Títol: Neu, fang, rosada, constel·lació 
Autor: Jordi Llavina
Editorial: El cep i la Nansa
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2014
Nombre de pàgines: 161
El que perdura ho funden els poetes
L’amor que l’autor professa a Vinyoli es fa palès en aquest recull d’articles publicats pel propi Llavina en els diaris més emblemàtics del país.
El llibre que és una mena de punch amistós entre dos grans poetes, té per mi dos pilar fonamentals: d’una banda el respecte del poeta jove vers la saviesa del poeta clàssic, i de l’altra l’aprenentatge que en traurà el lector i que li permetrà llegir “amb consciència “ Vinyoli.
Llegint aprendrem els grans trets que marquen l’obra de Vinyoli:“tot viu i mor en el poema”. Sabrem de la força existencialista dels seus versos – què soc?, on vaig?, per què? – que passa dels instants breus de felicitat fins els detalls sòrdids del final de l’existència humana:“Envellir, morir: una gresca que té final” Com si el lector fos el Tirèsies cec de la Mitologia grega i Llavina el pigall que ens guia cap a la llum, anirem endevinant i entenent les subtileses de la poètica de Vinyoli, que troba en la poesia:“el grau més elevat de realitat que ens és possible abastar”.
Passejarem i analitzarem la temàtica dels poemes: l’amor, la sexualitat, la solitud, la vellesa, la poesia, la mort… Valorarem la descoberta i la riquesa del lèxic de Vinyoli que el jove poeta es fa seu molt sovint: anostrar, arbrar-se, desullar… Sabrem del joc de les imatges i les metàfores amb ressons dels grans poetes romàntics com Byron, Novalis, Keats, Shelley… Coneixerem que en l’estil hi respiren poetes com Eliot, o narradors com Kafka, i molt especialment Rilke – a qui tan bé va traduir- i Llull.
L’estudi ens endinsarà també en els elements més reiteratius dels poemes com la set, el foc, la llar, el gall…en la simbologia dels colors tan present en els versos i en els títols del seus libres: Vent d’aram.
Deliciosa és la relació del poema de Baudelaire Correspondances amb la metafòrica de Vinyoli .I no voldria oblidar l’anàlisi sensual i profund que l’autor fa del poema El Bany, un dels articles més bells del recull.
L’encontre dels dos poetes sembla la primera part de la Divina Comèdia, l’Inferno, on Dante és guiat per Virgili per aquella selva obscura, però on tots dos són conscients de la vàlua mútua.
Llavina assoleix la fita de convèncer-nos d’estimar Vinyoli en els seus versos perquè és un clàssic i com a tal perdura. Llegiu-lo. Gaudiu-lo. Redescobriu-lo! No se’ns demana res més.
Anna Ruiz Mestres
Desig de llegir 