Títol: La cuina del 1714
Autors: Jaume Fàbrega.
Editorial: Viena Edicions
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2014
Nombre de pàgines: 214
Fam i opulència el 1714.
La cuina és la nostra resistència!
- Fàbrega, professor de la UAB, historiador i periodista ens ofereix aquesta joia culinària a l’abast de tothom.
No us equivoqueu pensant que esteu davant d’un llibre de receptes i que això no us interessa. Saber de la nostra cuina i saber com ha evolucionat és saber de la nostra història.
Llegint-lo aprendrem què menjava la gent senzilla, el clergat, la noblesa i la menestralia. Us endinsareu en un viatge vers les taules de tothom. També sabreu què va suposar el decret de Nova Planta per a la cuina catalana.
El 1700 Barcelona era una ciutat plena de llengües i cultures però la llengua franca era el català. Sovint els estrangers catalanitzaven els seus noms perquè gaudien de viure en un país on l’alegria omplia la taula, les ciutats i els carrers. Malgrat aquest bullir de cultures la cuina estava ben consolidada, la base era la nostra cuina medieval “arcaica i ben construïda” que deia J.Pla. Tant la medieval com la renaixentista havien estat cuines de referència a Europa i encara ara la cuina catalana és una referència mundial.
La subjecció a Castella i la prohibició de publicar res en català fa que no puguem difondre la nostra saviesa culinària, però la cuina esdevindrà la nostra resistència i la nostra innovació. Des d’Amèrica arribaran novetats que seran immediatament integrades. Tot sumarà més enllà del procés devastador que es va viure.
És la cuina catalana la primera en integrar la xocolata, però també el cafè, la patata, el gall dindi, l’ànec mut i el color del tomàquet se sumarà al sofregit medieval de la ceba…Paradoxalment seran els portuguesos qui escamparan les novetats per Europa i no els espanyols. Recordeu que el catalans tenien prohibit comerciar amb Amèrica.
Els receptaris més antics que es coneixen són catalans però amb la invasió borbònica caldrà buscar-los als monestirs “ Cuina caputxina…”, “Instrucció breu…per los cuiners principiant…segon lo estil dels carmelites descalços” etc.
També hi descobrireu què cultivaven als horts i per tant què menjaven.
Les referències al “Calaix de Sastre” del baró de Maldà esdevenen testimoni de les taules aristocràtiques però també de les del poble i de la pagesia i de la fam que passaven.
Clar, el llibre és un receptari de l’època amb secrets i consells per a ser un bon cuiner, però per sobre de o malgrat tot, això és un document per aprendre del que vam ser i vam menjar.
Anna Ruiz Mestres
Desig de llegir 