Títol: L’ENIGMA DE COLOM 
Autor: Maria Carme Roca
Editorial: Columna
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2014
Nombre de pàgines: 468
Fins quan aquest historicidi?
Tot passejant per la Barcelona del s.XV…
Aquesta historiadora i filòloga ha furgat com tants d’altres en un passat que se’ns ha amagat. Des de l’historiador peruà, Lluís Ulloa, a principis del XX, per parlar d’un passat recent, que cada vegada tenim més clar que Joan Cristòfor Colom era català i que la maquinària del “Consejo de Indias “, que va crear un altre Felip, el “II”, va fer molta feina de censura i ocultació d’una identitat que perjudicava econòmicament la corona de Castella. Però ara més de 500 anys després que encara no es pugui reconèixer la veritat !!
En fi, aquesta dissertació és per dir-vos que estem davant d’una novel·la històrica. El protagonista, un vailet bastard, Guillem, té tots el tòpics d’un pícar de la nostra novel·la picaresca com ara el protagonista de L’Espill. Treballa a les ordres de l’Almirall Colom, que està preparant el 2n viatge a Amèrica, però es veurà immers amb un seguit d’embolics que li fan perdre la confiança de l’Almirall. La novel·la serà un periple per recuperar-la amb un final feliç.
Fins aquí els fets, però la trama servirà a l’autora per furgar en aquest passat, i a partir de la ficció donar versemblança a una realitat que es vol mantenir tossudament oculta. El retrat dels personatges històrics i els ficticis es barregen i ens acosten a una veritat plausible molt llunyana de l’oficial.
Però tot això està al servei de l’autèntic protagonista de la novel·la que no és altra que “la Barcelona del s.XV”. La ciutat és minuciosament descrita: els carrers, les esglésies, les ordes religioses i el paper que jugaven, la difícil convivència dels jueus amb el tribunal de la “santa”? Inquisició, els barris sòrdids i els sòrdids costums, la misèria, la menestralia, la capacitat de crear riquesa dels barcelonins malgrat tot. És tanta la minuciositat i la sensibilitat, que t’endinses en els colors de la moda del temps, en les sabates de l’època, en els menjars, en les tavernes, les cases nobles, les misèries dels senyors i les dels criats… Sense oblidar però les intrigues reials, les diferències entre el tarannà absolutista dels Trastàmara enfrontat a una Barcelona regida per un consell de 100 i la Generalitat, per la celebració de les corts que tant empipaven a Ferran el catòlic… En fi una passejada profunda i entranyable per una Barcelona fascinant amb el teló de fons d’un historicidi que encara cueja.
Anna Ruiz Mestres
Desig de llegir 