Títol: DE LLUNYANIA I DE SOMNI
Autors: Francesc Pasqual i Moster
Editorial: El CEP I LA NANSA
Lloc i any d’edició: Vilanova, 2014
Nombre de pàgines: 136
…El cor batega –inalterat- en el perfum de les coses menudes…
De llunyania i de somni és un llibre que respira de les coses menudes que ens han anat fent com sóm. Des del microcosmos de Vilanova i dels seus records F. Pasqual va teixint una realitat que és comuna a la Catalunya d’una època, d’un temps i que perdura en cada pàgina, en cada mot. Sembla que, com Espriu, escrigui per retornar-nos el nom de cada cosa.
El llibre està encisadorament prologat per l’artista Pere Tàpies i meravellosament il·lustrat per diferents fotografies que han estat artísticament compaginades per T. Duran i F. Mestres, fent de l’obra un poema visual d’una època i d’un temps.
L’autor, que és per sobre de tot un bon poeta, ha jugat amb el vers i la prosa, tot i que les proses traspuen poesia en cada paraula.
En llegir-lo reviureu el món grisós de la gent que va passar la infantesa sota el signe de la dictadura. Reviureu o descobrireu aquelles llargues fileres de silenci a l’escola, el mes de Maria, els titelles a les places, les festes notables com Nadal, amb els Pastorets, o la Festa Major, els bordegassos amb els castells, el Carnaval i les carotes, l’hoquei i les sortides al camp amb la família…Pocs luxes i moltes ganes de sobreviure en aquella època!
L’autor no s’oblida però de la història dels indrets. Què seria una ciutat sense els seus espais emblemàtics, els seus comerços – que han marcat la vida de tants compradors – les seves places, els seus arbres, els seus carrers…? Tot aquest paisatge urbà es va recobrint d’una pàtina poètica i allò normal i corrent, quotidià i proper, esdevé bella poètica sota les paraules de F. Pasqual. Sap jugar amb domini i mestria amb els mots, el lèxic és vell i nou a la vegada i ens recupera paraules oblidades com ara: cigala d’estudiant –xuxo o bé pets de monja –galetes-. Sempre tan escatològics els catalans en el nostre dia a dia!
La seva ciutat, sense voler-ho, traspassa el particular per acabar sent de tots. L’autor en fa una descripció, si voleu, costumista i intimista, d’un món que s’ha anat perdent, però que avui encara se’n pot seguir el rastre en llocs com el far de Sant Cristòfor, la Masia de Can Cabanyes o bé els Cellers testimonis de la cultura popular quan encara no sabien que ho era.
Estem doncs davant d’una obra plena de bocins d’història i de tendresa. Testimoni del que hem estat, a través dels seus versos, podem llegir les bases del nostre futur. Una delícia poètica que no us podeu perdre!
Anna Ruiz Mestres
Desig de llegir 