Títol: Contrada
Autor: Jordi Llavina
Editorial: Tres i Quatre
Lloc i any d’edició: València, 2013
Nombre de pàgines: 70
D’Arezzo al Penedès
Petrarca, que als 8 anys es va exiliar a Arezzo, la capital de la Toscana, ran de les lluites entre Güelfs i Gibelins, és el pare de la combinació estròfica més emblemàtica de la cultura occidental, el sonet.
A l’exili d’Avinyó coneixerà l’amor de la seva vida, Laura, que se l’emportà la pesta i esdevé llavors per al poeta un camí cap a Déu, convertint-la en la dama angelicata dels stilnovisti.
Llavina, que viu a la capital del Penedès, la nostra particular Toscana, com a brau poeta s’enfronta amb l’estrofa mítica de la nostra cultura. I com el picapedrer treballa la pedra, ell, treballa els mots, els versos i la rima per oferir-nos un llibre d’una bellesa extraordinària, ja sigui des del punt de vista formal o del contingut.
La seva Contrada, el Penedès, és el pretext per parlar d’un microcosmos que esdevé universal. Les petiteses d’aquest estimat espai són extrapolables a qualsevol vida plena de senzillesa i d’humilitat.
En els sonets hi ha espai per parlar dels ocells, els caragols, les mosques, el pregadéu, …alguns evoquen ressons del Bestiari de Pere IV.
Aquest mapa íntim es mou també enmig d’una natura ordenada, com els agradava als noucentistes. L’oli, les oliveres, el ginebró, la flor malva, la móra i l’esbarzer, configuren aquest terreny tan nostrat. Alguns sonets fan sentir el lector en mig d’un locus amoenus, que de tan quotidià no ens ho sembla: “ el blat segat, la resina de l’escorça/veus de cigales, hores de cantúria/ del temps d’estiu…”
Sap també dels temes humans com: el pas del temps, tan ben tractat en Fer anys; o l’amor, que té la força i la passió de l’adolescència; o la mort, ja sigui la de l’amic, ja sigui la seva presència sotjadora i eterna. La malaltia i la fragilitat de la vida són, en poemes que s’entrellacen al llarg del llibre, tractades amb una delicadesa emocionant.
Admirable el llenguatge senzill i alhora exquisit. El lèxic ben depurat ens porta cap al refinament i l’elegància. Recursos estilístics com la pregunta retòrica, esdevenen una resposta contundent que impressionen al lector. La força del darrer vers a tall de conclusió del sonet, és la prova del treball constant, de l’ambició d’assolir la perfecció en la resolució formal del sonet.
Sens dubte estem davant una mostra de la millor poesia de Llavina que cal assaborir goludament i llegir-la.
Anna Ruiz Mestres
Desig de llegir 