BLAU DE NIT A PRAGA de Teresa Costa-Gramunt

portada de teresa costaTítol: Blau de nit a Praga

Autor: Teresa Costa-Gramunt

Editorial: Cossetània

Lloc i any d’edició: Barcelona, 2014

Nombre de pàgines: 56

 

 

La vella i dolça Praga esdevé poema!

 

El blau de nit es vessa com aigua celeste…

El darrer poemari de Teresa Costa parteix d’una estada a la ciutat de Praga. No és la primera vegada que la “polis” amb majúscules es transforma en poesia al llarg de la seva extensa obra literària.

Llegir-lo és descobrir els grans eixos que marquen el seu corpus literari i a la vegada és endinsar-se en la descoberta d’una altra ciutat, més íntima, més àulica, més culta encara, que exigeix al lector furgar en els referents que van sargint els versos com a petits esquinços de saviesa que no s’han de deixar escapar.

Els eixos que marquen els poemes són: les dones, l’espiritualitat en sentit ampli, la música, la literatura, les llegendes, els barris emblemàtics, la pintura, i la literatura.

Llegint sentireu propera la saviesa d’escriptores com Berta Fanta, que va acollir la intel·lectualitat de principis del XX a casa seva, o la renovadora de la prosa txeca Bozena Memcová. També, poetes que omplen de versos la ciutat de Praga com Holan, Seifert, Hbral, son estimats i rellegits a través dels mots de la T. C.

L’obra és un viatge on les religions que han marcat la ciutat sumen les unes amb les altres. La cultura jueva al costat de la cristiana t’endinsen en records d’un passat que voldríem “no existit”, els ressons de les càmeres de gas fereixen la memòria.

La mitologia clàssica al costat del mite de Faust i els petits mites i llegendes de la ciutat -el rellotge de Hanus, la torre dels alquimistes, el cavaller de l’espasa- van obrint camins en l’aprenentatge d’una altra Praga de mirada “costagramuniana”.

Tizià i els músics com Mozart, Dvorak i Smetana ressonen en la cadència de cada vers i en tots el racons de la ciutat.

Blau de nit a Praga ens fa saber que una altra Praga més culta i més íntima és possible, lluny de la fressa dels turistes.

No voldria acabar sense fer esment a la força del blau que va acolorint tots els poemes i que va recuperant la mística i l’espiritualitat del blau des de l’edat mitjana fins el blau de nit que vessa sobre la ciutat i en els versos del llibre.

Sens dubte doncs una lectura íntima, personal, tendra, nova, fresca, diferent per una ciutat eterna que us cal descobrir.

 

Anna Ruiz Mestres

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s