Títol: Fragments d’una pedra
Autor: Santi Borrell Giró
Editorial: Edicions de Pedra
Lloc i any d’edició: Vilafranca del Pds, 2013
Nombre de pàgines: 80
…La meva vida… un intent !
…poder sentir les coses…
Fragments d’una pedra és el segon llibre de poemes de S. Borrell. De seguida notem que la feina ben feta no té fronteres que deien els Noucentistes…el treball constant i la perseverança van teixint a poc a poc l’entramat de paraules, que creen els versos, que esdevenen l’eina per endinsar-nos en aquest nou poemari que vessa vida amb majúscules.
Si el primer llibre va ser un passeig pel món que l’envoltava, per la geografia del dia a dia i dels sentiments… ara S. Borrell ens ofereix un treball més elaborat, més profund, que furga en el fons de l’ànima, de la seva i de la nostra.
En aquest recull hi trobem poemes des de l’any 2004 fins el 2010, on hi ha una
observació constant dels altres i del que els envolta. Això no vol dir però, que el Jo poètic quedi relegat a un segon terme, ans al contrari. El Jo capta el que l’home del carrer és incapaç d’expressar, ja ho fa el poeta per ell.
L’observació constant dels altres i del que els envolta, a través de les paraules mesurades i àuliques del poeta, fan que aquesta poesia esdevingui única, però això tindrà un preu, l’aïllament, un dels temes de l’obra.
Des de la solitud hi veurem l’intent de voler comprendre’s a partir d’escarbotar en el passat: la infantesa, els records… són excuses per arribar a la reflexió sobre la pròpia existència amb ressons existencialistes propers al filòsof J.P.Sartre.
No oblida el que li és més proper, més senzill de transformar en poema, com la força dels cafès( evocant els simbolistes francesos i als seus cafès parisencs que avui encara adorem), la bellesa plàstica integrada en la natura, en la llum, en el cosmos, i el salt del Jo al món espiritual. Gens fàcil, cert, però és aquesta la feina de l’autor, sentir i fer sentir.
També hi trobareu la poesia de compromís, el país, la crítica a la societat de consum, la reflexió sobre l’ofici i els clàssics inqüestionables… amanit tot amb tocs d’avantguarda surrealista.
L’estil ha esdevingut ric, amb preguntes retòriques, alternant l’art major, més narratiu amb l’art menor, més intens. Les rimes internes, les anàfores, els paral·lelismes…al costat de la força del substantiu, autèntic protagonista de molts dels poemes junt amb l’absència del verb fan que l’obra cali en el lector, que se senti endut per la força de la poesia com la força de l’aigua fa engrunes la pedra.
Anna Ruiz Mestres
Desig de llegir 