfores belles i ben treballades. On reïx més és en aquelles que fan referència al mar, als vaixells: …Tocant a mà/ velers a la pupil·la…En fi, un tast de poesia fresca, saborosa, que heu de paladejar ara i aquí com un fruit esclatant de primavera.

Anna Ruiz Mestres