Títol: Petonets pels puestus o la recerca de l’amor sincer
Autor: Jordi Romeu i Carol
Editorial: Cossetània Edicions
Lloc i any d’edició: Valls, 2014
Nombre de pàgines: 155
L’amor sincer com es troba?
La novel·la guanyadora del XXIIè premi de narrativa de l’Atmella de Mar de Jordi Romeu és un viatge cap a la recerca d’una emoció eterna, l’amor.
L’autor endinsa al lector en una història de dones, de fet, com en el cas de la novel·la medieval Curial e Güelfa, “les dones són el motor de l’acció”, sense elles no hi hauria llibre i encara que el narrador és el protagonista i pugui semblar que porta la veu cantant, penso que no és res més que una mena de Curial, que llençat a l’aventura de conèixer l’amor sincer va fent un repàs a diferents tipologies de personatges femenins, que l’ajudaran a madurar com a persona.
Hi veiem la parella que l’abandona cansada de les seves indecisions i que li falta temps per anar-se’n viure amb un altre; l’amiga d’institut que l’assessora per salvar la relació i que és un exemple de la dona que es casa i gaudeix de tenir fills i feina pròpia; la mare, que viu per la casa i el marit; la prostituta que serà el pretext de la història i que obrirà i tancarà la recerca de l’amor sincer; la companya de feina que l’estima en silenci i que el pressiona perquè demani perdó a la seva parella però com que l’amor d’ella és sincer, sense esperar res a canvi, sense pressions s’endurà el protagonista i serà la mostra de què la sinceritat és una de les claus de volta de les relacions amoroses.
Totes aquestes dones no deixen de ser arquetipus diferents d’una època concreta, segurament ben propera a l’autor, perquè el protagonista sembla sovint un alter ego de l’autor. Des del rol d’un antiheroi avança en la seva maduresa interior i és la pròpia aventura que li marca el camí cap a l’amor sincer en majúscules.
La resta de personatges masculins: el pare, l’amic, el cap de la redacció estan al servei de donar una visió un xic cínica del maldestres que són els homes pel que fa a captar els sentiments femenins en les relacions amoroses.
La narració plena d’ironia fa el relat divertit i entretingut malgrat la transcendència del missatge implícit que porta.
El narrador sovint es dirigeix directament al lector, omplint de frescor la novel·la, i donant al lector l’oportunitat de ser un personatge més que acompanya al protagonista en el seu periple.
Les situacions de vegades divertides, de vegades estrafolàries, fan d’aquesta primera publicació una obra aguda i amena sobre els sentiments humans.
Anna Ruiz Mestres